Apaga y vámonos

“Apaga y vámonos” és el títol de la pel·lícula documental que vam anar a veure el dimarts passat amb el grup de joves de Sants. Tracta sobre la construcció de la central elèctrica Ralco al riu Bío-Bío a Chile, de com la transnacional espanyola ENDESA fa fora de les seves terres al poble indígena Mapuche i de tot un seguit d’injustícies derivades d’aquesta situació. El documental està dirigit pel català Manel Mayol i et fa veure, mitjançant testimonis de una senzillesa esfereïdora, com poden arribar a ser de cruels les “grans empreses” per tal d’aconseguir els seus beneficis.
És una peli molt recomanable tot i que no tingui tanta tirada com Misión Imposible III o el Código Da Vinci. De tant en tant està bé veure les coses des d'un punt de vista diferent al que ens mostren cada dia els mitjans de comunicació. Ara mateix l’estan fent al cine Casablanca-Kaplan al Passeig de Gràcia 115 (Barcelona).
Si voleu saber una mica més sobre la pel·lícula podeu anar a la plana web http://www.apagayvamonos.net

Una abraçada.

Escòcia (VII) Portree (Skye) - Oban

Setè dia del nostre viatge per terres escoceses. Són molts els quilometres que hem recorregut amb la furgo i el cansament és fa cada cop més present entre nosaltres. Però no ens deixem vèncer. Sortim de Portree amb un objectiu, visitar el castell que va sortir a la peli del Immortals: Eilean Donan Castle. És un castell que es troba en una illa, d’aquí el seu nom ja que Eilean vol dir illa en gaèlic.

Vam decidir que aquest castell sí que el visitaríem per dins i això vam fer. És curiós de veure i sobretot fan gràcia totes les fotos de la família MacRae i les fiestukis que es munten al seu castell, jejeje. També està bé conèixer una mica més de la seva història, com que va ser destruït al 1715 i va quedar en ruïnes fins que va ser reconstruït pels MacRae l’any 1932. Es podien veure les maquetes de tots el procés a l’entrada del castell.

Després de la visita al castell vam agafar la carretera en direcció a Fort William, allà vam dinar en un supermercat per no mullar-nos ja que era un dia de pluja. No vam tenir gaire temps de visitar la ciutat i tampoc vam veure clar per la boira el Ben Nevis, la muntanya més alta d’Escòcia amb 1344m. Deixarem per una altre vegada l’excursió de pujada fins el cim. Una altre raó per tornar-hi algun dia.

Un cop dinats i després de fer un take away coffee, vam agafar la furgo fins arribar a Oban i instal•lar-nos a l’alberg de la Syha: Oban Youth Hostel. Aquest cop si que ens van separar els nois de les noies, estàvem a pisos diferents. L’alberg està força bé, tot i que no podem dir el mateix de les persones que el gestionen... Vam fer un “amic” a qui vam batejar amb el nom de “Cholas” i que va demostrar que la simpatia no formava part de la seva manera de ser...

Un cop instal•lats vam anar a fer un tomb per Oban. Vam fer una mica els guiris a les botigues de souvenirs i ens vam comprar uns barrets d’escocesos i del monstre del llac Ness i vam immortalitzar el moment com podeu veure.

També vam pujar fins la McCaig’s Tower, una espècie de coliseu construït per un banquer (a veure si endevineu com es deia...) que volia que fos un monument en memòria a la seva família. També és conegut com McCaig’s Folly, perquè realment és una anada d’olla...

Després de tot això ja vam anar a sopar a l’alberg, on ens vam fer novament un scottish breakfast... Ja som uns especialistes en la cuina escocesa, tot i que ens ho mengem quan ens dona la gana, jejeje. I res més per avui, a dormir! Els nois en un lloc i les noies en un altre, que corra el aire...

Bona nit i fins la propera que ens portarà a Edinburg...

i... més sobre Joves

Aquest és el cartell que vam portar a la pasqua d'Avellanes i que ens presentava com a grup. En ell podeu trobar tots els que han estat o són membres del grup. Ara està a l'oratori del cole de Sants, que és el lloc on ens trobem habitualment. El penjo aquí i així el nostre enviat especial a Lausanne el podrà veure (David te echamos de menos!).

Ahir a joves vam estar reflexionant sobre un text de cristianisme i justicia. El seu títol és "L'any del Tsunami" i el podeu trobar a la seva web juntament amb d'altres materials interessants per a llegir i reflexionar. Com per exemple "Món Obscè", un altre text interessant i que no deixa indiferent...
Si teniu una estona llegiu-los, val la pena...

Montserrat

Amb “l’excusa” de preparar la ruta per la pujada a Montserrat del 20 i 21 de maig, la Glòria i jo vam anar-hi dos dies durant el cap de setmana del pont. Vam deixar el cotxe aparcat al costat de la plaça de Monistrol i vam enfilar la pujada fins el monestir.
Per pujar vam anar fins el polisportiu del poble on una mica més a dalt per la carretera comença una pista que va pujant suaument. Després d’una estona comencem a veure les senyals del GR 5/96. Seguim la pista fins arribar a un encreuament on agafem a mà dreta la drecera dels tres quarts (GR 96) i deixem el camí de les canals que continua pujant suaument. La nostra drecera comença a enfilar-se amb energies... Després d’uns tres quarts d’hora aproximadament arribem al punt en el que els dos camins es tornen a trobar i continuem pujant pel camí on trobarem la conducció d’aigua del monestir, i una mica més amunt també la conducció d’aigües residuals (no pregunteu perquè ho sé...). Aquesta última part són escales i va a parar al camí de la Santa Cova, camí cimentat i amb graons amples que ens porta fins el monestir.
Allà vam fer nit per pujar al dia següent fins a Sant Jeroni, el punt més alt de la muntanya. Com que volíem tornar aviat vam decidir pujar fins a Sant Joan amb el funicular. Això ens estalviaria una bona part del desnivell que cal salvar. El funicular ens deixa al Pla de les Taràntules, on agafem el camí nou per on arribem en una hora aproximadament a Sant Jeroni. Llàstima que el dia no sigui prou clar perquè en un dia clar la vista que hi ha des del cim de Sant Jeroni és magnífica. Pots veure el mar i el Pirineus des d’allà mateix. Val la pena pujar.
Allà ens vam trobar amb un amic que feia la seva primera excursió després del dia de Sants Jordi, el drak català que també havia decidit fer aquesta excursió. Ves quina casualitat!
De baixada fins els monestir vam agafar el camí Vell de Sant Jeroni, ja que es més curt. En una hora aproximadament vam arribar al monestir, després de baixar les innumerables escales. Un cop allà ens vam acomiadar del drak català fins la propera aventura i vam fer el camí de baixada fins a Monistrol. Aquest cop ho vam fer pel camí de les aigües per tal de contar les escales que ens havíem estalviat fent la drecera dels tres quarts, unes 450 aproximadament...


Fins aviat!