Bon Nadal i Feliç any 2011!!!

Agua linda

Avui és el blog action day 2010 i el tema proposat per parlar el l'aigua. Molts blogs arreu del fan ressò d'aquest tema. Com ara estic al camino de santiago i volia participar-hi, farè una entrada breu sobre l'aigua...

"Agua Linda", així és com li deia la germana Cristina a l'aigua del pou de Pedro P. Peña. Allà tot i no tenir llum més que tres hores al dia, tenen la sort de tenir un pou d'aigua amb un motor que la puja al diposit durant aquestes 3 hores de llum. I quan s'acaba el diposit, doncs sencillament no hi ha aigua... I encara tenen sort a la comunitat de San Agustín ja que tenen el pou, moltes altres parts del Chaco a Paraguay depenen només de l'aigua de la pluja que van acumulant dels dies que plou que són pocs. Això em va fer pensar que som uns privilegiats per tenir aigua corrent a casa i que hi ha moltes parts del món on no és així. Vivim uns temps en que "la agua linda" es farà cada cop quelcom més escas i preciat...

La tierra sin mal

Tumpa Tomeë nde opaete ikauigue

Aquestes son les paraules que em va escriure el Pa'i Lino en el llibre que ens va regalar. Volen dir: "Que Deu et beneeixi sempre". En aquest llibre parla de la relació entre la tradició guaraní i la religió cristiana. El Pa'i Lino és el primer sacerdot indígena del Paraguai i amb ell vam tenir la sort de compartir estones de tereré a Pedro P. Peña, parlant de les costums del poble guaraní. Un del conceptes que em cridar l'atenció va ser el de "La Tierra sin mal" - Yvy maraney, que és el lloc que esperen trobar tots els guaraní, un lloc on hi ha menjar en abundància i tothom pot viure en pau. Però aquest lloc no és un mite o un lloc on arribarem a l'altre vida, és un lloc real que ha d'existir en aquest món. És semblant doncs a l'idea de Regne de Déu, de fer d'aquest món un lloc mes just i més humà.

Noticies com aquesta: Pistoleros mantienen como rehenes a indígenas guaraníes, em fan pensar que cada cop ho tenen més difícil els guaraní per trobar "La Tierra sin mal" si són expulsats de les seves terres per terratinents i grans empreses que nomes pensen en els seu beneficis i que no els importa trepitjar a les persones.

Si penso en la situació d'aquesta comunitat i penso en les comunitats indígenes de Pedro P. Peña: els Guaraní, els Nivaclé i els Manjui i els imagino a ells en aquesta situació... se m'encongeix l'estomac i em sento impotent perquè sé que estic molt lluny i no puc fer gaire cosa. El fet d'haver compartit un temps amb ells allà em permet ficar rostre a les persones que pateixen.


Per sort també sé que hi ha moltes persones que lluiten pels drets dels indígenes i que han fet de la seva vida una recerca de "La Tierra sin mal". Persones com las germanetes de Cluny Cristina, Amàlia i Teodora o el Pa'i Lino acompanyant a les comunitats de Peña, o els Oblatos com monsenyor Lucio lluitant pels drets dels indígenes al Chaco. Recordo una conversa a la vora del riu Pilcomayo on ens explicava com van haver de lluitar per aconseguir que les terres de Pedro P. Peña fossin propietat dels indígenes, ja que l'exercit en temps de Stroessner se les volia quedar. Podríem escoltar les seves batalletes durant hores i quedar-nos admirats i sentir-nos petits.

Encara no havia escrit res sobre l'experiència del Paraguai, però llegir aquesta noticia sobre el poble guaraní m'hi ha fet pensar i m'ha fet recordar que encara tinc moltes coses a dins que m'han fet canviar i que d'alguna manera em fan mirar el món i la vida amb uns altres ulls.

L'òliba que no sabia udolar

Fa uns dies vaig retrobar entre una pila de llibres el de "L'òliba que no sabia udolar", de Robert Fisher, autor també del llibre "El Cavaller de l'armadura rovellada". El llibre de l'òliba era el que llegíem fa uns quants anys al Camp de Treball de Canillo i rellegir-lo m'ha fet recordar les mil i una estones compartides aquells dies... quins records!
La petita òliba és diferent de la resta perquè en comptes de dir "Who" com fan totes les òlibes, a ella li surt dir "Why?"... I es qüestiona, perquè totes les òlibes han de fer "Who"? Hem de fer el que tothom s'espera de nosaltres o el que volem fer?

Us deixo un fragment:

-Com em puc realitzar? Va preguntar la Petita Òliba.
-Aprenent a estimar-te -va contestar Franklin, somrient-. I, en la mesura que t'estimis a tu mateix, podràs estimar els teus veïns, els teus amics i tots els altres ciutadans d'aquesta gran nació.

Tu què vols fer? WHO o WHY? Pren la teva opció i quan la tinguis crida-la ben fort!!!

Per acabar una imatge d'aquest cap de setmana en el que hem fet una bona caminada pel congost de Mont-rebei. Perquè tot i les dificultats cal continuar el camí...

Una abraçada!

El mundial

Ha començat el mundial de futbol. Durant un més ens bombardejaran amb noticies de "la roja", ens afartarem de sentir la cançó de la Shakira, del Bisbal... I fins el final no sabrem qui guanyarà, però si que podem saber ara mateix tots els que perden. Que el fet que la mirada de tot el món durant un més estigui fixada a Africa també ens serveixi per informar-nos de les injustícies i les desigualtats que hi ha en aquest continent i en tot el món.

Algunes fonts d'informació interessants:

• Especial sobre el mundial a Canal Solidari
• Blog de Xavier Aldekoa: Corresponsal de la Vanguardia per l'Africa Subsahariana
• Jabulani: La pelota del mundial (periodismo humano)
  
• A Sudafrica no sólo llegan futbolistas (periodismo humano)

Actualització del 22/06/10, més links:

• Un mundial diferent: La Homeless World Cup
• Honduras un gobierno de penalti
  

Ningú li pararà els peus a Israel?

Després de seguir l'avanç de la Flotilla per la llibertat en diferents mitjans:

via twitter d'un periodista valencia @davidsegarra
via blog Cròniques des de Gaza

Tots dos en silenci des de l'atac d'Israel...

I continuar el seguiment pels diaris convencionals i altres no tant com Periodismo Humano o Canal Solidari

Només puc sentir indignació, impotència i tristor veient com Israel pot actuar violentament i fora de la legalitat amb total impunitat. Però també sento admiració pel valor de les persones que han seguit endavant creient en la causa que defensen. Creient en les persones, que són més importants que cap bandera o cap estat. I son persones les que han mort injustament en l'atac als vaixells i son persones les que han mort a Palestina. Quan acabarà aquesta espiral de mort que només genera odi i més odi?

Encara hi ha un vaixell que continua la travessia cap a Gaza en solitari, el Rachel Corrie. Vaixell que porta el nom de l'activista nord-americana que va ser assassinada per un buldòzer israelià l'any 2003. Que passarà ara amb aquest vaixell? Que estan fent els nostres governs? Encara hi ha esperança? Un altre món encara és possible?

BCN - Montserrat

Perquè a vegades cal caminar...
Jo no ho podria explicar millor que el meu company de ruta: http://raulav.blogspot.com/2010/05/montserrat.html

Dia de la bicicleta a la feina

Un any més es celebra dins de la setmana de la bici el dia de la bicicleta a la feina i es reparteixen esmorzars en diferents punts de Barcelona.

Comença el dia 12 de maig amb energia positiva:

Solidaritat, sostenibilitat, regals i esmorzar

Gaudeix d’un matí diferent anant a treballar amb bicicleta: Fes una parada de camí a la feina per solidaritat amb l’Àfrica a través del projecte Más allá del Dakar, per revisar la bicicleta amb el projecte del Casal dels infants, per esmorzar amb Pacha Mama i aconseguir la bossa del Dia de la Bicicleta a la Feina a Barcelona

Dimecres 12 de maig de 7.30 a 10.30 a 4 punts de la ciutat

Arc de Triomf
Diagonal / Rambla Catalunya
Provença / Padilla
Palau Reial

Mes informació aquí

FELIÇ DIA DE SANT JORDI

Que tingueu tots una bona diada de Sant Jordi!!!

Un llibre recomanat per avui: "Aturem la crisi, La perversió d'un sistema que és possible canviar", Arcadi Oliveres

El llibre per saber què ha passat amb la crisi, denunciar els culpables i proposar solucions per canviar el sistema.

Vivim immersos en diferents crisis. Una crisi del sistema capitalista financer; una crisi permanent, la del tercer món; una crisi ecològica; una crisi de valors; una crisi de les democràcies… Totes aquestes crisis, però, no s'han produït per generació espontània. I aquest llibre sorgeix de la voluntat de denunciar uns especuladors que mouen bilions i bilions de dòlars i que ho fan sense que ningú no els posi cap fre. Arcadi Oliveres, líder dels moviments altermundistes, desemmascara els principals culpables d'una crisi que s'hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices. El llibre treu a la llum perversions financeres, retrata especuladors sense fre, el frau fiscal, els paradisos fiscals… De nivell mundial a casa nostra, de Bernard Madoff al Palau de la Música passant pels oleoductes d'Afganistan o Santa Coloma de Gramanet.

Fòrum Social Català 2010

Aquest cap de setmana, del 29 al 31 de gener, se celebrarà a l'edifici de la Universitat de Barcelona el Fòrum Social Català. Un espai on mirar de fer realitat que un altre món ja és possible i que està en les nostres mans construir alternatives perquè així sigui.

Durant tot el dissabte i el matí de diumenge es faran un seguit de tallers, seminaris i d'altres activitats força interessants. Podeu trobar aquí el programa d'activitats.

És un bon espai per somniar, per compartir inquietuds i per créixer. Si tenia una estona lliure aquest cap de setmana i no sabeu que fer, us aconsello que trèieu el cap per l'edifici de la UB de Plaça Universitat.