Ruta jove 2011

Un any més acaba l'estiu amb la Ruta Jove. Ara ja feia un parell d'anys que no es feia i suposo que aquest any en teníem més ganes :-) Setze intrepids rutaires ens vam trobar a l'escola de la Immaculada per anar en cotxe fins a Ribes de Fresser. Allà vam agafar el chucu-tren fins a Latour de Carol i després el tren groc, també anomenat AVE dels pirineus, fins a Thuès. Allà començariem a caminar i començaria també la nostra aventura particular!

Rutaires al cim del Noucreus

Com algú deia és una aventura, un repte, agafar la motxilla i pensar que en tres dies has de viure amb tot el que portes a sobre i creuar els Pirineus des de França fins a Catalunya. Sona emocionant, no? I de fet és genial, una sensació molt bona, quan arribes al teu destí i veus que ets capaç de fer-ho.

 El camí començava, com he dit, a Thuès per les gorges de Carançà fins arribar al refugi de Ras de Carançà on teniem pensat plantar tendes el primer dia. El camí feia força pujada i com que vam començar tard al final vam acabar fent l'última part amb frontal i plovent. Tot per sumar-li èpica i fer que ens entrés millor la sopa calenta a l'arribada.

Al dia següent vam continuar remuntant la vall fins arribar als llacs de Carançà. A mig matí ens vam fer un bany reparador a l'estany de les Truites i ja vam pujar fins l'estany negre on vam buscar un lloc per acampar i passar la nit. A remarcar el vent huracanat que vam tenir tota la nit. Semblava que la tenda sortiria volant, impressionant.


El tercer dia ens vam llevar amb unes vistes impressionats. No et despertes tots els dies a 2600 metres d'alçada! Ara ja ens quedava poc. Pujar fins a l'últim llac i fins el coll de Carançà on començaríem a trepitjar l'olla de Núria. D'aquí sense adonar-nos ja estàvem al Noucreus. Moment eufòric, d'alegria, abraçades, fotos, calvos.. Senzillament genial!
Vam continuar per la olla fins el coll de Noufons per on baixa un dels camins cap a Núria. No sense tenir un últim moment aventuril baixant per la cresta amb un vent súper fort. Alguns els hi va encantar i d'altres ho van passar una mica malament... Del coll un bon grup de gent ja va enfilar el camí de baixada. Però uns quants aventurers vam decidir continuar fent l'olla i intentar arribar fins els Puigmal. Cosa que al final no vam poder aconseguir per la meteorologia. Va començar a pedregar just quan ja el veiem a prop, però en un moment va començar a fer-se boira i ja no veiem ni el Puigmal ni res. Tot aconsellava baixar, vam buscar un camí freestyle i cap a Núria. Ja tornarem a fer el Puigmal un altre dia.
Aquí teniu el track de la ruta fins que el Forerunner es va quedar sense bateria aproximadament al coll de Finestrelles:


Vam fer nit a Núria i el dia següent ja vam baixar cap a Queralbs pel camí vell per passar el cap de setmana a la Farga. Temps de relax, de compartir, de riure, jugar, menjar. M'ho vaig passar molt bé i em vaig sentir molt a gust. Gràcies a tots!
En aquest tipus de sortides, quan estem a la natura, quantes menys coses tenim més autèntics som. I suposo que es molt més fàcil fer-nos propers els uns dels altres. No ho creieu així?