25 de novembre 2005

La vall fosca


Avui una miqueta més d'excursionisme... Aquest estiu, tot preparant les possibles excursions per campaments, vam fer una ruta pels estanys que hi ha a prop del refugi de Colomina. Aquí a l'esquerra tenieu un mapa de la ruta que vam fer i que ara descriuré. Aquest mapa i part de l'informació de la ruta són de la web Camins del Pere Robert (gràcies) on es descriu la ruta per anar fins el pic de Peguera. La nostra ruta va ser més curta, és la que està marcada en blau i dona la volta a l'estany de Mar.

Començem el nostre camí a l'embassament de Sallente (1760 m), on deixem aparcat el cotxe i enfilem el camí de pujada. Tenim un bon tros de pujada forta fins arribar a les vies de tren de les obres de les instal·lacions hidràuliques. Allà trobarem una font per refrescar-nos i un senyal que ens indica que hem d'agafar el camí de l'esquerra en direcció a l'estany Gento.

A partir d'aquí tenim uns 20 minuts de camí pla seguint les vies i travessant tunels com aquest

fins arribar a l'estany Gento (2150 m), des d'on surt la canonada d'aigua que va fins l'embassament de Sallente. Amb aquesta caiguda d'aigua es produeix energia durant el dia, i per la nit es torna a pujar l'aigua a l'estany Gento.



Seguim caminant fins al telefèric on trobarem el camí que ens portarà fins al refugi de Colomina. El camí baixa una mica però de seguida comença a pujar de nou. Agafem el GR 11-20 que puja fortament fins arribar a la Portella (2300 m). Aquí ens tornem a trobar amb antigues vies de tren i una senyal que ens indica els camins possibles. Si anem una mica cap a la esquerra podrem veure l'estany Tort, però nosaltres volem anar al estany de Colomina, per tant hem d'agafar el camí de la dreta. Seguirem pujan una mica fins arribar a la presa i a l'estany de Colomina (2400 m) on es troba el refugi que porta el mateix nom.
El refugi de Coromina te 40 places i és un bon lloc per fer nit si vols fer una excursió més llarga i arribar fins algún dels pics de la zona. A més a més és un dels refugis de la travessa carros de foc.

Asseguts al davant del refugi podem observar les aigües tranquiles de l'estany i els pics que hi ha al nostre voltant.

Però no ens encantem i continuem el nostre cami vorejant l'estany per l'esquerra fins arribar a la presa de l'estany de Mar que és bastant més gran que l'anterior. Continuem vorejant ara l'estany de Mar per l'esquerra fins que començem a pujar per la part nord fins arribar al pas de l'Ós. Fem una parada, mirem enrera i tenim aquesta vista preciosa.

Passat el pas de l'Ós arribem a l'estany de Saburó (2580 m). Ara començarem el camí de tornada vorejant l'estany de Mar per l'altra banda fins arribar novament al refugi de Coromina. I des d'aquí tot recte cap abaix ;)

Una excursió molt xula, us la recomano. No és gens difícil i val la pena!

Petons!

21 de novembre 2005

Enllaça amb la música celta

A partir d'avui a la barra d'enllaços de la dreta inclouré un apartat dedicat a la música celta amb links a webs de grups de les diferents nacions celtes.
Si trobeu a faltar algún grup celta que us agrada, m'ho dieu i també els anirem afegint.

---Escòcia---



---Irlanda---


---Bretanya Francesa---


---Galicia---

14 de novembre 2005

Bilbo i els seus carrers

I de Donosti anem a Bilbao a voltar també pels seus carrers amb algunes cases de colors també...

Una cosa que em va agradar és la placa on possen el nom dels carrers i la lletra que fan servir. És com més original que les que tenim aquí a Barcelona, no?


També són curioses les rajoles que cobreixen els carrers. Són típiques d'aquesta ciutat i per això les pots trobar a les tendes en clauers, arracades, samarretes de kukuxumuxu, i altres motius decoratius... En teoria, segons ens van explicar, les rajoles tenen aquesta forma per que corri l'aigua de la pluja i que el terra no rellisqui. I a més a més queden bé ;)

Una altra cosa molt original són les entrades a les profunditats de la terra (vease metro), que tenen una forma bastant futurista.

I finalment, com no, el Guggenheim

Val molt la pena fer un tomb per Bilbao. No és cert que sigui una ciutat molt industrial i lletja. Tot el contrari, a mi em va agradar molt.

Petons!

11 de novembre 2005

Donosti

Abans de l'esperat diari del viatge a Escòcia... unes quantes fotos de Donosti, com aquesta en la que és prou evident el perquè del nom de la "La concha".

Donosti és una ciutat molt tranquil·la tot i que a l'hora de dinar hi ha força gent passejant per "lo Viejo" de bar en bar anant de "pintxos". No val estarrufar-se en un i començar a demanar "pintxos"... has d'anar demanant un o dos a cada lloc, tenint en compte que cadascú té la seva especialitat. I com no, has de demanar-te un txacoli o un zurito per fer-lo baixar.

Depenent de quanta estona et passis de "pintxos" és possible que ja no siguis capaç de caminar del tot dret ;) però si encara t'aguantes dret val la pena pujar al Mont Urgull, fins el castell.
És com una muntanyeta màgica plena d'amagatalls on trobar els tresors més grans en les coses més senzilles...
De baixada pots admirar la platja de "la Concha" i passejar tanquil·lament fent tota la volta i observant com puja o baixa la marea. Pots seure a la sorra una estona i mirar el mar intentant discernir cap a on va, però no et despistis perquè pot ser que et mullis si l'aigua ve en la teva direcció!

Al final de tot de tot del passeig arribes al "peine de los vientos" de Chillida. (sí hombre sí, peine i no pene malpensaos... :D )

Val la pena anar a Donosti a fer unes fotos, de fet crec que hi ha algunes coses que no he fotografiat, quan treguin els peatges hi tornem..., val?


Petons!!!

08 de novembre 2005

Proximament...

"The long and Winding Road" that leads to Scotland

Aviat en aquest bloc començarà el diari de ruta de l'expedició catalana a Escòcia que es va realitzar aquest estiu... Com va dir Bilbo al seu estimat Frodo:
Es peligroso cruzar tu puerta. Pones tu pie en el camino y si no cuidas tus pasos nunca sabes dónde te pueden llevar.
Aviat sabreu a on ens van portar les nostres pases...

Petons!!!