20 de setembre 2010

La tierra sin mal

Tumpa Tomeë nde opaete ikauigue

Aquestes son les paraules que em va escriure el Pa'i Lino en el llibre que ens va regalar. Volen dir: "Que Deu et beneeixi sempre". En aquest llibre parla de la relació entre la tradició guaraní i la religió cristiana. El Pa'i Lino és el primer sacerdot indígena del Paraguai i amb ell vam tenir la sort de compartir estones de tereré a Pedro P. Peña, parlant de les costums del poble guaraní. Un del conceptes que em cridar l'atenció va ser el de "La Tierra sin mal" - Yvy maraney, que és el lloc que esperen trobar tots els guaraní, un lloc on hi ha menjar en abundància i tothom pot viure en pau. Però aquest lloc no és un mite o un lloc on arribarem a l'altre vida, és un lloc real que ha d'existir en aquest món. És semblant doncs a l'idea de Regne de Déu, de fer d'aquest món un lloc mes just i més humà.

Noticies com aquesta: Pistoleros mantienen como rehenes a indígenas guaraníes, em fan pensar que cada cop ho tenen més difícil els guaraní per trobar "La Tierra sin mal" si són expulsats de les seves terres per terratinents i grans empreses que nomes pensen en els seu beneficis i que no els importa trepitjar a les persones.

Si penso en la situació d'aquesta comunitat i penso en les comunitats indígenes de Pedro P. Peña: els Guaraní, els Nivaclé i els Manjui i els imagino a ells en aquesta situació... se m'encongeix l'estomac i em sento impotent perquè sé que estic molt lluny i no puc fer gaire cosa. El fet d'haver compartit un temps amb ells allà em permet ficar rostre a les persones que pateixen.


Per sort també sé que hi ha moltes persones que lluiten pels drets dels indígenes i que han fet de la seva vida una recerca de "La Tierra sin mal". Persones com las germanetes de Cluny Cristina, Amàlia i Teodora o el Pa'i Lino acompanyant a les comunitats de Peña, o els Oblatos com monsenyor Lucio lluitant pels drets dels indígenes al Chaco. Recordo una conversa a la vora del riu Pilcomayo on ens explicava com van haver de lluitar per aconseguir que les terres de Pedro P. Peña fossin propietat dels indígenes, ja que l'exercit en temps de Stroessner se les volia quedar. Podríem escoltar les seves batalletes durant hores i quedar-nos admirats i sentir-nos petits.

Encara no havia escrit res sobre l'experiència del Paraguai, però llegir aquesta noticia sobre el poble guaraní m'hi ha fet pensar i m'ha fet recordar que encara tinc moltes coses a dins que m'han fet canviar i que d'alguna manera em fan mirar el món i la vida amb uns altres ulls.