
Un any més he dedicat uns dies del meu estiu al camp de treball de Cor Obert 3-4.

Aquest any a la parròquia de Canillo (Andorra) un lloc nou ple de noves possibilitats per descobrir. Feia molts anys que anàvem a Castellar de N'Hug i aquest any, després de molts mals de caps, vam decidir canviar. I ara, un cop viscut, podem dir que ha estat un encert!
Les feines que vam fer van ser:
Desbrossar tot el camí des de Meritxell a Canillo.- Pintar unes marques tot indicant el camí i arreglar el "merendero" i zona de pic-nic.
- Fer un pirogravat amb un poema de Jacint Verdaguer pel camí de Meritxell.
- Netejar la llera del riu que passa per Canillo.
- Arreglar el camí de la Vall d'Incles que porta als estanys Juclar tot fent sèquies petites per reconduir les diferents fonts del camí i posar diferent fites i marcar-les.
- I com no el servei de cuina i netejar de la casa a la rectoria de Canillo.

Per les tardes hem fet, com sempre, activitats més lúdiques i les estones de llibre i de treball personal, aquest any amb "L'Òliba que no sabia udolar" (Why?). Cal remarcar aquest any les tardes a la piscina i a la pista de gel del palau d'esport de Canillo. Hauríeu de veure unes 30 persones patinant amb guants de treball...
Podem dir que després d'aquests dies a Canillo, Cor Obert ja te un nou poble germà! L'acollida que ens han donat a estat més que excel·lent. Ho hem d'agrair sobretot a mossèn Ramon i al seu equip d'
AINA, Ester, Digna, Jordi... Ens han cuida't molt i ens han fet sentir com a casa.

Han estat uns dies genials i dels que he tornat amb les piles super carregades i una sensació de felicitat molt gran! Per 1000 i un detallets del dia a dia i per totes i cadascuna de les persones amb les que he conviscut aquests dies! I, si m'ho permeteu, en especial pel viscut amb el Maine, l'Elisabeth i el Paco. Crec que ha estat un dels anys que més bé m'he sentit amb l'equip de monis.
Va por ustedes!
I al final sempre arriba l'hora dels adeus...