Sant Miquel del Fai

Comença el dia, són tres quarts de vuit i sona el despertador. És diumenge i fa molta mandra aixecar-se tan aviat. El paro i faig una mica la croqueta al llit. Després de parar-lo 3 cops més ja són les 8. Tot i que em costa, supero la mandra i m’aixeco. Em dutxo, preparo la bossa i surto cap l’aparcament per agafar el cotxe i recollir a la resta de gent per anar cap a Sant Miquel del Fai. A les 9:30 ja estem tots al cotxe, Isa, Glòria, Edu, Sílvia i jo mateix.

Arribem amb facilitat a Sant Miquel. La idea és fer una excursió tranquil•leta que ens porti fins uns gorgs que hi ha pel camí de Riells del Fai. El camí fa baixada, cosa que està molt bé però que ens fa pensar que a la tornada no ens semblarà tan bé ja que haurem de pujar un bon desnivell. Al final de la baixada arribem a un camí que travessa una urbanització. Agafem aquest camí cap a la dreta i anem seguint el riu Tenes buscant algun gorg on poder remullar-nos. Anem avançant i deixant enrere alguns gorgs que no ens fan gaire el pes fins arribar a un, que tot i que té una capa de vegetació per sobre, es veu prou bé.

Al principi estem sols, suposo que encara es massa aviat (tampoc tant) pels “domingueros”. Tot i això no triga en arribar gent i ens trenca una mica el rollito íntim que teníem, però que hi farem, el bosque es de todos...

Després del bany decidim anar a dinar a Riells del Fai. Desfem el camí que havien fet i travessem l’urbanització per agafar el camí que ens portarà fins el poble. Fa moltíssima calor. En arribar busquem algun lloc amb ombra per apalancar-nos. Ens instal•lem al costat de la font de la plaça de l’església i fem allà el nostre àpat.

Havent dinat i després de l’estona de fer el vago, agafem el camí de tornada. Just abans de començar la pujada fins a Sant Miquel decidim fer un últim bany per refrescar-nos i agafar energies per la pujada. Aquest cop no anem fins el gorg d’abans, ens fiquem al riu al primer gorg que resulta ser força més gran que el d’abans. Aquest és el lloc en el que la Glòria s’havia banyat feia uns anys. És una bassa força gran i es pot saltar des d’una pedra i fins i tot des de la branca d’un arbre que té com uns esgraons per pujar-hi. A part està ple de gent, tots els “nengs” de la contrada venen a banyar-se i tot està bastant brut. És una llàstima que la gent sigui tan “guarra” de vegades. Trobem vidres de Xibeca trencada, llaunes, bosses de plàstic...

Amb les piles carregades després del bany ens disposem a fer la pujada fins a Sant Miquel. Amb la calor que fa casi morim en el intent. Però aconseguim arribar a dalt. I aquí ve on ens plantegem la pregunta: què ets capaç de fer si tens molta calor? Veiem un canal d’aigua i comencem refrescant-nos la cara, per després ficar el cap i estirar-nos d’esquena dins de l’aigua. Crec que ens va faltar poc per banyar-nos dins del canal... On estan els teus límits? Jejeje... Bé, una imatge val més que mil paraules.

Tots mullats i frescos, fiquem tovalloles al cotxe i tornem cap a Barcelona. Ha estat un dia genial. Ens ho hem passat molt bé tots junts. Aquesta ha estat la primera sortida del grup de joves de Sants. I estic segur que serà la primera de moltes que estan per venir! Gracies a tots perquè em feu sentir molt bé al vostre costat!

Una abraçada i fins la propera!

PD: Totes les fotos de l'excursió a flickr