26 de setembre 2006

Munich i la Oktoberfest

Fa un parell de dies que estic a Munich. M'hi passaré 4 setmanes treballant a la "casa mare" de la meva empresa. I aprofitant l'ocasió, com que resulta que aquí estan de festa, m’he acostat a fer un cop d’ull a la Oktoberfest. Festa de la cervesa que se celebra a Munich a finals de setembre, com el seu nom indica...

La festa es fa en un recinte molt gran anomenat Theresienwiesen, per fer-nos una idea jo diria que es com 2 o 3 vegades el parc de la Ciutadella, tenint en compte que no soc gaire bo fent aquests càlculs. En tot el recinte hi ha com unes 14 mega-carpes (hi caben unes 1000 persones assegudes per que us feu una idea) amb taules per menjar i beure. Al mig hi ha un escenari on toquen bandes de música, llavors és quan la gent enfolleix i puja a les taules amb les seves gerres de litre a la mà per cantar i ballar. Tot un espectacle... Després a fora també hi ha taules. Ah, i només pots demanar cervesa si estàs assegut en una d’aquestes taules i no es pot sortir fora amb la gerra de beguda. Hi ha motíssima seguretat en tot el recinte.

Pels carrers que hi ha entre les “mega-carpes” hi ha paradetes de menjar, tendes de records, ... I després també hi ha una zona amb atraccions, que si una nòria, una muntanya russa, “atalaya”, el tren de la bruja, el tunel del terror, la casa del teto... en definitiva de tot.

Realment es un espectacle que s’ha de veure, no es pot explicar. Bé, ja explicaré alguna coseta més de munich durant aquests dies. Tot i que encara tinc post pendents d’aquest estiu i de l’estiu passat a Escòcia, em queden els dies d’Edinburgh. A veure ara que tindré més temps lliure (o no) els puc escriure.

Res més m’acomiado fins la propera.

Tschüss!

11 de setembre 2006

Cantabria infinita...

Comença la ruta pel Nord de l’Óscar i la Glòria. Ens dirigim cap a Cantabria on passarem els propers quatre dies a prop de Santander. La primera parada de la nostra ruta la fem a Pamplona, on dinem a base de “pintxos” a prop del carrer Estafeta. Després de la nostra visita fugaç seguim el viatge d’avui fins a Santander. Ens instal•lem i anem a fer un tomb per la ciutat i a descansar, que ens esperen un dies mogudets...

El primer dia teníem pensat anar als pics d’Europa, però com que ens llevem una mica tard decidim fer un canvi de plans, motivat també pels consells de l’home de la residencia on dormim (quin personatge!). És per això que anem a Suances, Santillana del Mar i Comillas. A Suences passem una bona estona voltant per les proximitats de “la playa de los locos” i per “la piedra blanca”. Realment és un lloc molt maco i no ens fa res encantar-nos una mica. A Santillana del Mar visitem els carrers principals del poble, la famosa Colegiata i el claustre romànic. I a Comillas visitem la universitat pontifícia i el “capricho” de Gaudí. A la universitat parlem amb uns agradables vilatans que amablement ens expliquen històries sobre la universitat, el marques de Comillas i moltes altres coses interessants del poble. Després de la conversa fem una reflexió... hem d’aprendre més sobre la història de la nostra ciutat...

El segon dia si que ens llevem una mica més aviat i aquest cop si que anem als pics d’Europa. Tenim ben be hora i mitja fins arribar a Fuente De. Com que volem agafar el telefèric i ens han dit que hi ha moltes cues, hi anem directament. Tot i això hem d’esperar gairebé 2 hores fins que ens toqui pujar. Aprofitem el temps per baixar fins a Espinama, comprar embotits i pa per dinar, aparcar el cotxe allà i tornar caminant fins a Fuente De (3,5 km). Fem això perquè un cop pugem amb el telefèric farem un camí de baixada que ens porta des de “El Cable” fins a Espinama, i així ja arribarem al cotxe directament. Gairebé tot el camí és una pista forestal. Són unes tres hores de camí de baixada. Val la pena fer-lo. Si podem, alguna altra vegada ens agradaria tornar per fer alguna ruta més llarga per aquestes contrades... Un cop a baix i força cansats anem fins a Potes. Després de descansar una estona a l’aparcament fem un vol pels carrers del poble i tornem novament cap a “casa”.

El tercer dia el dediquem a veure Santander, a banyar-nos a la platja del sardinero i la del Camello (quina aigua més freda!), a caminar per la platja seguint els rius de gent que fan el mateix recorregut amunt i avall. També visitem la península de la Magdalena, el Faro del cabo mayor i el centre. En definitava, un dia "tranquilet"...

El quart dia pel matí, abans de marxar fem una última visita a Santander, a la seva catedral. I a fer l'últim mega-gelat Regma. Si algún cop aneu a Santander no marxeu sense probar un gelat artesanal d'aquesta casa. Molt bons, grans i barats. Un somni fet realitat per qualsevol amant dels gelats! Sinó pregunteu-li a la Glòria.

Després d'això ja anem cap a Astúries, parant a Llanes i a Ribadesella. Deixant enrera alguns amics amb els que hem passat estones mirant el mar des del port de la ciutat...

(continuarà...)