Setè dia del nostre viatge per terres escoceses. Són molts els quilometres que hem recorregut amb la furgo i el cansament és fa cada cop més present entre nosaltres. Però no ens deixem vèncer. Sortim de Portree amb un objectiu, visitar el castell que va sortir a la peli del Immortals: Eilean Donan Castle. És un castell que es troba en una illa, d’aquí el seu nom ja que Eilean vol dir illa en gaèlic.
Vam decidir que aquest castell sí que el visitaríem per dins i això vam fer. 
És curiós de veure i sobretot fan gràcia totes les fotos de la família MacRae i les fiestukis que es munten al seu castell, jejeje. També està bé conèixer una mica més de la seva història, com que va ser destruït al 1715 i va quedar en ruïnes fins que va ser reconstruït pels MacRae l’any 1932. Es podien veure les maquetes de tots el procés a l’entrada del castell.Després de la visita al castell vam agafar la carretera en direcció a Fort William, allà vam dinar en un supermercat per no mullar-nos ja que era un dia de pluja. No vam tenir gaire temps de visitar la ciutat i tampoc vam veure clar per la boira el Ben Nevis, la muntanya més alta d’Escòcia amb 1344m. Deixarem per una altre vegada l’excursió de pujada fins el cim. Una altre raó per tornar-hi algun dia.
Un cop dinats i després de fer un take away coffee, vam agafar la furgo fins arribar a Oban i instal•lar-nos a l’alberg de la Syha: Oban Youth Hostel. Aquest cop si que ens van separar els nois de les noies, estàvem a pisos diferents. L’alberg està força bé, tot i que no podem dir el mateix de les persones que el gestionen... Vam fer un “amic” a qui vam batejar amb el nom de “Cholas” i que va demostrar que la simpatia no formava part de la seva manera de ser...
Un cop instal•lats vam anar a fer un tomb per Oban. Vam fer una mica els guiris a les botigues de souvenirs i ens vam comprar uns barrets d’escocesos i del monstre del llac Ness i vam immortalitzar el moment com podeu veure.També vam pujar fins la McCaig’s Tower, una espècie de coliseu construït per un banquer (a veure si endevineu com es deia...) que volia que fos un monument en memòria a la seva família. També és conegut com McCaig’s Folly, perquè realment és una anada d’olla...
Després de tot això ja vam anar a sopar a l’alberg, on ens vam fer novament un scottish breakfast... Ja som uns especialistes en la cuina escocesa, tot i que ens ho mengem quan ens dona la gana, jejeje. I res més per avui, a dormir! Els nois en un lloc i les noies en un altre, que corra el aire...Bona nit i fins la propera que ens portarà a Edinburg...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada