Els Reis fan vaga!! - Comunicat de la Plataforma PÀNIC

04/12/07 - La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme (PÀNIC) manifesta que aquest any Ses Majestats els Reis Mags d'Orient es declaren en vaga indefinida i que, fins que no siguin satisfetes les seves demandes, no es mouran de l'Orient Llunyà.

Les raons que han portat a Ses Majestats a prendre aquesta decisió dràstica són les següents: L'Equip de Patges Reials està fart de portar tones i tones d'objectes inútils i de regals que van a parar al fons d'un armari o a l'abocador sense haver-se fet servir mai. Un 10% de les persones del món consumim el 70% dels recursos Degut a la gran quantitat de regals sol·licitats, l'Equip de Patges Reials està obligat a fer jornades laborals que no respecten el conveni del Sindicat de Personatges Nadalencs. Buscar cada cop més regals i al preu més baix obliga a treballar a milions de persones de països empobrits en jornades inhumanes 3 de cada 5 treballadores de les fàbriques de roba del món no tenen contracte, fan més de 70 hores setmanals i cobren menys de 100 euros al mes Ses Majestats estan farts de portar regals que només es poden trobar a grans superfícies i centres comercials i troben a faltar el contacte amb els seus amics botiguers i botigueres. A l'estat Espanyol es tanquen 11 botigues de barri diàries per culpa de les grans superfícies Ses Majestats no volen portar més regals fabricats per empreses que no respecten els drets dels treballadors i les treballadores i que se'n van a països pobres a contaminar el que no els deixen contaminar a Europa i els EEUU.

Per aquestes raons el PÀNIC declara una vaga indefinida fins que no hi hagi un compromís generalitzat de:

1. No regalar per regalar i mantenir un criteri racional
   
2. Acordar amb la família i els amics el pressupost màxim dels regals per no convertir el nadal en una competició
   
3. Evitar que els nens i nenes rebin allaus de regals que no tindran mai temps de fer servir
   
4. Prioritzar els regals fets per un mateix o una mateixa
   
5. Prioritzar els regals ecològics, justos i de proximitat
   
6. No deixar-se portar per la publicitat i tenir criteri propi
   
7. Donar preferència a regals culturals i amb contingut
   
8. Dedicar el nostre temps als altres: és el regal més valuós.
   

Així doncs, des del PÀNIC esperem que les vostres cartes i correus electrònics d'enguany segueixin aquestes reivindicacions. Si no és així, ja podeu esperar asseguts que no hi haurà ni cavalcada, ni camells, ni regals, ni tan sols carbó.

PS: La CNT (Col·lectiu Nadalenc de Tions) també ha subscrit el manifest del PÀNIC. Per tant els Tions tampoc cagaran fins que es desconvoqui la vaga.

FEU CÓRRER AQUEST MISSATGE!!

Més info a http://www.setem.cat/panic

XX aniversario da casa galega de Hospitalet

Esta entrada vou escribila en galego coa axuda dun tradutor online: OpenTrad. Pido desculpas por adiantado xa que, aínda que o galego é a lingua dos meus pais, non a coñezo o suficiente como para escribila correctamente. Farase o que se poida.

O próximo 15 e 16 de decembro é o XX aniversario da casa galega de Hospitalet. E por iso organízase unha gran movida na Farga de Hospitalet.

Podedes atopar mais información na web da casa galega. Cabe destacar entre todos os actos o XVIII CAMPIONATO DA LIGA GALEGA DE BANDAS DE GAITAS que se celebrará a tarde do sábado onde se reunirán 60 bandas de gaiteiros de Galicia, Asturias, Portugal, Madrid e Barcelona. E pola noite, ás 21:30, o concerto de Carlos Nuñez.

Non cho podes perder! Vémonos na festa galega!!!

16è Diumenge Fotogràfic Nikon

El proper diumenge 28 d'octubre es celebrarà un any més el concurs fotogràfic de Nikon a Barcelona. Aquest any és el segon que es fa només de fotografia digital, en edicions anteriors també hi havia una categoria de fotografia analògica, però aquesta ha passat a millor vida...

Aquest any la inscripció es fa per Internet en aquesta adreça:

http://www.nikonistas.com/digital/diumenge-fotografic.php

Hi haurà una única concentració de participants a les 11:30 a la plaça Sant Jaume per fer les 2 fotos obligatòries del dia. La resta de fotos es poden fer des de les 8 del matí fins a les 9 de la nit del mateix dia 28. Per més informació podeu veure les bases del concurs.


Sort a tots els que participeu!

Setmana de la mobilitat Sostenible i Segura 2007

Encara que sembli un eslògan de compreses... Del 22 al 28 de setembre és la Setmana de la mobilitat Sostenible i Segura emmarcada dins de la iniciativa europea European Mobility Week.
El que es pretén és sensibilitzar a la gent en l'impacte de l'ús abusiu del transport privat (lease mi coche) i potenciar l'ús de transports alternatius i menys contaminants com el transport públic, la bicicleta o simplement anar a peu.

Una de les activitats dins d'aquesta setmana és el dia sense cotxes pel decreixement el 22 de setembre:


Està molt bé potenciar l'ús de la bici, cosa que no sembla que faci la nova ordenança de circulació com diu a la web de amics de la bici:

Sortim a pedalar el dia 22, o qualsevol dels dies de la setmana de la mobilitat, o millor, tots els dies!!!

Una abraçada!

Berrogüetto a Badalona

El proper divendres dia 14 de setembre a les 21:00 hi ha un concert de Berrogüetto a Badalona, al Parc del Turó d'en Caritg, dins dels actes de la festa galega de l'associació Agarimos de Badalona. No tinc molta més informació sobre el tema...
Només animar a tot aquell que vulgui veure un del millors grups de música galega a que hi vagi!

La Pica d'Estats

El cap de setmana del 4 i 5 d'agost vam anar amb alguns companys de feina i amics a la Pica d'Estats. En total vam ser 13 persones (número curiós...) els que vam pujar.

Ens vam aplegar tots a Àreu i allà ens vam repartir en 3 cotxes per pujar per una pista forestal fins la Molinassa (1806 m). Per la pista cal anar amb compte per no rascar amb els clots i les pedres que hi ha, però anant amb compte es pot arribar bé (almenys amb un megane ho vam aconseguir). Un cop allà ho vam preparar tot per començar a caminar i vam fer un "esmorzar-dinar" amb uns mega-croissants de quilo que havíem comprat a Artesa de Segre.

Amb tot vam començar a caminar vora les 4 de la tarda en direcció al refugi de Vallferrera (1940 m) on vam parar només per carregar aigua i vam seguir tirant amunt per la forta pujada que hi ha al principi. Que a més a més amb la solana que fa és encara més dura. A mitja pujada fem una paradeta en un dels pocs llocs que hi ha ombra, sota d'un arbre. Allà ens trobem amb un simpàtic pastor que havia estat alcalde d'Àreu fa temps i que havia pujat a la Pica un parell de vegades amb en Jordi Pujol. Com sempre fent amics, ja sigui el pastor o el gos del pastor (jau coloma!).

Seguim pujant fins que el camí es fa una mica més planer i fins i tot fa baixada en alguns trams. Continuem caminant fins arribar a un pont on hi ha ombra i una petita bassa on alguns fem el primer bany de l'excursió. S'agraeix l'aigua freda! És l'ultima parada que fem per agafar forces per la pujada fins l'estany de Sotllo on plantarem les tendes per passar la nit.

Després del pont el camí torna a pujar novament fins arribar una zona anomenada els plans de Sotllo (2190 m) on planeja de nou per després pujar fortament fins que ja es veu l'estany de Sotllo (2350 m). La idea inicial era acampar a l'estany d'Estats que està una mica més a munt, però per l'hora i el cansament decidim fer nit al Sotllo. Plantem la tenda i abans de que marxi el sol fem un bany al llac. I després de refrescar-nos ja ens preparem per sopar i ens abriguem una mica que comença fer rasca. Després d'una estona de fer-la petar anem a dormir que demà serà un dia molt llarg.

Al dia següent ens llevem que encara no ha sortit el sol i esmorzem una mica per agafar forces per la dura pujada que ens espera. Comencem pujant cap a l'estany d'estats pel camí que va seguint el torrent que baixa de l'estany. Un cop arribem a l'Estany d'Estats (2471 m) tenim aquesta panoràmica del que ens queda encara per pujar

Voregem l'estany per l'esquerra per encarar la tartera que puja fins el Port de Sotllo. Es una dura pujada fent ziga-zaga. Per sort encara no fa sol i sense calor es fa més "fàcil" la pujada. Arribem així al Port de Sotllo (2894 m) on fem una parada i mengem alguna cosa per agafar energies. Ens hem d'abrigar perquè fa molt de vent i no toca el sol. Un cop hem descansat prou comencem el tram de grimpada que ens portarà al Pic Verdaguer. La cosa no va en broma, és una grimpada de les bones, cal fer servir del dues mans i ens alguns trams les orelles i tot ;-) Cal anar en compte de no relliscar i cal vigilar amb les pedres soltes, de no deixar-ne anar cap perquè sinó el que puja darrera teu es pot emportar un bon nyanyo al cap... Cal dir que la grimpada no és el camí convencional de pujada de la Pica, es pot rodejar la cresta per la part nord. Però es fa més volta i s'ha de perdre alçada per després tornar a pujar. Tot i això si tens vertigen és una opció més segura.

Un cop superada la grimpada arribem al nostre primer 3mil de la jornada, el Pic Verdaguer (3125 m). Ara ja veiem la Pica davant dels nostres ulls i només queda baixar una mica i seguir la carena per arribar al sostre de Catalunya: la Pica d'Estats (3143 m). Ja està, ja no podem pujar més amunt dins de Catalunya...

Ara només queda baixar tot el que hem pujat. Uns quants amb més forces decideixen fer un altre 3mil, el Motcalm (3080 m) que es veu davant de la Pica mirant cap a la part francesa. Cal anar cap al coll de Riufred i pujar amunt. La resta decidim agafar el camí convencional de la Pica per tornar al Port de Sotllo i baixar la tartera i seguir fins l'estany de Sotllo on tenim les tendes. Allà menjem, ens banyem, descansem una mica i continuem el camí de baixada fins on tenim aparcats els cotxes.

Una excursió molt maca però per la que cal estar una mica preparat físicament. Ho diu algú que ho ha patit per falta de forma física ;-)

Fins la propera!

Encampillo 2007

Un any més he dedicat uns dies del meu estiu al camp de treball de Cor Obert 3-4. Aquest any a la parròquia de Canillo (Andorra) un lloc nou ple de noves possibilitats per descobrir. Feia molts anys que anàvem a Castellar de N'Hug i aquest any, després de molts mals de caps, vam decidir canviar. I ara, un cop viscut, podem dir que ha estat un encert!

Les feines que vam fer van ser:

• Desbrossar tot el camí des de Meritxell a Canillo.
• Pintar unes marques tot indicant el camí i arreglar el "merendero" i zona de pic-nic.
• Fer un pirogravat amb un poema de Jacint Verdaguer pel camí de Meritxell.
• Netejar la llera del riu que passa per Canillo.
• Arreglar el camí de la Vall d'Incles que porta als estanys Juclar tot fent sèquies petites per reconduir les diferents fonts del camí i posar diferent fites i marcar-les.
• I com no el servei de cuina i netejar de la casa a la rectoria de Canillo.

Per les tardes hem fet, com sempre, activitats més lúdiques i les estones de llibre i de treball personal, aquest any amb "L'Òliba que no sabia udolar" (Why?). Cal remarcar aquest any les tardes a la piscina i a la pista de gel del palau d'esport de Canillo. Hauríeu de veure unes 30 persones patinant amb guants de treball...

Podem dir que després d'aquests dies a Canillo, Cor Obert ja te un nou poble germà! L'acollida que ens han donat a estat més que excel·lent. Ho hem d'agrair sobretot a mossèn Ramon i al seu equip d'AINA, Ester, Digna, Jordi... Ens han cuida't molt i ens han fet sentir com a casa.

Han estat uns dies genials i dels que he tornat amb les piles super carregades i una sensació de felicitat molt gran! Per 1000 i un detallets del dia a dia i per totes i cadascuna de les persones amb les que he conviscut aquests dies! I, si m'ho permeteu, en especial pel viscut amb el Maine, l'Elisabeth i el Paco. Crec que ha estat un dels anys que més bé m'he sentit amb l'equip de monis. Va por ustedes!

I al final sempre arriba l'hora dels adeus...

Casal Escó 2007

Si tens més de 18 anys pots participar com a monitor-voluntari al Casal-Menjador d'estiu de la Fundació Escó i donar una mica del teu temps pels infants del barri del Raval de Barcelona. El casal està organitzat per quinzenes durant els mesos de Juliol i Agost. Si vols saber més pots visitar la pàgina de la Fundació Escó o fent click aquí aniras directament a l'explicació del casal.

Anima't! Val la pena!

Escòcia (IX) - Edinburgh

I continuat amb les obres incompletes de la literatura blogosfèrica... Tornaré a escriure sobre el mític viatge a Escòcia. Ja fa 2 estius que el vam fer i aquí podeu trobar totes les entrades que vaig escriure.

On ho vam deixar... a veure fem memòria. Ah, si! Havíem arribat a Edimburg i havíem rebut una trucada de l'alberg de Glasgow. Recordeu la història d'aquell alberg fastigós on ens van tractar com el cul? Doncs res, els vam trucar i ningú sabia res de la trucada. Van dir que algú havia trobat el DNI de la Glòria o alguna cosa similar, però ja no sabien on era... Colla de yonkies!!! Molt estrany! Ho vam deixar per parlar-ho en persona el dia que tornaríem a Glasgow per agafar l'avió de tornada...

Bé, ara a passar un dia de relax pels carrers de Edimburg, ciutat envaïda durant el més d'agost pel festival de teatre al carrer: el fringe.

Tota la royal mile està plena de grups de teatre actuant en els escenaris que hi ha muntats o en el carrer mateix. Hi ha grups de teatre que anuncien els seus espectacles perquè la gent els vagi a veure als teatres, i d'altres simplement actuen i demanen al final de l'espectacle una col·laboració econòmica del públic. La gent és bastant generosa i dona força diners... També els que actuen s'ho kurren bastant. Per exemple un dels espectacles era un noi que es menjava una bossa de patates fent equilibris a sobre d'una corda, però ho feia amb molta gràcia fent participar la gent del públic i fent passar a tothom una estona divertida.

La veritat és que val la pena viure i veure l'ambient de la ciutat durant aquest festival. Pots passar tota una tarda passejant i observant i el temps passa ràpid perquè cada 5 metres tens algun espectacle divertit que sempre aconsegueix arrancar-te un somriure.

Abans de tornar a l'alberg vam pujar a Calton Hill per veure una panoràmica de la ciutat i vam arribar a pujar a dalt del National Monument. Per allà hi havia un canó que apuntava cap a la ciutat i ens vam dedicar a fer una mica el burro. Entre d'altres fotos i vídeos que van sorgir d'aquesta sessió frik, per acabar aquest post em quedaria amb aquesta foto de tots 6. Mola!


Beannachd leibh!

Berrogüetto a la plaça del rei

Cap de setmana intens però molt xulo! He estat dos nits consecutives a la plaça del rei. El divendres vaig anar una estona al tradicionàrius i dissabte al concert de Berrogüetto. Grup celta gallec que ho fa molt bé. Va ser una miqueta màgic escoltar-los en un indret com la plaça del rei, un lloc que per ell mateix ja ho és de màgic, però si hi afegim el so de violins, gaites, guitarres i zanfoña, llavors arribem a quelcom especial.

El concert formava part del I cicle de música de Galícia a Catalunya: Son Galiza. Ho vaig saber gràcies al Quique, sinó m'hagués trucat ni m'hauria assabentat. Ara ja feia temps que no anava a cap concert de música celta i anar-hi m'ha fet recordar perquè m'agrada tant aquest estil de música.

A part del concert també han passat d'altres coses especial aquest cap de setmana :-) I també he tornat a agafar la bici després de moolt de temps. Gràcies a Deu el genoll m'ho permet i vaig poder arribar fins a Badalona seguint la platja.

Vaig arribar al diumenge a la tarda cansat, però satisfet. I misteriosament no he començat la setmana tan cansat com altres caps de setmana que no he fet tantes coses...

Això es tot per ara. Fins aviat!

C R A S H

Una altra pasqua ha passat... i la vivència ha estat novament diferent a d'altres anys. Suposo que jo tampoc sóc el mateix JO que ha viscut les altres. Amb els anys vaig creixent de cos i d'esperit.

Enguany hem viscut una pasqua CRASH, en molts sentits. Des del moment crash-crash de la celebració de dijous sant, en el que uns globus de 1 metre de diàmetre van col·lisionar amb dues bombetes i van rebentar. Fins a moments "homeless" el divendres a la nit en el que algú es va deixar la clau dins de l'habitació i vam haver de buscar alternatives per dormir (vease: habitació amb la calefacció espatllada i a 40º). Això sí, vam riure molt...

El més important: les persones. El retrobament amb persones que fa temps que no veus i amb les que molts cops no calen paraules quan parlen les mirades. Es poden dir tantes coses amb una abraçada! I durant aquests dies se'n fan moltes d'abraçades!

És genial anar a la pasqua acompanyant un grup de cor obert, de joves que fa temps que els hi segueixes la pista, alguns des que eren nens de Grumets. I ara s'han fet grans i et fan sentir orgullós, i dones gràcies per poder compartir amb ells aquesta experiència.

I com no, sempre és genial sentir-te acompanyat pel teu grup de joves que ja fa un bon temps que camina i que porta un bon camí. Encara queden moltes coses per fer plegats, oi?

GRÀCIES a TOTS!!!

Petons i abraçades!

Joves calçotaires

Un any més és temps de calçots! I quina millor manera de preparar la pasqua per a un grup de joves que una calçotada? Perquè:

És a la taula on posem el que som, la nostra persona, el ser i el fer de cadascú i no el que ens sobra i és superficial. La taula un espai d'experiència "crash" on compartim, com Crist, que es va partir i repartir als altres. (tret dels material de Pasqua d'Avellanes)

Aquest diumenge passat vam anar al Fortí (Mosqueroles) al Montseny, a passar el dia plegats i ja que hi som a menjar una mica, no? Vam començar el dia amb un petit ensurt, després de una hora de camí quan pensàvem que no teníem les claus, per sort la única clau que faltava era la de la cadena, per tant els cotxes es vam haver de quedar fora... nosaltres no :))

Després d'això vam descarregar i ens vam posar a fer feina. Començant per fer foc, que va cremar a la primera! Preparar els collars de calçots per fer-los al foc i preparar la carn, botifarres, patates al caliu, el pa torrat, all-i-oli, salsa romescu,... Tots els elements necessaris per un bon tiberi!

Amb tot això eren les 3 i ja estàvem llestos per començar a menjar! Increïble!!! Normalment ens aquests esdeveniments es fan les 5 i encara s'està acabant de fer la carn... Tot això va ser possible perquè cadascú va aportar part de la seva saviesa en cadascuna de les coses a fer. Entre tots ens vam complementar per fer un àpat boníssim!

Ha estat un dia genial i jo m'ho he passat molt bé. Us agraeixo a tots que em cuideu tant! Molts petons!!!

Més fotos aquí

O fogar de Breogán

Diu la llegenda que Breogán va ser un mític rei celta que va construir la ciutat de Brigantia (actualment A Coruña) i en ella va fer construir una torre tan alta que des de dalt es veia Irlanda. És considerat el pare mitològic del poble gallec i es per això que Galícia és anomenada en el seu himne "Fogar de Breogán". I en aquestes terres va ser on vam acabar la ruta pel nord d'aquest estiu.

Pel matí vam sortir de Gijón per arribar a dinar a Rubián i celebrar amb el meus pares el seu aniversari de bodes. Rubián és el poble on van néixer els meus pares i on viu gran part de la meva família. La idea es passar uns dies tranquils amb el oncles i cosins i altres familiars. No poden faltar els grans àpats i les llargues estones de sobretaula recordant mil i una històries del passat.

Aquests dies els passarem a casa del meu tiet Toño(germà del meu pare), el carter del poble. La casa està al costat del "mazo" on treballava de ferrer el meu avi i on a vegades encara treballa el meu tiet. De petit em va soldar allà una bici que s'havia trencat per la meitat.

Després d'estar una estona allà anem a casa del meu altre tiet Toño (germà de la meva mare), aquest és fuster i és un manetes. Ens ensenya i ens explica totes les novetats que hi ha a la casa, a l'hort, a la fusteria,... I com no, hem de tastar la fruita dels arbres!

Ara ens queda per visitar el tiet Suso (germa de la mare), que té una granja de conills. Però molts conills, crec que em va dir un dia que hi havien més de 7.000! I tots blancs, mare meva Alícia es tornaria boja si hagués de trobar el seu conill blanc entre tants ;-)

El ritme de vida aquí és totalment diferent al de la ciutat, tot va més lent, la gent és més tranquil·la. Els que em coneixeu sabeu que això a mi m'agrada. D'algun lloc m'havia de venir la tranquil·litat, no? I aquesta pau i descans es ideal després de tots el dies a tope viscuts per Cantàbria i Astúries. Tot i això no penseu que no vam fer res. Vam tenir temps de un parell de visites turístiques.

Vam visitar Allariz, un poble que té un casc antic medieval molt ben conservat i que val la pena visitar, sobretot és molt maca la vora del riu on hi ha antic molins o fàbriques de cuir convertits ara en restaurants. Està a prop d'Ourense, on vam anar després. Ciutat travessada pel riu Miño i ciutat d'aigües termals. As Burgas són unes fonts d'aigua a més de 60º. Com per fer un glop a ple estiu, no?

Un altre dia vam fer una escapadeta a A Coruña (Brigantia) on vam visitar la Torre de Hércules que segons la llegenda està ubicada en el lloc on Breogán va fer construir la torre des d'on es veia Irlanda. També vam visitar el seu passeig marítim, la platja de Riazor, la plaça de Maria Pita, els jardins de Mèndez Núñez,...

Després de tots aquests dies de ruta el nostré camí arriba a la fi (i les vacances també...). I com diu una cançó de Fito "porque todo empieza cerca del final", després d'aquesta ruta comença un nou curs en el que cal saber cap on anar... I des del mig de la rosa dels vents miro de trobar la direcció.

Colofón

Hola!
Després de molt de temps sense escriure res en aquest bloc que tinc mig abandonat, faré una breu entrada per compartir amb vosaltres com m'ho passat aquest cap de setmana...
Ha estat un cap de setmana genial! El divendres per la tarda nit sortíem un bon grup de monitors de Ajmacor Sants-Les Corts amb l'objectiu de passar un cap de setmana tots plegats. I han estat 2 dies super intensos i que m'han fet sentir més a prop de tots vosaltres. M'heu contagiat les vostres energies i la vostra il·lusions, la vostra vitalitat, m'heu fet sentir molt bé!

I aquest cap de setmana ha acabat amb un torneig de futbol! Aixecar-nos un diumenge a les 7 del matí per acabar de recollir la casa, esmorzar i cap a la Immaculada que falta gent! Hi hem participat tots! Quin gran torneig! Ha estat el "colofón" del cap de setmana!

Aquí us deixo la foto de família:

Moltes gràcies a tots! Sou genials!

Asturias o trabajas?

Aquesta és la continuació de l'entrada Cantabria infinita... sobre la ruta que vam fer a l'estiu. Com podeu veure l'ordre de les entrades no és del tot cronològic, de tant en tant vaig explicant coses anteriors i desordenades en el temps...

Per on anàvem... ah sí! Llanes, Ribadesella, ja entrem a Astúries! Parem a dinar a Llanes on visitem el casc antic del poble. Una vila costanera molt maca i on justament el dia que vam arribar feien un festival de gaiters! Com anàvem de pas no ens vam quedar, un altre cop serà... Una cosa curiosa que té Llanes són els Cubs de la Memòria del pintor Ibarrola. S'hi va passar una bona estona pintant cubs al port...

De Llanes ja anem a Ribadesella, on parem molt poca estona, només a comprar el sopar i poca cosa més. Ja que no podem arribar molt tard l'hotel Don Pablo on ens portem una petita sorpresa... Per motius aliens a la organització la nostra habitació no està disponible! Però ens han buscat una altra en un hotel proper: Los Fresnos. Y demà ja veurem on dormim... Ens va costar trobar Los Fresnos de nit i sense tenir ni idea de la zona on ens movíem, però ho vam trobar després de fer una mica de volta!

El dia següent vam decidir passar-lo a Oviedo i rodalies. Vam passejar pels carrers del centre i vam visitar la catedral. Pels carrer vaig fer amistat amb algunes amables dones asturianes, fembres de poques paraules, però això sí, ben fortes! jejeje...
Per dinar vam menjar les típiques fabes en un lloc prop de la mateixa catedral. I després ens vam dirigir a les ermites de Santa Maria del Naranco i Sant Miquel de Lillo (més conegut com Miguelillo). Vam fer la visita guiada, després d'aprendre a la Catedral de Santander que aquesta és la manera d'enterar-se d'alguna cosa, perquè t'expliquen la història i moltes coses que per un mateix passen desapercebudes.

Després ja vam anar a descansar, perquè el dia següent haviem de matinar per anar als llacs de Covadonga i haviem de pujar abans de les 10 del matí per poder arribar en cotxe a dalt de tot. Sinó l'alternativa era un servei d'autocars que pujaven cada 15 minuts plens de gent. Vam arribar a l'Hotel Don Pablo esperant que ens diguesin on dormiriem aquella nit, ens van enviar a un hotel que estava molt a prop. Aquest cop ens vam queixar i el noi de recepció, molt maco tot s'ha de dir, al final ens va regalar una nit extra per la propera vegada que tornem... No crec que la fem servir mai, però almenys el detall va ser maco.

Al dia següent ens vam aixecar a l'hora i vam aconseguir arribar als llacs abans de les 10! Un cop adalt vam fer una exursioneta que donava una volta pels llacs i que va estar molt bé. Allà vam trobar la cova d'un vell amic: el Drak Català. Imagino que deu ser la cova on va de vacances, com podeu veure a la foto fa cara de relaxat i es nota que està descansant... Després vam baixar al santuari de Covadonga i van fer una breu visita. Just quan baixavem es va posar a ploure! Quina sort que no ens agafes mentre caminavem... Finalment ens vam dirigir cap a Gijón a descansar.

Un cop vam arribar a Gijón i vam trobar el nostre allotjament dels 2 propers dies, vam deixar el cotxe aparcat un moment per agafar les claus de l'habitació. Al tornar vam veure que la luneta del darrera del cotxe estava trencada! Quin susto i quin disgust... No ens explicavem com s'havia trencat! No havien robat res, no hi havia forat, simplement estava tota esquerdada. Vam descarregar tot i vam deixar el cotxe a un parking amb el corresponent mal rotllo que ens vam generar tot el tema. El matí següent ja el vam perdre en aconseguir trobar un lloc que en dissabte ens arreglesin el vidre. Per sort vam trobar un entre el 4 o 5 que vam trucar. Fa unes setmanes em van trucar de Reanult per dirme que podia passar a fer una revisió gratuita de la luneta trasera perquè es veu que hi havien algunes defectuoses. Bé, doncs la meva era una d'elles, ara ja no em cal la revisió... Gràcies senyor Renault! (Just la setmana passada vaig portar el cotxe al taller per arreglar un problema de la llum de la marxa enrera. I de tot i que ja tenia un vidre nou de l'estiu, m'han tornat a canviar la luneta tèrmica, perquè tenien una notificació de Renault que ho havien de fer. Ells sabran...)

La resta del temps el vam passar a visitant Gijón i el dia següent ja vam enfilar el camí cap a Galicia, ja que habíem d'arribar a dinar a Rubian per celebrar l'aniversari de noces dels meus pares!

(continuarà...)