Bon dia a Ullapool! Surt el Sol i nosaltres també sortim en direcció a la
Skye Island. Però abans fem una aturada obligatòria a la gasolinera del poble per omplir el dipòsit de la furgo. És la segona aturada a boxes que fem des que vam sortir de
Glasgow, la primera la vam fer a
Drumnadrochit també abans de sortir. I és també la segona vegada que ens fa mal la butxaca. Aquí la gasolina encara és més cara que a Catalunya, està aproximadament a 1 litre = 1 lliura, tenint en compte que 1 lliura és aproximadament 1,5 euros, feu càlculs…
A tope de gasofa ens dirigim cap a
Kyle of Lochalsh, que és l’últim poble abans de creuar el pont que ens portarà fins a la illa. Sí, he dit el pont que porta a la illa. “Serà maravilloso, viajar hasta Skye, sin necesidad de tomar el barco o el avión, sólo caminando en bicicleta o autostop”. Sembla ser que en aquest cas la costa es troba força a prop de la illa i s’ha pogut construir un pont. A més a més des del
21 de desembre de 2004 no cal pagar peatge per creuar-lo.
Abans de “cruzar el charco”, fem una aturada tècnica per fer el segon esmorzar i aprofitem per fer una mica els guiris i donar un cop d’ull a una tenda de souvenirs. Aquí podeu observar un detall de l’espai per ficar les maletes, bosses i altres objectes. No sé si es pot apreciar l’aprofitament d’espai, però com ja vaig dir al
capítol V, som tots uns professionals.
Ja no fem cap aturada més fins arribar a
Portree, on tenim l’alberg d’avui:
Portree Independent Hostel. Allà ens instal•lem, descansem una mica i dinem a base de menjar indi comprat a un restaurant del port (després de regatejar per un bon preu del menú per emportar). Havent dinat, agafem el cotxe per anar a donar tota la volta a la Illa en busca del Old Men of Storr, que nosaltres pensàvem que era un columna de pedres que sortia del mar, però no! Està en una muntanya anomenada
The Storr. El vam veure, i fins i tot surt en aquesta foto, però no vam ser conscients fins que ja ens haviem passat. De fet per veure’l bé cal fer una
excursió caminant d’una bona estona.
Seguint per la carretera que dona la volta a la península de
Trotternish, arribem a la part nord on trobem un castell mig derruït ,
Duntulm castle. Al costat hi ha un
hotel i es un lloc súper tranquil. Si algun dia voleu anar a un lloc apartat i tranquil per escriure un llibre podeu venir aquí.
Després d’això de tornada per la carretera ens trobem amb un poblat-museu celta amb les cases tradicionals de les Highlands, the
black house. Ja està tancat però igualment ens parem a donar un cop d’ull i aprofitar que els lavabos estan oberts. I quan la Pili va al lavabo tots aprofitem per amagar-nos dins del poblat, jejeje… Quina gràcia, amb amics com nosaltres pots anar a qualsevol lloc, oi? ;-)
Seguint la mateixa carretera parem en un camp on veiem un ramat de
“Jairicaus”, les nostres amigues vaquetes escoceses peludes. Ja les havíem vist abans al nord, a prop de
John O’Groats, però aquesta vegada vam poder parar i les vam poder veure de més a prop.
I com a final de la ruta per Skye, a l’entrada de Portree ens perdem una mica i donem un parell de voltes (o més) pel mateix carrer on trobem un nen que camina tranquil•lament. Molt educadament tots el saludem la primera vegada que passem i ell ens retorna la salutació. Donem la volta i tornem a saludar-lo tots, i el nen una mica mosca ens torna a saludar. Per tercera vegada tornem a passar al costat del nen i tornem a saludar-lo, i ell ja flipa bastant. No recordo quantes vegades vam passar, però el pobre nen al final ens va fer un gest elevant el dit del cor i fent cara de no entendre res… Nosaltres ens vam partir la caixa! Moment molt friki, però molt divertit, jejeje
I així arribem al final d’un dia més del nostre viatge per Escòcia, aquest cop a Skye, coneguda també com The Misty Isle, en gaèlic
Eilean a' Cheò. Un altre lloc màgic per recordar.
Fins aviat!
Hola!
Bones!
