AUPA ÓSCAR!!! Són les paraules que més vaig escoltar durant les dues hores i divuit minuts que vaig trigar en recórrer la distància que separa Behobia de Donosti... Milers de persones repartides per tot el recorregut de la cursa es deixaven la veu animant als corredors, sobretot a les dues pujades: Gaintxurizketa i Mirakruz. Cridaven els nostres noms que llegien al dorsal:
AUPA Óscar! Oso ondo! Arriba que ya queda menos! I feien que no fos tan difícil pujar, et donaven energies. Us asseguro que era un subidón d'adrenalina molt gran! Els nens petits allargaven la mà perquè els corredors la xoquéssim amb ells... Molt gran! Un ambient únic que m'ha deixat un record genial.
Aquestes eren les nostres cares just abans de començar la cursa... Qui em diria fa uns mesos que seria capaç de córrer 20 quilometres! Semblava un bogeria! Però ja ho veieu, ho he fet i n'estic molt orgullós. I això ha sigut gràcies a les totes les persones que m'han animat i sobretot als membres del
C.A.PUY, sou molt grans! Proper repte la mitja, total per 1 quilometrillo i algo més... ;)
Us deixo amb un vídeo de l'arribada:
Atenció al segón 24 del vídeo... Arribada de dos korrikalaris coneguts :)
Petons!!!
Aquestes eren les nostres cares just abans de començar la cursa... Qui em diria fa uns mesos que seria capaç de córrer 20 quilometres! Semblava un bogeria! Però ja ho veieu, ho he fet i n'estic molt orgullós. I això ha sigut gràcies a les totes les persones que m'han animat i sobretot als membres del C.A.PUY, sou molt grans! Proper repte la mitja, total per 1 quilometrillo i algo més... ;)
