Després de molt de temps de rumiar-ho, de mirar llibres de Vies verdes i de comprar-ne un: "
Guia de les vies verdes. Dels Pirineus a la Costa Brava". Finalment vam trobar el moment i les ganes per anar-hi. La idea és fer una ruta de dos etapes: El primer dia Ripoll-Olot i el segon Olot-Girona. Ens quedarà per una altra vegada l'ultima etapa Girona-Sant Feliu de Guíxols.
Ens aixequem doncs un diumenge per agafar el tren a Ripoll que surt de Sants a les 7:00. Record històric! I amb això ens plantem a Ripoll cap a les 9 del matí. Fem un petit esmorzar per agafar energia i ens dirigim cap a l'inici de la Ruta del Ferro amb les bicicletes preparades i moltes ganes de pedalar.
La primera part del camí seguirem la
Via Verda del Ferro i el Carbó que ens porta de Ripoll a Ogassa. Però nosaltres no la farem sencera, ens desviarem a Sant Joan de les Abadesses per seguir direcció Olot i enllaçar amb la
Via Verda del Carrilet I. Aquest primer tram fa una mica de pujada però com que és carril d'asfalt s'avança molt bé. De seguida arribem a l'estació de Sant Joan de les Abadesses convertida actualment en restaurant. Aquí és on deixem la Ruta del Ferro i el Carbó per començar el tram d'enllaç.
Ens desviem a la dreta de l'estació i ens endinsem al poble. Creuem el pont gòtic i seguim endavant fins arribar a la carretera principal. Una mica més endavant agafem un trencall en direcció al Coll de Santigosa. Aquest tram es tot de pujada fins arribar als 1.064 metres del coll. La carretera es molt poc transitada, només veiem un parell de cotxes en tot el tram. Un cop arribats al coll tenim dues opcions: o bé continuar per la carretera fins a Olot o seguir per camins de terra fins la vall de Bianya. Nosaltres decidim agafar l'opció 2, tot i que el llibre de les vies verdes la categoritza com difícil...
Així doncs al coll agafem el camí de terra que va cap a l'esquerra i comencem un tram de forta baixada. Fins arribar a l'ermita de Santa Llúcia el camí baixa molt però no hi ha molts clots. Es un tram molt guapo! En arribar a l'ermita fem una parada per agafar aigua de la font que hi ha al costat, esmorzar una mica i recuperar forces.
Un cop descansats tornem a agafar el camí que comença a ser una mica més de cabres... Seguim fins creuar el riu i tirem pel camí de la dreta, aquí és quan ens trobem amb que el camí està ple de bassals que en alguns trams cobreixen gairebé tot el pas. Això ens obliga a baixar de la bici moltes vegades i es fa una mica pesat. És per això que en un moment d'alienació decideixo creuar un dels bassals pel mig amb la bici... I flipa! S'enfonsa mitja roda de la bici i em quedo clavat! Em veig obligat a ficar el peus al fang per sobre del turmell i a treure la bici com puc del bassal... Després d'aquest tram de camí vaig acabar amb fang a tot arreu!
Passat el tram de bassals ja només queda una molt forta baixada per un camí ple de clots. Es fa una mica pesat però també mola. Així arribem a la carretera que porta a Sant Pere d'Espuig i després d'agafar uns quants trencalls més ens porta fins a Olot. Després de tot el camí d'avui ens hem guanyat un bon àpat i un bon descans fins el dia següent!
L'endemà ja agafem la via verda del Carrilet. El camí comença fent pujada fins arribar al Coll d'en Bas i després es gairebé tota l'estona baixada o pla. Això ens permet anar més ràpid i fa el recorregut molt més fàcil que el del dia anterior. Tot el camí està molt ben indicat i no te pèrdua, sempre és camí de terra excepte alguns trams molt concrets com la pujada al Coll d'en Bas que es fa per una carretera antiga i poc transitada. Durant el recorregut anem trobant diferents estacions de l'antic carrilet, alguns túnels i també ponts de fusta o de ferro molt guapos.
Dinem a Anglès i aprofitem per trucar a alguns amics que estan per allà aprop per veure'ns i parlar una estona i finalment arribem a Girona entrant pel camí de la Devesa. Agafem el tren i cap a Barcelona que hem quedat per anar a sopar i de revetlla de Sant Joan! No sé si aguantarem fins molt tard... ;)
Aquestes eren les nostres cares just abans de començar la cursa... Qui em diria fa uns mesos que seria capaç de córrer 20 quilometres! Semblava un bogeria! Però ja ho veieu, ho he fet i n'estic molt orgullós. I això ha sigut gràcies a les totes les persones que m'han animat i sobretot als membres del C.A.PUY, sou molt grans! Proper repte la mitja, total per 1 quilometrillo i algo més... ;)
