Encampillo 2007

Un any més he dedicat uns dies del meu estiu al camp de treball de Cor Obert 3-4. Aquest any a la parròquia de Canillo (Andorra) un lloc nou ple de noves possibilitats per descobrir. Feia molts anys que anàvem a Castellar de N'Hug i aquest any, després de molts mals de caps, vam decidir canviar. I ara, un cop viscut, podem dir que ha estat un encert!

Les feines que vam fer van ser:

• Desbrossar tot el camí des de Meritxell a Canillo.
• Pintar unes marques tot indicant el camí i arreglar el "merendero" i zona de pic-nic.
• Fer un pirogravat amb un poema de Jacint Verdaguer pel camí de Meritxell.
• Netejar la llera del riu que passa per Canillo.
• Arreglar el camí de la Vall d'Incles que porta als estanys Juclar tot fent sèquies petites per reconduir les diferents fonts del camí i posar diferent fites i marcar-les.
• I com no el servei de cuina i netejar de la casa a la rectoria de Canillo.

Per les tardes hem fet, com sempre, activitats més lúdiques i les estones de llibre i de treball personal, aquest any amb "L'Òliba que no sabia udolar" (Why?). Cal remarcar aquest any les tardes a la piscina i a la pista de gel del palau d'esport de Canillo. Hauríeu de veure unes 30 persones patinant amb guants de treball...

Podem dir que després d'aquests dies a Canillo, Cor Obert ja te un nou poble germà! L'acollida que ens han donat a estat més que excel·lent. Ho hem d'agrair sobretot a mossèn Ramon i al seu equip d'AINA, Ester, Digna, Jordi... Ens han cuida't molt i ens han fet sentir com a casa.

Han estat uns dies genials i dels que he tornat amb les piles super carregades i una sensació de felicitat molt gran! Per 1000 i un detallets del dia a dia i per totes i cadascuna de les persones amb les que he conviscut aquests dies! I, si m'ho permeteu, en especial pel viscut amb el Maine, l'Elisabeth i el Paco. Crec que ha estat un dels anys que més bé m'he sentit amb l'equip de monis. Va por ustedes!

I al final sempre arriba l'hora dels adeus...

C R A S H

Una altra pasqua ha passat... i la vivència ha estat novament diferent a d'altres anys. Suposo que jo tampoc sóc el mateix JO que ha viscut les altres. Amb els anys vaig creixent de cos i d'esperit.

Enguany hem viscut una pasqua CRASH, en molts sentits. Des del moment crash-crash de la celebració de dijous sant, en el que uns globus de 1 metre de diàmetre van col·lisionar amb dues bombetes i van rebentar. Fins a moments "homeless" el divendres a la nit en el que algú es va deixar la clau dins de l'habitació i vam haver de buscar alternatives per dormir (vease: habitació amb la calefacció espatllada i a 40º). Això sí, vam riure molt...

El més important: les persones. El retrobament amb persones que fa temps que no veus i amb les que molts cops no calen paraules quan parlen les mirades. Es poden dir tantes coses amb una abraçada! I durant aquests dies se'n fan moltes d'abraçades!

És genial anar a la pasqua acompanyant un grup de cor obert, de joves que fa temps que els hi segueixes la pista, alguns des que eren nens de Grumets. I ara s'han fet grans i et fan sentir orgullós, i dones gràcies per poder compartir amb ells aquesta experiència.

I com no, sempre és genial sentir-te acompanyat pel teu grup de joves que ja fa un bon temps que camina i que porta un bon camí. Encara queden moltes coses per fer plegats, oi?

GRÀCIES a TOTS!!!

Petons i abraçades!

Castellar de n'Hug

Una de les activitats que ha ocupat part de les meves vacances aquest estiu ha estat el Camp de treball de Cor Obert 3-4. Com ja fa uns quants anys anem a Castellar de n’Hug on ens acullen a la Closa. És un lloc molt especial envoltat de natura i d'una gent que et fa sentir com a casa.

Per motius de feina vaig pujar més tard, el divendres per la tarda. A Barcelona feia una calor tremenda i la temperatura anava baixant mentre m’apropava a Castellar (genial!). Tot i que la temperatura havia baixat l’acollida va ser ben càlida! No em va costar gaire entrar en el ritme del camp de treball i de seguida em vaig sentir molt a gust amb el grup.

El treball a cuina, a Closa, a feixes i a camins van ser grans moments de compartir fent pastissos, recollint fems, obrint camí, reconstruint un pont... Com em va dir el Maine tot xerrant, “la feina dignifica la persona”. Et sents realitzat i orgullós de veure la feina ben feta. Realment vam treballar molt bé, però també ens ho vam passar genial en les estones de temps lliures i activitats preparades per la casa. O llegint el llibre del cavaller de l’armadura rovellada.

N’estic ben segur que guardaré un record molt dolç d’aquest dies. Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible!!!

Una abraçada i fins aviat!

PD1: Per cert, per si algú no ho sap... Des de Castellar de n’Hug es veu el Pedraforca. Més que res per si algú no ho sabia, val? Quina gran muntanya...

PD2: Si teniu una estona podeu trobar moltes fotos del Camp de Treball a l’space de l’Uri.

Complica't

Un any més, una nova pasqua... Crec que la que més ràpid a passat de totes les viscudes. L’any 1995 ens vam embarcar en aquesta moguda. El lema d’aquell any era “Fes-te a la mar”. I això vam fer, vam iniciar la travessia amb el grup de Cor Obert de Sants – Les Corts.

Uns quants anys han passat fins ara i moltes coses han canviat. El primer i més evident, el nostre aspecte físic ;-) Però moltes altres coses han canviat també per dins. Tots hem crescut i hem agafat els nostres camins. El meu m’ha portat a viure de nou la pasqua a les Avellenes, a complicar-me la vida... A viure novament una pasqua diferent al costat de moltes persones importants en el meu camí.

Aquesta pasqua ha estat especial per les persones que l’han viscut al meu costat. I sobretot pel grup de joves de Sants i la resta de monis amb els que hem viscut moments molt fraterns durant aquests dies. I també pel grup de Cor Obert 3-4 que portem amb la Isa. Ha estat genial viure la pasqua al costat del Pere i l’Uri, gràcies per arriscar-vos a venir.

Una abraçada molt gran a tots! BONA PASQUA!