Enguany hem viscut una pasqua CRASH, en molts sentits. Des del moment crash-crash de la celebració de dijous sant, en el que uns globus de 1 metre de diàmetre van col·lisionar amb dues bombetes i van rebentar. Fins a moments "homeless" el divendres a la nit en el que algú es va deixar la clau dins de l'habitació i vam haver de buscar alternatives per dormir (vease: habitació amb la calefacció espatllada i a 40º). Això sí, vam riure molt...El més important: les persones. El retrobament amb persones que fa temps que no veus i amb les que molts cops no calen paraules quan parlen les mirades. Es poden dir tantes coses amb una abraçada! I durant aquests dies se'n fan moltes d'abraçades!
És genial anar a la pasqua acompanyant un grup de cor obert, de joves que fa temps que els hi segueixes la pista, alguns des que eren nens de Grumets. I ara s'han fet grans i et fan sentir orgullós, i dones gràcies per poder compartir amb ells aquesta experiència.
I com no, sempre és genial sentir-te acompanyat pel teu grup de joves que ja fa un bon temps que camina i que porta un bon camí. Encara queden moltes coses per fer plegats, oi?GRÀCIES a TOTS!!!
Petons i abraçades!
