29 de març 2006

Calçotada

Amigos del calçot!

Un año más estamos en temporada de calçots, bueno de hecho casi se nos está acabando, pero bueno a lo que íbamos... Es típico en este tiempo que los amigos se reúnan para celebrar un encuentro fraternal motivado por esta simpática cebolla.

Este año nos hemos reunido en casa de Raül, en Creixell (Tarragona), que está entre Arc de Barà y Torredembarra. Sobretodo que quede claro que está antes de llegar a Torredembarra ;-)
Hemos hecho el fuego para los calçots y unas brasas de calidad para la carne, butifarras y choricitos. Tremendo! Eso sí, después de todo nos sentábamos a comer casi a las 5. Bueno, lo normal en estas ocasiones. Sobrevivimos gracias al picoteo previo... Y una vez en la mesa no sobró nada. Buenísima la salsa para los calçots! No, si lo de comer no se nos da mal!

Es genial podernos encontrar de esta manera después de tantos años. Algunos nos conocemos desde pequeños que hacíamos EGB en Sants (algunos incluso de parvulario Amadeu), otros nos conocimos en BUP en Les Corts y como siempre hemos recordado batallitas de aquellas épocas. Nos hacemos mayores... peró tampoco tanto, eh!
Es genial poder contar siempre con vosotros! He pasado por épocas en las que me he descolgado bastante del grupo. Peró siempre que he vuelto me he encontrado como en casa.

Gracias por ser una parte importante de mi vida! Un abrazo!

Por cierto... Mas fotos aquí

24 de març 2006

Escòcia (V) Thurso - Ullapool


Comença un nou dia a Thurso i nosaltres carreguem forces amb un bon esmorzar. Alguns albergs, com el d'avui, inclouen l’esmorzar: pa torrat, mantega, melmelada, galetes, llet, cacau, cafè, té,... Un cop llestos carreguem novament les maletes al cotxe. Ja ens hem convertit en uns experts en l'aprofitament d'espais. El tetris és per aficionats, nosaltres hem anat més enllà. Estem pensant en escriure un llibre: "Como meter seis personas, 6 maletas, 6 mochilas y la comida en un Opel Zafira de 7 plazas y no morir en el intento", la peli ja arribarà...

Avui és un dia gris, fins i tot plou una mica. Fem uns quants quilòmetres fins arribar a Strathy, on ens desviem fins a Strathy Point, que és una punta de terra que guanya terreny al mar. Deixem el cotxe al principi del camí que ens portarà fins el far i seiem una estona a la vora del penya-segat observant el mar i l'aigua xocant contra les roques.

Observem una formació rocosa curiosa, és com un arc que surt del mar. Sembla com una petita porta cap a algun lloc màgic. Davant nostre també hi ha un petit illot ple d’ocells. Després d’observat tot això tornem cap al cotxe i fem el segon esmorzar (como los Hobbits) a base de "marranades" tipus kit-kats o similars i suc de taronja concentrat del que vam comprar a Stirling que encara ens dura...

Tornem al cotxe i continuem per la carretera que va resseguint la costa nord d’Escòcia fins que arribem a un pont súper llarg que travessa el Kyle of Tongue i tornem a fer una parada per observar el panorama. Kyle és una paraula que ve del Gaèlic caol, que significa canal o estretor, en aquest cas fa referència a un braç de mar que s’endinsa a la terra.

Seguim fins a una platja que hi ha a prop de Durness, baixem fins la vora del mar i fins i tot alguns agosarats ens mullem els peus en les gèlides aigües escoceses! Hi ha poca gent a la platja i no es veuen gaires bikinis... Des de la platja pots veure pots veure els penya-segats dels costats i la gespa verda. És com si tinguessis la platja i la muntanya tot junt. El problema és que ni el clima ni la temperatura de l'aigua conviden gaire a banyar-se ni a prendre el sol ;-)

Continuant la carretera arribem a Durness buscant un lloc on dinar i un súper on comprar pa i algunes coses que ens fan falta. Allà descobrim que sempre pots trobar algú molt més friki que tu en el món. En aquesta fot teniu un exemple de 2 personatges que viatgen per Escòcia en un cotxe preparat per l’ocasió... Increïble!

Després de preguntar ens indiquen un lloc on poder anar a dinar. Ens diuen que podem anar fins a una espècie de poble de botigues d’artesans, muntat en una antiga base militar de la segona guerra mundial i que és anomenat Balnakeil Craft Village. Allà fem el nostre dinar en unes taules de picnic. És un lloc curiós, no ens parem a mirar les tendes però a primera vista sembla tot de un rotllo molt hippye, amb flors pintades per les parets i molts colors.

Després de tot això ja tirem milles en direcció a Ullapool. És un petit poble costaner rodejat de muntanyes. Té un encant especial que el fa ser un lloc molt turístic. L'alberg en el que anem a dormir avui és de la SYHA i està just davant del port, a primera línia de mar. En un principi havíem de dormir separats nois de noies com és norma a tots el albergs de la SYHA, però l'home de recepció es va enrotllar i ens va posar a tots 6 a la mateixa habitació. Un cop instal•lats, dutxats i descansats, vam anar al súper a comprar algunes coses per l’esmorzar del dia següent. Per sopar vam comprar el típic fish&chips per emportar i vam anar a menjar-lo al port. Mentre sopàvem vam veure un parell de foques allà mateix al port, al costat d'un vaixell on un pescador li donava de menjar alguns trossos de peix.

Finalment i per acabar el dia vam anar a fer unes "birres" en un Pub al costat del port on feien música en directe. I a descansar, que demà anirem a veure l'Illa del cel...

Salut!

20 de març 2006

Profunditat de camp

Tornen els experiments fotogràfics...

Aquest cap de setmana no he estat gaire fi, crec que he agafat una espècie de grip intestinal o alguna cosa semblant que m'ha tingut KO des del dijous a la nit fins el diumenge mateix. Amb les poques ganes que tenia de fer res he dedicat una estona a fer proves de fotos amb diferent profunditat de camp. He agafat uns quants models que s'han estat bastant quiets: el nostre amic gustavo, 2 amiguetes i un pollastre que últimament no està molt fi tampoc...

La profunditat de camp és la distància que hi ha per davant i per darrera de l'objecte enfocat (en aquest cas Gustavo) que surt amb nitidesa a la foto. Podem aconseguir una major profunditat de camp fent més gran l'obertura del diafragma, és a dir, amb una F gran. En canvi quan més petita és l'obertura del diafragma menor és la profunditat de camp. El que aconseguim amb una F petita és que l'objecte enfocat es vegi amb nitidesa, però la resta de la foto es veu desenfocada. En canvi amb una F gran aconseguim que objectes a distàncies grans es vegin igualment amb nitidesa.

Però deixem-nos de rotllo i anem a l'exemple:

A la primera foto he aconseguit que Gustavo quedi ben enfocat, però les seves amigues ja no estan gens enfocades i el pollastre ja es veu "fotut" ;-) El fons també està desenfocat. Això ho he aconseguit amb una F=2.2 i una velocitat d'obturador de 1/80 s. El mode que he fet servir ha estat el manual, ajustant aquests paràmetres jo mateix. La càmera utilitzada ha estat una Canon PowerShot G5.

A la segona en canvi tots els personatges es poden veure amb nitidesa, inclòs el pollastre, jejeje. Ara la profunditat de camp és més gran que en el cas anterior. El paràmetres de la càmera ara són: F=8.0 i velocitat d'obturador de 1/6 s. En aquest cas el fons es pot distingir amb major nitidesa que en el cas anterior, si augmentéssim el valor de l'obertura aconseguiríem una major nitidesa, però amb aquesta càmera ja no podem jugar més... Aquest és el valor màxim :-(

Bé, fins aquí les lliçons d'un humil aficionat... Espero no haver-vos avorrit en excés!

Petons i fins la propera!

13 de març 2006

Joc per pensar

Hola!

Avui m'han enviat un link a un joc d'enginy fet en flash. M'ha fet recordar un altre sobre un camperol, un llop, una ovella i ona col o alguna cosa semblant que havien de creuar un riu.

http://freeweb.siol.net/danej/riverIQGame.swf

M'ha costat una mica, però al final he trobat la solució. És una pàgina japonesa per aixó us escric aquí les normes per si no enteneu el japones... Anims i a veure si feu que tothom pugui creuar el riu.

NORMAS:
1.- Solo dos personas en la balsa por vez.
2.- El padre no puede estar con ninguna de sus hijas sin la presencia de su madre.
3.- La madre no puede estar con ninguno de sus hijos sin la presencia del padre.
4.- El ladrón (camisa a rayas) no puede estar con ningún miembro de la familia si el policía no esta ahi.
5.- Los que manejan la balsa son: el padre, la madre y el policia.

Para mover a la gente, haga click en ellas, para mover la balsa haga click en los tubos rojos.
Fins aviat!

04 de març 2006

Escòcia (IV) Loch Ness - Thurso


Avui ens endinsarem a les Highlands. S’han acabat les carreteres de dos carrils en el mateix sentit, fins i tot arribarem a un punt en el que la carretera només tindrà un únic carril i cada 50-100 metres un “passing place”, lloc on apartar-se per deixar passar al cotxe que ve en sentit contrari. Com podreu imaginar el tràfic en aquestes carreteres no s’assembla gaire al de la ronda de dalt, no és un problema que només hi hagi un carril.
Deixem enrera el Loch Ness i ens acomiadem de Nessie fins a la propera vegada. Agafem la A82 fins a Inverness on agaferem la A9 que és la carretera més important que va en direcció nord. Bé, de fet és La carretera que va cap el Nord.

Fem una parada al castell de Dunrobin per fer un cop d’ull i descansar una miqueta les cames.

Seguim endavant per la A9 que va vorejant la costa fins que es desvia cap a Thurso, nosaltres agafem la A99 que ens portarà fins a John O’Groats, el poble on s’acaba la carretera. Quan vam sortir del cotxe, el primer que vam pensar va ser: si a l’agost fot aquesta rasca… al desembre deu viure aquí “la madre del Topo”!

A John O’Groats no hi ha moltes coses a fer. El mes important del poble és el port, perquè des d’allà surten els ferris que van a les illes Orkney i un parell de vaixells que fan un tomb per la zona. Un és més tipus Golondrinas i l’altre és una zodiac del pal “aventura salvaje” en el que has de anar amb un salvavides i impermeable a lo “capitan pescanova”. Aquest últim era el que volíem agafar, però per aquelles coses de la vida estava espatllat. De fet poc abans d’agafar l’altre vam veure com arribaven els últims intrèpids viatgers amb unes cares de fred considerables ja que portaven hores a la deriva esperant que els remolquessin. Nosaltres vam pujar al nostre “barquitu” que ens va portar fins la primera illa que hi ha a prop de la costa, The island of Stroma. Va donar la volta i cap a casa. Vam veure foques, però no vam veure els puffins (frarets), un simpàtic ocellet que segons ens van dir no està per aquí en aquesta època de l’any (haurem de tornar, jejeje).

La veritat és que no sé si val molt la pena el passeig en vaixell, però si no tens molt de temps és lo millor que hi ha. Si haguéssim pogut el que hauria estat molt bé és agafar un ferri fins a les illes Orcades i passar una nit allà. Però no hi ha temps per tot... La propera vegada anirem a les Orcades, fins i tot molaria anar a les Shetland, que estan una mica més a dalt encara.

Després de l’expedició marítima vam anar fins al lloc que està més a la punta de Escòcia anomenat Dunscanby Head. Val la pena arribar fins aquí perquè aquest és realment el lloc que es troba més al nord-est de la illa d’Escòcia, tot i que John O’Groats, al ser del rollito turístic es queda amb la fama i el nom. A més a més vam poder veure “The Stacks of Duncansby”, unes formacions rocoses que surten del mar.

Un cop vist això vam agafar el cotxe en direcció a Thurso per la A836, fent una parada a Dunnet Head, que és el punt que es troba més al nord de la illa.

Després de arribar fins al fons a la dreta i al fons de tot, ja ens havíem guanyat el descans a un dels albergs en el que vam trobar una relació qualitat-preu molt bona, Sandra’s Backpackers Hostel. Realment un dels millors albergs que ens hem trobat a la ruta. Tot i que el poble en el que es troba no té res per veure. I segons el de la guia Lonely Planet, és un lloc on els adolescents estan perduts i es donen a la beguda o alguna cosa semblant, no recordo la frase “lapidaria” de la guia...

Ens vam fer un bon sopar, que ja tocava després dels bocatas de pa de motlle amb embotit. I després de fer-la petar una estona i planificar el dia següent a dormir que demà hem d’anar al fons a l’esquerra ;-)



Bona nit!
oidhche mhath!