29 de febrer 2008

Ara que tinc 30 anys...

...segueixo fent el capullot com quan tenia 20!


I espero continuar així com a mínim 30 anys més! Quan arribes a un número com aquest és moment de fer una parada i reflexionar. Mirar cap enrere per veure el camí recorregut i mirar cap endavant per veure el camins que manquen per recórrer... És també un moment de canvis de prendre decisions i tirar endavant decisions que ja estan presses... Puc dir que estic en un moment molt bo de la meva vida. Em sento feliç i tinc ganes de ser feliç!

Però el més important de tot són les persones! Tots aquells que us heu creuat en un moment o altre en la meva vida. Tots i cadascun de vosaltres formeu part de mi, del que sóc jo. Hi ha una frase de Pere Casaldàliga que ho resumeix aquest sentiment molt bé:
Al final del camí, al final de la vida em preguntaran: Has viscut? Has estimat? I, jo sense dir res, obriré el cor vessant de noms.
I això és el que us vull dir. Moltes gràcies a tots perquè el dia del meu aniversari em vau fer recordar que hi ha molts noms a dins del meu cor! Us estimo!