- Compartir amb el grup de 40 aventurers que veníem de Catalunya, més un Suec adoptat.
- Compartir camí amb la parella.
- Compartir amb la gent que ens va fer la primera acollida a Ginebra.
- Compartir amb la gent de la parròquia de Nyon que ens va adoptar durant aquests dies.
- Compartir amb la gent de les cases que ens van obrir les seves portes i els seus cors. A casa de l'Antonio i la Hilde vam experimentar el sentit veritable d'ésser acollit. (Era estranger i m'acollireu) I també compartir estones mítiques d'al·lucinar amb el nostre amic Ot el bruixot i les seves aventures en la recerca de la saviesa màgica a Borex amb el seu pal multicolor, el seu collar de Birmània i altres peculiaritats...
- Compartir amb gent d'altres països les pregaries, celebracions els grups de discussió.
- Compartir amb el germans.
- Compartir amb el grup marista d'Hongria cançons típiques.
- Compartir... VIDA
Em quedo amb molts records d'aquests dies, però sobretot em quedo amb la bondat, la confiança, l'amor per l'altre de les famílies que ens han acollit aquests dies. Gràcies als González per la seva hospitalitat. Ara podem dir que d'alguna manera també tenim família a un poblet suïs anomenat Borex.
Ah! Per cert...FELIÇ ANY NOU!!!
Estic segur que aquest 2008 ens portarà a tots coses molt bones. Serà un any de canvis, de trobar i cercar nous camins! I de creixer junts!
Estic segur que aquest 2008 ens portarà a tots coses molt bones. Serà un any de canvis, de trobar i cercar nous camins! I de creixer junts!
M'acomiado en gallec... Unha aperta!
