El cap de setmana del 4 i 5 d'agost vam anar amb alguns companys de feina i amics a la Pica d'Estats. En total vam ser 13 persones (número curiós...) els que vam pujar.
Ens vam aplegar tots a Àreu i allà ens vam repartir en 3 cotxes per pujar per una pista forestal fins la Molinassa (1806 m). Per la pista cal anar amb compte per no rascar amb els clots i les pedres que hi ha, però anant amb compte es pot arribar bé (almenys amb un megane ho vam aconseguir). Un cop allà ho vam preparar tot per començar a caminar i vam fer un "esmorzar-dinar" amb uns mega-croissants de quilo que havíem comprat a Artesa de Segre.
Amb tot vam començar a caminar vora les 4 de la tarda en direcció al refugi de Vallferrera (1940 m) on vam parar només per
carregar aigua i vam seguir tirant amunt per la forta pujada que hi ha al principi. Que a més a més amb la solana que fa és encara més dura. A mitja pujada fem una paradeta en un dels pocs llocs que hi ha ombra, sota d'un arbre. Allà ens trobem amb un simpàtic pastor que havia estat alcalde d'Àreu fa temps i que havia pujat a la Pica un parell de vegades amb en Jordi Pujol. Com sempre fent amics, ja sigui el pastor o el gos del pastor (jau coloma!).
Seguim pujant fins que el camí es fa una mica més planer i fins i tot fa baixada en alguns trams. Continuem caminant fins arribar a un pont on hi ha ombra i una petita bassa on alguns fem el primer bany de l'excursió. S'agraeix l'aigua freda! És l'ultima parada que fem per agafar forces per la pujada fins l'estany de Sotllo on plantarem les tendes per passar la nit.
Després del pont el camí torna a pujar novament fins arribar una zona anomenada els plans de Sotllo (2190 m) on planeja de nou per després pujar fortament fins que ja es veu l'estany de Sotllo (2350 m).
La idea inicial era acampar a l'estany d'Estats que està una mica més a munt, però per l'hora i el cansament decidim fer nit al Sotllo. Plantem la tenda i abans de que marxi el sol fem un bany al llac. I després de refrescar-nos ja ens preparem per sopar i ens abriguem una mica que comença fer rasca. Després d'una estona de fer-la petar anem a dormir que demà serà un dia molt llarg.
Al dia següent ens llevem que encara no ha sortit el sol i esmorzem una mica per agafar forces per la dura pujada que ens espera. Comencem pujant cap a l'estany d'estats pel camí que va seguint el torrent que baixa de l'estany. Un cop arribem a l'Estany d'Estats (2471 m) tenim aquesta panoràmica del que ens queda encara per pujar
Voregem l'estany per l'esquerra per encarar la tartera que puja fins el Port de Sotllo. Es una dura pujada fent ziga-zaga. Per sort encara no fa sol i sense calor es fa més "fàcil" la pujada. Arribem així al Port de Sotllo (2894 m) on fem una parada i mengem alguna cosa per agafar energies. Ens hem d'abrigar perquè fa molt de vent i no toca el sol. Un cop hem descansat prou comencem el tram de grimpada que
ens portarà al Pic Verdaguer. La cosa no va en broma, és una grimpada de les bones, cal fer servir del dues mans i ens alguns trams les orelles i tot ;-) Cal anar en compte de no relliscar i cal vigilar amb les pedres soltes, de no deixar-ne anar cap perquè sinó el que puja darrera teu es pot emportar un bon nyanyo al cap... Cal dir que la grimpada no és el camí convencional de pujada de la Pica, es pot rodejar la cresta per la part nord. Però es fa més volta i s'ha de perdre alçada per després tornar a pujar. Tot i això si tens vertigen és una opció més segura.
Un cop superada la grimpada arribem al nostre primer 3mil de la jornada, el Pic Verdaguer (3125 m). Ara ja veiem la Pica davant dels nostres ulls i només queda baixar una mica i seguir la carena per arribar al sostre de Catalunya: la Pica d'Estats (3143 m). Ja està, ja no podem pujar més amunt dins de Catalunya...
Ara només queda baixar tot el que hem pujat. Uns quants amb més forces decideixen fer un altre 3mil, el Motcalm (3080 m) que es veu davant de la Pica mirant cap a la part francesa. Cal anar cap al coll de Riufred i pujar amunt. La resta decidim agafar el camí convencional de la Pica per tornar al Port de Sotllo i baixar la tartera i seguir fins l'estany de Sotllo on tenim les tendes. Allà menjem, ens banyem, descansem una mica i continuem el camí de baixada fins on tenim aparcats els cotxes.
Una excursió molt maca però per la que cal estar una mica preparat físicament. Ho diu algú que ho ha patit per falta de forma física ;-)
Fins la propera!
Sortim a pedalar el dia 22, o qualsevol dels dies de la setmana de la mobilitat, o millor, tots els dies!!!
