Reflexions sobre un centre comercial

Farà uns 4 anys a Asunción (Paraguai) vam entrar a un centre comercial, i recordo que vaig pensar que no era gaire diferent als centres comercials que tenim aquí, ni a altres centres comercials que he vist en altres països europeus. Avui al veure l'inici del programa Salvados he recordat aquesta idea... No hi ha res més estèril i globalitzat que un centre comercial, que ens ven una realitat que no és la nostra.
A vegades quan entro al Gran Via 2 o a l'Splau imagino, com si fos dins d'una peli de ficció, que al sortir del centre comercial no estic a Barcelona i he tornat a Asunción o qualsevol altre país... Imagino que per algun estrany fenomen he perdut la noció del temps i de l'espai i estic perdut...
I llavors penso, potser no és una peli de ficció... Potser estic perdut en aquest metafòric centre comercial del principi del Salvados i ha arribat el moment de sortir fora... #lavidasigueigual
Paranoies que em venen al cap i tenia ganes d'escriure en algun lloc. I he pensat que aquest bloc era un bon lloc.
Si no has vist el programa, el pot veure aquí

Reflexions POST-maratonianes

Han passat ja 2 mesos des de que vaig acabar la marató... Sí, sí, sembla mentida però he fet una marató! Un dels reptes que m'havia plantejat per aquest any assolit. I ara què? Doncs ara toca descansar, recuperar-se, agafar forces i tornar a plantejar-se nous reptes de cara a l'any vinent. Avui mateix m'he apuntat a la Behobia, un gran clàssic! Ja em vaig apuntar a la Matagalls i aviat m'apuntaré a la 5 Cims també. Tinc ganes de fer alguna cursa de muntanya abans de l'estiu, i de plantejar escapades muntanyenques per fer alguns cims... Tot això sense estressar-se, gaudint del temps, de la gent, de la natura. Anar fent.

Però tornant a la marató...  No faré una crònica de tota la cursa perquè seria molt llarg, recordeu que em vaig passar 5 hores i 24 minuts! Però si que vull fer un recull de sentiments, de sensacions. Des de el moment de llevar-me abans de les 6 del matí per menjar un pastis energètic amb infinits nervis a la panxa, fins el moment de creuar la línia de meta arropat per totes les persones que em animar durant la cursa, amb un nus la panxa i emocionat per la fita aconseguida.

Tinc molt presents tots i cadascun dels moments en que em vaig anar trobant amb vosaltres. Moments esperats amb gent que ja havíem quedat i moments sorpresa que donaven una dosi extra d'energia. Per això vull donar les gràcies al Raül, al Pau i al Marc tot i que no ens vam trobar al principi de la cursa perquè feia tard, us tenia presents per compartir el repte amb mi, cadascú al seu nivell ;-) Gràcies al Jordi Mascarell amb qui casualment vam compartir el primer quilòmetre. Mil gràcies als canpitufleros Paco, Eric, Pili, Glòria que encara em vau veure fresc al km 16. Genial la trobada sorpresa amb el David Codina i en Dani Gadea al principi de la Meridiana on les forces començaven a fer fallida i el cap començava a pensar en una retirada. Sort de la Glòria que em va recollir quan estava a la meitat i em va acompanyar durant el quilòmetres més crítics, dir només gràcies és poc! I sort del Poti, la Eva i el Javi que van ser una altra dosi d'energia arribant a Glòries i cridant el meu nom per megafonia!! jejeje I infinites gràcies a l'Eric que em va fer de llebre els últims 10, on ja caminava i corria a estones. Gran generació del 78 creuant la línia de meta! Enormes tots els que estàveu de nou a la meta esperant i aplaudint!! GRÀCIES a TOTS!

I per últim vull compartir de nou aquest vídeo, que és de la marató del 2012 però m'emociona un munt cada cop que el veig. Suposo que també per la música que barrejada amb les imatges es brutal.


Barcelona Marathon 2012 from Lluís Camell on Vimeo.

Keep your head up! Keep your hard strong!
Keep your mind set. Keep your hair long...

Reflexions pre-maratonianes

El proper diumenge 17 de març intentaré fer la meva primera marató a Barcelona. Dic intentaré, perquè no les tinc totes amb mi de ser capaç de recórrer el 42 km i 195m però ho intentaré. No he entrenat suficient per varies raons, entre d'altres el constipat  que vaig agafar al desembre i que m'ha acompanyat tot l'hivern. Deu ser que m'ha agafat carinyo... I ha anat per diferents fases, afonia, tos, mocs, tos, mocs,... Últimament també he tingut molèsties al tibial posterior i a les lumbars. Vamos, que estic a tope ;-)

Però bueno, les coses són con són i s'acosta el dia de la marató i jo tinc aquestes cartes i decideixo jugar la partida i amb il·lussió. Diuen que una de les qualitats que tinc és el cap, que sóc capaç d'aguantar-ho, que sóc un dièsel que va fent poc a poc. Doncs a veure si això juga al meu favor aquest diumenge.

L'altre dia vaig ser capaç de fer els 30km de la maratest i tampoc estava gaire segur de fer-ho. Ara només cal fer 12km més :-) Com diu l'amic Kilian:

Ningú ens va dir que hi anéssim. Ningú ens va dir que seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis. Que si no somiem, estem morts...

Per tant, als seus 35 anys aquest noi de Can Pitiflú intentarà fer la 35ena edició de la marató de Barcelona 2013. Així que si estas per Barcelona aquest diumenge i no tens plans... pots sortir a animar! Perquè de ben segur que necessitaré molts ànims!!

Aquest es el recorregut

Fins diumenge!