Ara faré cinc cèntims de l’excursió que vaig fer el diumenge. Vaig anar als Alps, sí sí, heu llegit bé, als Alps (no a Queralbs). En unes 2 hores de tren arribes des de Munich als Alps. De fet es poden veure les muntanyes des de la ciutat, des de les finestres de la feina. Vam agafar un tren a Hauptbahnhof (estació central) a les 9:30 en direcció a Mittenwald, que vol dir alguna cosa semblant a ‘enmig del bosc’. La idea era fer una excursioneta fins a un cim i dinar a dalt en un refugi que hi ha. Fins aquí tot bé. La intrèpida expedició estava formada per un sevillà que treballa a la meva empresa però aquí a Munich (ell era el guia), dos xinesos i un Indi que treballen a Singapur i per un servidor (el galaico-català).
Després d’anar al punt d’informació, comprar 
un mapa i preguntar pels possibles camins de pujada, vam veure que teníem dos opcions: el camí recte que pujava la muntanya a sac i un una mica més llarg que feia una mica més de volta. Després de reunir el consell d’Elrond, els 2 espanyols optàvem pel camí llarg, però la part asiàtica de l’expedició va pensar que millor el camí recte, que arribaríem molt abans (primer error de la jornada...), per tant vam tirar per la drecera.
La primera part del camí era força empinada, però s’anava fent. Després d’una hora i mitja de caminar vam arribar a un petit refugi, on podríem haver dinat, però no ho vam fer (segon error del dia), perquè teníem la sensació de que havíem fet més de la meitat del camí i que en 1 o 2 hores estaríem a dalt i ja podríem dinar allà. Per això vam fer una birra per agafar forces. S’ha de dir tot, tampoc portàvem gairebé aigua ( Grossen error del puto dia), i que millor que una cervesa per treure la set...
Bé, després del refugi començava el camí més complicat. Segons nosaltres pensàvem hi havia algunes parts que calia enfilar-se una mica, però res... I va resultar el contrari, en algunes parts podies caminar, a la resta havies d’anar grimpant com un foll! Sort que a la paret hi havia de tant en tant una corda de ferro que ajudava a anar més ràpid. Increïble! El que pensàvem que farien en 1 o 2 hores es va convertir gairebé en 4... 
Després de perdre 1 cop el camí, després de la boira que ens va cobrir durant uns minut i que va mullar les pedres per donar emoció i d’alguna altre que segur em deixo, vam arribar al cim! A les 5 de la tarda! I a que no sabeu que, el refugi de dalt estava tancat feia una hora i ja no baixaven més telefèrics!!! Bé, doncs estàvem a uns 2300 metres, a la frontera amb Àustria i no teníem més remei que baixar caminant. Aquest cop sí, per l’altre camí, ja que la baixada per la drecera no era una opció... era un suïcidi!!!
La baixada pel camí “llarg”, era seguint una pista d’esquí (sense neu clar) i només us dic que vam trigar en baixar unes 3 hores. Fent una parada a mig camí en un altre refugi, que sí que estava obert, per beure aigua. Crec que mai he begut un aigua tan bona! Casi millor que la birra ;) Amb tot ja es feia de nit, però vam tenir la sort de arribar a una pista ample on era difícil perdre’s tot i la foscor.
I així vam arribar a l’estació de Mittenwald novament després de tota aquesta aventura. Havent menjat 4 galetes, 1 birra i una gerra d’aigua... Nens, si esteu llegint això que sapigueu que mai heu de fer això quan aneu a la muntanya, sempre cal anar preparats. Només si vas amb 2 xinesos i un indi tens alguna possibilitat de sobreviure, sinó és impossible ;) Poca conya, vam tenir molta sort de que no passes res. D’aquesta manera l’excursió ha esdevingut una de les batalletes més explicades en els últims dies. Encara riem recordant moltes de les situacions viscudes durant el dia. 
I he aprés una cosa, ara no surto mai de casa sense una ampolla d’aigua ;)Properament més peripècies per Baviera.
Tschüss!
