Donosti és una ciutat molt tranquil·la tot i que a l'hora de dinar hi ha força gent passejant per "lo Viejo" de bar en bar anant de "pintxos". No val estarrufar-se en un i començar a demanar "pintxos"... has d'anar demanant un o dos a cada lloc, tenint en compte que cadascú té la seva especialitat. I com no, has de demanar-te un txacoli o un zurito per fer-lo baixar.
Depenent de quanta estona et passis de "pintxos" és possible que ja no siguis capaç de caminar del tot dret ;) però si encara t'aguantes dret val la pena pujar al Mont Urgull, fins el castell.
És com una muntanyeta màgica plena d'amagatalls on trobar els tresors més grans en les coses més senzilles...De baixada pots admirar la platja de "la Concha" i passejar tanquil·lament fent tota la volta i observant com puja o baixa la marea. Pots seure a la sorra una estona i mirar el mar intentant discernir cap a on va, però no et despistis perquè pot ser que et mullis si l'aigua ve en la teva direcció!
Al final de tot de tot del passeig arribes al "peine de los vientos" de Chillida. (sí hombre sí, peine i no pene malpensaos... :D )
Val la pena anar a Donosti a fer unes fotos, de fet crec que hi ha algunes coses que no he fotografiat, quan treguin els peatges hi tornem..., val?
Petons!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada