Comença aquí el relat d'un dels viatges que tot aquell que se senti celta ha de fer almenys un cop a la seva vida. Un viatge als orígens, a la terra del nostres pares: ESCÒCIA.
La comunitat fou formada per sis intrèpids celtes que es disposaven a recórrer la illa en busca d'aventures i meravellosos indrets on descobrir els secrets d'aquesta terra.
Així doncs l'Eric, la Glòria, la Noe, l'Óscar, la Pili i el Raül vam partir de Barcelona el 5 d'Agost de 2005 d.C. rumb a les terres de William Wallace.Tot va començar a l'estació del Nord on havíem d'agafar un autobús que ens portaria a l'aeroport de Girona. Vam començar amb emoció ja que vam estar a punt de perdre'l, però no va ser així. En menys d'una hora estàvem fent cua per agafar el bitllets de l'avió. Vam volar amb Ryanair amb destí l'aeroport de Prestwick, a prop de Glasgow. Tot i que vam anar amb temps, no vam pensar en fer cua per pujar a l'avió i vam sofrir el "síndrome de tonto el último" corrent per agafar lloc, sinó podia ser tots junts almenys a prop.
Un cop va aterrar l'avió vam viure una de les primeres experiències a la que poc a poc ens vam anar acostumant la resta de dies... el fred! Tot i ser estiu fot una mica de fred quan no toca el sol (que sol passar sovint). De l'aeroport a Glasgow vam anar en tren i un cop allà ja era gairebé l'hora de sopar, per tant vam anar a buscar l'alberg on dormiríem aquella nit.
És així com vam arribar a un dels albergs més fastigosos, regentat per un home a qui anomenarem a partir d'ara "puto hobbit de mierda". El nom de l'alberg és Globetrotters in Glasgow i el vam trobar a través de la web Gomio. És molt important que si algun cop aneu a Glagow MAI ANEU A AQUEST ALBERG. És possible que trobeu comentaris agradables en "Rating & Reviews", no poden ser veritat. El més problable és que els hagi escrit el nostre amic "puto hobbit de mierda" o els seus amics yonkis. L'aspecte d'una habitació és aquest:
Però el pitjor és la cuina, menjador i lavabos (terra amb moquetat, Déu meu quin fàstic!). Un lloc per oblidar... I que ens va fer veure les coses amb optimisme. Després d'aquest, la resta d'albergs eren una meravella en comparació... jejeje.Després de sopar vam anar a dormir pensant que el millor estava per arribar. L'endemà anàvem a Stirling i havíem de conduir per primera vegada el cotxe per l'esquerra. Quina emoció!
continuarà...
