16 d’agost 2010

L'òliba que no sabia udolar

Fa uns dies vaig retrobar entre una pila de llibres el de "L'òliba que no sabia udolar", de Robert Fisher, autor també del llibre "El Cavaller de l'armadura rovellada". El llibre de l'òliba era el que llegíem fa uns quants anys al Camp de Treball de Canillo i rellegir-lo m'ha fet recordar les mil i una estones compartides aquells dies... quins records!
La petita òliba és diferent de la resta perquè en comptes de dir "Who" com fan totes les òlibes, a ella li surt dir "Why?"... I es qüestiona, perquè totes les òlibes han de fer "Who"? Hem de fer el que tothom s'espera de nosaltres o el que volem fer?

Us deixo un fragment:
-Com em puc realitzar? Va preguntar la Petita Òliba.
-Aprenent a estimar-te -va contestar Franklin, somrient-. I, en la mesura que t'estimis a tu mateix, podràs estimar els teus veïns, els teus amics i tots els altres ciutadans d'aquesta gran nació.
Tu què vols fer? WHO o WHY? Pren la teva opció i quan la tinguis crida-la ben fort!!!

Per acabar una imatge d'aquest cap de setmana en el que hem fet una bona caminada pel congost de Mont-rebei. Perquè tot i les dificultats cal continuar el camí...

Una abraçada!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Com a co-caminant... Unes quantes hores de caminar per estar al teu costat. Per compartir la vida que a vegades no coincidim a compartir!
Moltes gràcies per aquell dia meravellòs!

Víctor Why

Unknown ha dit...

Gràcies a tu per caminar al meu costat i fer-me de recolzament en el moments que he estat a punt de caure... És genial saber que estas acompanyat en aquest camí. Jo també estic aquí.
Certament va ser un dia genial! I com aquest ens esperen molts més!!!

Una abraçada!