Sant Miquel del Fai

Comença el dia, són tres quarts de vuit i sona el despertador. És diumenge i fa molta mandra aixecar-se tan aviat. El paro i faig una mica la croqueta al llit. Després de parar-lo 3 cops més ja són les 8. Tot i que em costa, supero la mandra i m’aixeco. Em dutxo, preparo la bossa i surto cap l’aparcament per agafar el cotxe i recollir a la resta de gent per anar cap a Sant Miquel del Fai. A les 9:30 ja estem tots al cotxe, Isa, Glòria, Edu, Sílvia i jo mateix.

Arribem amb facilitat a Sant Miquel. La idea és fer una excursió tranquil•leta que ens porti fins uns gorgs que hi ha pel camí de Riells del Fai. El camí fa baixada, cosa que està molt bé però que ens fa pensar que a la tornada no ens semblarà tan bé ja que haurem de pujar un bon desnivell. Al final de la baixada arribem a un camí que travessa una urbanització. Agafem aquest camí cap a la dreta i anem seguint el riu Tenes buscant algun gorg on poder remullar-nos. Anem avançant i deixant enrere alguns gorgs que no ens fan gaire el pes fins arribar a un, que tot i que té una capa de vegetació per sobre, es veu prou bé.

Al principi estem sols, suposo que encara es massa aviat (tampoc tant) pels “domingueros”. Tot i això no triga en arribar gent i ens trenca una mica el rollito íntim que teníem, però que hi farem, el bosque es de todos...

Després del bany decidim anar a dinar a Riells del Fai. Desfem el camí que havien fet i travessem l’urbanització per agafar el camí que ens portarà fins el poble. Fa moltíssima calor. En arribar busquem algun lloc amb ombra per apalancar-nos. Ens instal•lem al costat de la font de la plaça de l’església i fem allà el nostre àpat.

Havent dinat i després de l’estona de fer el vago, agafem el camí de tornada. Just abans de començar la pujada fins a Sant Miquel decidim fer un últim bany per refrescar-nos i agafar energies per la pujada. Aquest cop no anem fins el gorg d’abans, ens fiquem al riu al primer gorg que resulta ser força més gran que el d’abans. Aquest és el lloc en el que la Glòria s’havia banyat feia uns anys. És una bassa força gran i es pot saltar des d’una pedra i fins i tot des de la branca d’un arbre que té com uns esgraons per pujar-hi. A part està ple de gent, tots els “nengs” de la contrada venen a banyar-se i tot està bastant brut. És una llàstima que la gent sigui tan “guarra” de vegades. Trobem vidres de Xibeca trencada, llaunes, bosses de plàstic...

Amb les piles carregades després del bany ens disposem a fer la pujada fins a Sant Miquel. Amb la calor que fa casi morim en el intent. Però aconseguim arribar a dalt. I aquí ve on ens plantegem la pregunta: què ets capaç de fer si tens molta calor? Veiem un canal d’aigua i comencem refrescant-nos la cara, per després ficar el cap i estirar-nos d’esquena dins de l’aigua. Crec que ens va faltar poc per banyar-nos dins del canal... On estan els teus límits? Jejeje... Bé, una imatge val més que mil paraules.

Tots mullats i frescos, fiquem tovalloles al cotxe i tornem cap a Barcelona. Ha estat un dia genial. Ens ho hem passat molt bé tots junts. Aquesta ha estat la primera sortida del grup de joves de Sants. I estic segur que serà la primera de moltes que estan per venir! Gracies a tots perquè em feu sentir molt bé al vostre costat!

Una abraçada i fins la propera!

PD: Totes les fotos de l'excursió a flickr

Diumenge Fotogràfic i altres festes de guardar...

El passat diumenge 9 de juliol vaig participar al concurs fotogràfic organitzat per Nikon-HP. És un dia en que la densitat de fotògrafs frikis augmenta en gran mesura. I arriba al seu punt més àlgid a les 11:30 en la concentració a la plaça Sant Jaume on s'ha de fer la fotografia obligatòria del concurs. Allà és on el nostre amic Joan Clos "Bandame" fa el "paripé" i fa el discurset enorgullint-se de que Barcelona sigui una de les ciutats més fotografiada, i bla bla bla... Després dels formalismes van fer un espectacle de teatre al carrer amb una cavall gegant que venia d'Igualada. Va estar bé, tot i que crec que es va gastar una mica el cavall de ser tan fotografiat. Fent un càlcul ràpid, 5.000 persones amb càmeres digitals x 50 fotos cadascú fan un total de 250.000 fotillos per dir un número...

Després d'això ja no vaig fer moltes més fotos, perquè havia de marxar a l'aniversari de boda de la meva germana. Ja fa 10 anys que es va casar... el temps passa molt ràpid! L'altre dia parlant amb un bon amic, en Quique, ens adonavem de que ens fem grans i que ja es comença a notar... S'apropa una nova xifra a la nostra edat, el 3

Però d'això ja fa més d'una setmana, que ha passat força ràpid. I ja ha passat un nou cap de setmana, en el vaig participar en una altre concurs, aquest cop culinari... Vam anar a Montornes del Valles convidats pel Raül i la Noe a fer un soparet i "unas risas". Ens ho vam passar bé. Per més informació: I Concurs culinari Montornesa'm

A veure quin serà el proper concurs... El de aguantar m...

Una abraçada!

Nota aclaratoria: Tot i que encara vaig fent posts del viatge a escòcia, el vam fer l'any passat a l'agost. Encara queden 3 o 4 posts del dies que vam passar a Edinburg i l'ultim dia a Glasgow. Un cop acabat potser faig un llibre ;-) jejeje

Escòcia (VIII) Oban - Edinburgh

La nostre ruta per terres d’Escòcia està arribant a la seva fi. Avui farem el nostre últim trajecte amb la furgo per arribar a Edinburg, on passarem els tres propers dies.

Fem un esmorzar a l’alberg d’Oban i carreguem totes les nostres coses a la furgo pel seu últim viatge. Ja ho tenim tot llest per marxar, però tenim una última cosa a fer abans. No podem marxar sense abans visitar una destil•leria de whisky, aquesta beguda celta anomenada en gaèlic uisge beatha, que vol dir "aigua de vida". I precisament a Oban hi ha una petita destil•leria. Ens dirigim cap allà per fer la visita. Comprem els tiquets però ens hem d'esperar una estona fins que sigui l'hora i aprofitem el temps per fer una última passejada pel port d'Oban.

Arriba l’hora de la visita i entrem amb tot el grup. Ens expliquen tot els procés d’elaboració i ens ensenyen on es fa cada cosa. Al final de tot hi ha una degustació del whisky Oban, una bona manera de esmorzar amb un “lingotazo” d’aigua de vida...

Ens fiquem a la furgo i ens dirigim cap a Edinburg, però com que es força tard fem una parada per dinar a Stirling, que ens pilla de camí i com que ja ens ho coneixem sabem on podem fer unes hamburgueses a bon preu. També aprofitem per fer algunes compres pel sopar.

Un cop dinats tornem a agafar la furgo i ens dirigim cap a Forth, la idea es entrar a Edinburg pel pont de la baïa de Forth i veure així aquest pont i el del ferrocarril que està just al costat. Tot buscant un lloc per poder parar i veure els dos ponts ens vam mig perdre i vam anar a parar a una urbanització pija on ens vam trobar aparcat el cotxe de la barbie... I ha gent per tot...

Com que no vam trobar el lloc de parada ja ens dirigirem cap a l’alberg, Caledonian Backpackers. No ens va costar gaire trobar-lo. Era un mega-alberg amb un bareto a dins i un estil una mica “yonki”, per definir-lo amb una paraula. Ens vam instal•lar en una habitació de 20 persones i vam fer un cop d’ull a les zones comuns, cuina, lavabos,...

Un cop instal•lats teníem una cosa a fer, tornar la furgo abans que tanquessin l’oficina de National. Aquí comença el “caledonian rally in Edinburgh”. Anavem justos de temps i, com sempre passa quan et falta temps, ens vam perdre. Però no una vegada, ni dos, ja no recordo les voltes que vam donar i les “pirules” que vam fer. Girs prohibits, canvis de sentit prohibits,... tot sigui per arribar a l’hora. Finalment vam trobar l’oficina per tornar el Opel Zafira que ens havia acompanyat tots aquests dies. I el noi de National es va començar a mirar la furgo i va trobar una rallada, que nosaltres no havien vist, i que va fer que no ens tornessin la fiança. Això si que va ser una rallada! Suposo que com que som guiris ens les foten com poden. Sort que fam fer l’opció de reduir la fiança pagant una mica més al principi.

Ara ja som peatons, els propers dies els passarem aquí aprofitant que hi ha un munt d’actes a la ciutat pel festival de teatre, el fringe.

Per la nit vam fer una passejada per la ciutat, fins la Royal Mile. I a descansar que després de tots aquests dies voltant per tota escòcia ens mereixem un petit descans. Mentre passejavem vaig rebre un missatge amb una trucada perduda. Sabeu d’on era? De l’alberg de Glasgow (veure Episodi II), guarida del PHM. Que voldran? Hauran trobat la bossa? Tot això i molt més als propers episodis del viatge a Escòcia...