Bon Nadal i Feliç 2012

«No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora»

Quan ens fem petits, quan ens fem senzills és quan som més autèntics i estem més a prop del Déu infant que neix avui als nostres cors. Que siguem capaços de veure el món des dels ulls de l'infant que portem dins nostre. Que ens ajudi a ser feliços i a portar l'alegria als qui ens envolten.

Bon Nadal a totes i tots! Compartiu somriures, abraçades, petons, mirades,... Aprofiteu aquests dies pera agafar energia per començar el nou any 2012 amb moltes ganes. Any que ve carregat de nous projectes i que espero que sigui un gran any per tots nosaltres!

Una abraçada ben forta!
 

Ruta jove 2011

Un any més acaba l'estiu amb la Ruta Jove. Ara ja feia un parell d'anys que no es feia i suposo que aquest any en teníem més ganes :-) Setze intrepids rutaires ens vam trobar a l'escola de la Immaculada per anar en cotxe fins a Ribes de Fresser. Allà vam agafar el chucu-tren fins a Latour de Carol i després el tren groc, també anomenat AVE dels pirineus, fins a Thuès. Allà començariem a caminar i començaria també la nostra aventura particular!

Rutaires al cim del Noucreus

Com algú deia és una aventura, un repte, agafar la motxilla i pensar que en tres dies has de viure amb tot el que portes a sobre i creuar els Pirineus des de França fins a Catalunya. Sona emocionant, no? I de fet és genial, una sensació molt bona, quan arribes al teu destí i veus que ets capaç de fer-ho.

 El camí començava, com he dit, a Thuès per les gorges de Carançà fins arribar al refugi de Ras de Carançà on teniem pensat plantar tendes el primer dia. El camí feia força pujada i com que vam començar tard al final vam acabar fent l'última part amb frontal i plovent. Tot per sumar-li èpica i fer que ens entrés millor la sopa calenta a l'arribada.

Al dia següent vam continuar remuntant la vall fins arribar als llacs de Carançà. A mig matí ens vam fer un bany reparador a l'estany de les Truites i ja vam pujar fins l'estany negre on vam buscar un lloc per acampar i passar la nit. A remarcar el vent huracanat que vam tenir tota la nit. Semblava que la tenda sortiria volant, impressionant.


El tercer dia ens vam llevar amb unes vistes impressionats. No et despertes tots els dies a 2600 metres d'alçada! Ara ja ens quedava poc. Pujar fins a l'últim llac i fins el coll de Carançà on començaríem a trepitjar l'olla de Núria. D'aquí sense adonar-nos ja estàvem al Noucreus. Moment eufòric, d'alegria, abraçades, fotos, calvos.. Senzillament genial!
Vam continuar per la olla fins el coll de Noufons per on baixa un dels camins cap a Núria. No sense tenir un últim moment aventuril baixant per la cresta amb un vent súper fort. Alguns els hi va encantar i d'altres ho van passar una mica malament... Del coll un bon grup de gent ja va enfilar el camí de baixada. Però uns quants aventurers vam decidir continuar fent l'olla i intentar arribar fins els Puigmal. Cosa que al final no vam poder aconseguir per la meteorologia. Va començar a pedregar just quan ja el veiem a prop, però en un moment va començar a fer-se boira i ja no veiem ni el Puigmal ni res. Tot aconsellava baixar, vam buscar un camí freestyle i cap a Núria. Ja tornarem a fer el Puigmal un altre dia.
Aquí teniu el track de la ruta fins que el Forerunner es va quedar sense bateria aproximadament al coll de Finestrelles:


Vam fer nit a Núria i el dia següent ja vam baixar cap a Queralbs pel camí vell per passar el cap de setmana a la Farga. Temps de relax, de compartir, de riure, jugar, menjar. M'ho vaig passar molt bé i em vaig sentir molt a gust. Gràcies a tots!
En aquest tipus de sortides, quan estem a la natura, quantes menys coses tenim més autèntics som. I suposo que es molt més fàcil fer-nos propers els uns dels altres. No ho creieu així?

Ja hem fet els 100kms i ara que...

El passat cap de setmana ( 7 i 8 de maig ) Els nois de Can Pitiflú vam aconseguir el repte, vam recórrer tots 4 els 100km (o més) que separen Santa Maria de Palautordera de Monistrol en menys de 36 hores. I personalment puc dir que em sento molt content i orgullós del que hem fet. No ha estat gens fàcil però ens em mantingut suficientment forts tan mentalment com físicament i hem aconseguit arribar a la meta.

Però el més important no és la meta, sinó el camí, un llarg camí ple de infinitat de moments per recordar o per oblidar ;-) Vull donar les gràcies als meus tres companys de camí: Raül, Toni i Paco per tot el viscut i per animar-me a continuar endavant. També vull agrair especialment a l'Eric i al Seva, el super equip de suport, per cuidar-nos tan bé i estar sempre atents a tot el que ens calia. I també agrair als que ens heu donat els vostres ànims abans, durant i després de la cursa. Als que heu vingut a veure'ns durant el camí i a l'arribada. Tots els de la fot i molts més som Els veritables Nois de Can Pitiflú. Gràcies a tots!!!

Aquí podeu veure el track de les 12 primeres hores caminades. Encara no havíem arribat a Sant Llorenç Savall que és on vam dormir, pero la bateria del Forerunner ja no va donar per més.


En aquest punt va ser quan va començar a ploure cada cop més fort fins al nivell de diluvi. Això va fer acabéssim totalment xops i que arribéssim al pavelló de Sant Llorenç bastant tocats d'ànims. El pavelló semblava un camp de refugiats, però suposo que el fet de poder descansar una estona ens va fer agafar forces i refer-nos per continuar caminant al matí. Però cada cop les forces eren més justetes i al final ja era un patiment i ganes d'arribar i que s'acabes.

De tot el que vaig trobar més bestia va ser el desnivell, era un continu pujar i baixar i en alguns moment pendents bastant fortes. Realment crec que era un recorregut molt exigent i personalment jo m'hauria d'haver entrenat més. De tot se n'aprèn, no saps ben com reaccionaràs fins que t'hi trobes.

Ara que ja hem aconseguit aquest repte, tot i jurar i perjurar que no ho tornaríem a repetir en el moment que arribàvem a Monistrol. Ara venen ganes de fer coses, potser alguna cursa de muntanya, excursions,...

Crec que tornarem a sentir parlar dels Nois de Can Pitiflú... :-)

Una abraçada

Algunes dades... via @iescolar

Realment s'ens pixen a la boca...

Avui que es dona a conèixer la dada que l'atur arriba al 21,29% unes 4.910.200 persones, Ignacio Escolar ha escrit un seguit de piulades al seu twitter (@iescolar). He decidit recopilar-les aquí ja que són dades que ens fan veure que la crisi la paguem els de sempre. Que els rics cada cop són més rics i els pobres cada cop ho són més. Les desigualtats es fan cada cop més grans i tot plegat amb el vist i plau dels nostres polítics.

No tinc massa clar com ho hem de fer per acabar amb aquestes injustícies, però la primera passa és ser conscient. Llegiu vosaltres mateixos:

1. Los jefazos de las cajas celebran la crisis con subida de sueldo
2. Telefónica celebra su récord histórico de beneficios con 5.600 despidos y un superbonus de 450 millones para sus jefazos
3. El paro juvenil llega al 43%. ¡Mira qué casualidad! ¡Como en el norte de África! 
4. Los altos directivos españoles de las empresas del Ibex se han subido el sueldo un 20%
5. España es el único país de la OCDE cuyo salario medio real no creció en los años buenos. Entre 1995 y 2005, bajó un 4%
6. La población española por debajo del umbral de la pobreza ya está en el 20,8%
7. El 39,7% de las familias no puede permitirse siquiera irse de vacaciones una semana al año 
8. Las empresas del Ibex batieron en 2010 su récord histórico de beneficios: 51.636 millones, un 23% más.  
9. El récord de beneficios no será para Hacienda. El 80% de las empresas del Ibex usa paraísos fiscales! 
10. No sólo somos récord europeo de paro. También somos plusmarquistas europeos en sueldos de directivos 

Trailwalkers per Collserola

El passat diumenge de rams vam fer l'última caminada llarga abans d'afrontar el repte Trailwalker de Intermon. Queden aproximadament 10 dies per prendre la sortida i el meu "acojone" comença a fer-se notar. Cada dia que passa hi penso i noto dues protuberàncies cada cop més aprop del meu coll... 

Ens vam trobar a les 8 del matí el Toni, el Paco, el Raül i un servidor a la parada de metro de Mundet i vam començar a caminar direcció a Sant Cugat. La idea era fer el recorregut de la Marató de Collserola si ens donava temps. Vam començar perdent les senyals de l'itinerari al minut 10... però cap problema, vam improvisar un tram que ens va quedar la mar de maco fins retrobar les marques de la marató aprop de Can Borrell. A partir d'aquí ja vam anar fent sense perdre les senyals.

Al Baixador de Vallvidrera, després d'uns 25 quilometres ens vam trobar amb l'Eric, Poti, Eva, Pili i Glòria que ens acompanyaran fins el final del recorregut novament a Mundet. Vam decidir retallar una mica per tal de no arribar massa tard. Com últimament està de moda això de les retallades, doncs nosaltres no serem menys.

Va ser maco i va fer caliu fer aquesta part amb més gent. D'aquí a uns dies ja tindrem temps de caminar els quatre sols :-) Tot i que sabem que no estem sols, perquè sou molts els que ens heu donat suport per tirar endavant aquesta aventura. Moltes gràcies a totes i tots! Necessitarem els vostres ànims el 7 i 8 de maig!! 

Aquest és el recorregut que vam fer:

30 anys

El diumenge passat ens vam trobar a Llinars per celebrar el 30è aniversari de l'Associació Juvenil Mà Oberta - Cor Obert de Sants - Les Corts. Va ser un dia en el que ens vam ajuntar el passat, el present i el futur de l'associació. Va ser maco retrobar-nos amb els que van ser els nostres animadors, companys de branca, nens i nenes que ara són o van ser animadors. En resum molta vida agrupada en un lloc que també ha estat testimoni de moltes coses.

Jo vaig començar a l'associació a Mà Oberta, corria l'any 90 i al pati de Sants ens trobàvem els diumenges al matí i sempre començàvem amb un partit de futbol, érem tot nois i teníem de monitors al Lluís, David Trepat, Carlos, Jose, Dani i el germà Jordi Lluçà, que va ser el que em va engrescar per apuntar-me i per tant responsable de fer de l'associació un del pilars més importants de la meva vida.

I així van anar passant els anys, mà oberta, cor obert i va arribar el moment de ser animador. Recordo que el David Trepat em va trucar per dir-me si volia ser monitor i també recordo la primera reunió que vam tenir al DEF on em va explicar les implicacions de ser monitor i com funcionaven les coses. I així el meu primer any de monitor, el curs 96-97 vaig compartir aventures amb aquest equipazo d'animadors:

el Rogeli, la Bea, el David Viamonte i l'Alberto. No podria ser un millor començament! Teníem un grup d'uns 30 Ulls Oberts a Les Corts, en el temps en que Sant i Les Corts encara estaven separats. I així van continuar passant els anys, molts dissabtes, excursions, sortides, campaments, camps de treball, Pasqua,.. mil i un moments compartits i mil i una persones que he anat trobant pel camí i ara formen part de la meva vida.

Només puc donar les GRÀCIES a tots i cadascun dels que heu format i formeu part de la història de AJMACOR Sants - Les Cort i per tant formeu també part de la meva història.

Una abraçada ben forta a tots!

Keep on walking

Caminar, no aturar-se, seguir endavant... són paraules que més d'un cop ens han dit o ens hem hagut de dir a nosaltres mateixos en molts moments de la vida, en molts moments del camí.
Aquest bloc més aviat sembla que estigui aturat i no camini, serà que al blocaire li costa escriure o no troba el moment per fer-ho i passen els dies i les coses van passant també, i no escric gaire. Suposo que hi han moments i ara crec que em ve de gust, doncs s'ha d'aprofitar!!


Tenia pendent escriure alguna cosa sobre l'experiència del camino de Santiago. Hi vaig anar l'octubre passat i vaig anar piulant alguna cosa al twitter i vaig pujar alguna foto amb el twitpic. També vaig anar fent un diari que un dia d'aquests rellegiré per relatar alguna de les vivències al bloc.

Ara el que em te el cap ocupat és una moguda a la que ens hem apuntat amb el Raül, el Toni, el Paco, l'Éric i en Seva: La Intermón Oxfam Trailwalker, una cursa de 100 quilòmetres. Consisteix en caminar 4 persones durant 100 quilòmetres i arribar abans de 36 hores. Per poder fer la cursa cal recaptar un mínim de 1.500€ que es destinaran per projectes d'Intermón. És tot un repte esportiu i solidari. A hores d'ara la recaptació total supera els 130.000€ i el nombre d'equips apuntats supera els 180 i cada dia s'apunta algun nou.

L'equip que hem format es diu Els nois de Can Pitiflú. I per què aquest nom? Molts de vosaltres ja ho sabeu. És un petit homenatge que volem fer a un gran amic i germà, en Maine. Sempre el portarem als nostres cors. Ara toca caminar, seguir caminant i vivint. Només pel nom de l'equip i pel grup que som ja estic segur que serem capaços d'assolir aquest repte i qualsevol que ens proposem.

Ara mateix ja ens falta poc per arribar als mínim de recaptació, però encara ens falta una última empenta... Agrairem infinitament la vostra col·laboració! Només cal que entreu a la pàgina de l'equip i polseu sobre el botó taronja "Dona al equipo", qualsevol aportació per petita que sigui serà genial.

A part si voleu seguir les nostres aventures i desventures podeu anar al nostra pàgina de facebook o seguir el nostre twitter.

Doncs res més per ara.. caminar, tirar endavant... keep on walking :-)

Una abraçada!