Escòcia (IV) Loch Ness - Thurso

Avui ens endinsarem a les Highlands. S’han acabat les carreteres de dos carrils en el mateix sentit, fins i tot arribarem a un punt en el que la carretera només tindrà un únic carril i cada 50-100 metres un “passing place”, lloc on apartar-se per deixar passar al cotxe que ve en sentit contrari. Com podreu imaginar el tràfic en aquestes carreteres no s’assembla gaire al de la ronda de dalt, no és un problema que només hi hagi un carril.
Deixem enrera el Loch Ness i ens acomiadem de Nessie fins a la propera vegada. Agafem la A82 fins a Inverness on agaferem la A9 que és la carretera més important que va en direcció nord. Bé, de fet és La carretera que va cap el Nord.

Fem una parada al castell de Dunrobin per fer un cop d’ull i descansar una miqueta les cames.

Seguim endavant per la A9 que va vorejant la costa fins que es desvia cap a Thurso, nosaltres agafem la A99 que ens portarà fins a John O’Groats, el poble on s’acaba la carretera. Quan vam sortir del cotxe, el primer que vam pensar va ser: si a l’agost fot aquesta rasca… al desembre deu viure aquí “la madre del Topo”!

A John O’Groats no hi ha moltes coses a fer. El mes important del poble és el port, perquè des d’allà surten els ferris que van a les illes Orkney i un parell de vaixells que fan un tomb per la zona. Un és més tipus Golondrinas i l’altre és una zodiac del pal “aventura salvaje” en el que has de anar amb un salvavides i impermeable a lo “capitan pescanova”. Aquest últim era el que volíem agafar, però per aquelles coses de la vida estava espatllat. De fet poc abans d’agafar l’altre vam veure com arribaven els últims intrèpids viatgers amb unes cares de fred considerables ja que portaven hores a la deriva esperant que els remolquessin. Nosaltres vam pujar al nostre “barquitu” que ens va portar fins la primera illa que hi ha a prop de la costa, The island of Stroma. Va donar la volta i cap a casa. Vam veure foques, però no vam veure els puffins (frarets), un simpàtic ocellet que segons ens van dir no està per aquí en aquesta època de l’any (haurem de tornar, jejeje).

La veritat és que no sé si val molt la pena el passeig en vaixell, però si no tens molt de temps és lo millor que hi ha. Si haguéssim pogut el que hauria estat molt bé és agafar un ferri fins a les illes Orcades i passar una nit allà. Però no hi ha temps per tot... La propera vegada anirem a les Orcades, fins i tot molaria anar a les Shetland, que estan una mica més a dalt encara.

Després de l’expedició marítima vam anar fins al lloc que està més a la punta de Escòcia anomenat Dunscanby Head. Val la pena arribar fins aquí perquè aquest és realment el lloc que es troba més al nord-est de la illa d’Escòcia, tot i que John O’Groats, al ser del rollito turístic es queda amb la fama i el nom. A més a més vam poder veure “The Stacks of Duncansby”, unes formacions rocoses que surten del mar.

Un cop vist això vam agafar el cotxe en direcció a Thurso per la A836, fent una parada a Dunnet Head, que és el punt que es troba més al nord de la illa.

Després de arribar fins al fons a la dreta i al fons de tot, ja ens havíem guanyat el descans a un dels albergs en el que vam trobar una relació qualitat-preu molt bona, Sandra’s Backpackers Hostel. Realment un dels millors albergs que ens hem trobat a la ruta. Tot i que el poble en el que es troba no té res per veure. I segons el de la guia Lonely Planet, és un lloc on els adolescents estan perduts i es donen a la beguda o alguna cosa semblant, no recordo la frase “lapidaria” de la guia...

Ens vam fer un bon sopar, que ja tocava després dels bocatas de pa de motlle amb embotit. I després de fer-la petar una estona i planificar el dia següent a dormir que demà hem d’anar al fons a l’esquerra ;-)



Bona nit!
oidhche mhath!