24 de maig 2013

Reflexions POST-maratonianes

Han passat ja 2 mesos des de que vaig acabar la marató... Sí, sí, sembla mentida però he fet una marató! Un dels reptes que m'havia plantejat per aquest any assolit. I ara què? Doncs ara toca descansar, recuperar-se, agafar forces i tornar a plantejar-se nous reptes de cara a l'any vinent. Avui mateix m'he apuntat a la Behobia, un gran clàssic! Ja em vaig apuntar a la Matagalls i aviat m'apuntaré a la 5 Cims també. Tinc ganes de fer alguna cursa de muntanya abans de l'estiu, i de plantejar escapades muntanyenques per fer alguns cims... Tot això sense estressar-se, gaudint del temps, de la gent, de la natura. Anar fent.

Però tornant a la marató...  No faré una crònica de tota la cursa perquè seria molt llarg, recordeu que em vaig passar 5 hores i 24 minuts! Però si que vull fer un recull de sentiments, de sensacions. Des de el moment de llevar-me abans de les 6 del matí per menjar un pastis energètic amb infinits nervis a la panxa, fins el moment de creuar la línia de meta arropat per totes les persones que em animar durant la cursa, amb un nus la panxa i emocionat per la fita aconseguida.

Tinc molt presents tots i cadascun dels moments en que em vaig anar trobant amb vosaltres. Moments esperats amb gent que ja havíem quedat i moments sorpresa que donaven una dosi extra d'energia. Per això vull donar les gràcies al Raül, al Pau i al Marc tot i que no ens vam trobar al principi de la cursa perquè feia tard, us tenia presents per compartir el repte amb mi, cadascú al seu nivell ;-) Gràcies al Jordi Mascarell amb qui casualment vam compartir el primer quilòmetre. Mil gràcies als canpitufleros Paco, Eric, Pili, Glòria que encara em vau veure fresc al km 16. Genial la trobada sorpresa amb el David Codina i en Dani Gadea al principi de la Meridiana on les forces començaven a fer fallida i el cap començava a pensar en una retirada. Sort de la Glòria que em va recollir quan estava a la meitat i em va acompanyar durant el quilòmetres més crítics, dir només gràcies és poc! I sort del Poti, la Eva i el Javi que van ser una altra dosi d'energia arribant a Glòries i cridant el meu nom per megafonia!! jejeje I infinites gràcies a l'Eric que em va fer de llebre els últims 10, on ja caminava i corria a estones. Gran generació del 78 creuant la línia de meta! Enormes tots els que estàveu de nou a la meta esperant i aplaudint!! GRÀCIES a TOTS!

I per últim vull compartir de nou aquest vídeo, que és de la marató del 2012 però m'emociona un munt cada cop que el veig. Suposo que també per la música que barrejada amb les imatges es brutal.


Barcelona Marathon 2012 from Lluís Camell on Vimeo.

Keep your head up! Keep your hard strong!
Keep your mind set. Keep your hair long...