Montserrat

Amb “l’excusa” de preparar la ruta per la pujada a Montserrat del 20 i 21 de maig, la Glòria i jo vam anar-hi dos dies durant el cap de setmana del pont. Vam deixar el cotxe aparcat al costat de la plaça de Monistrol i vam enfilar la pujada fins el monestir.
Per pujar vam anar fins el polisportiu del poble on una mica més a dalt per la carretera comença una pista que va pujant suaument. Després d’una estona comencem a veure les senyals del GR 5/96. Seguim la pista fins arribar a un encreuament on agafem a mà dreta la drecera dels tres quarts (GR 96) i deixem el camí de les canals que continua pujant suaument. La nostra drecera comença a enfilar-se amb energies... Després d’uns tres quarts d’hora aproximadament arribem al punt en el que els dos camins es tornen a trobar i continuem pujant pel camí on trobarem la conducció d’aigua del monestir, i una mica més amunt també la conducció d’aigües residuals (no pregunteu perquè ho sé...). Aquesta última part són escales i va a parar al camí de la Santa Cova, camí cimentat i amb graons amples que ens porta fins el monestir.
Allà vam fer nit per pujar al dia següent fins a Sant Jeroni, el punt més alt de la muntanya. Com que volíem tornar aviat vam decidir pujar fins a Sant Joan amb el funicular. Això ens estalviaria una bona part del desnivell que cal salvar. El funicular ens deixa al Pla de les Taràntules, on agafem el camí nou per on arribem en una hora aproximadament a Sant Jeroni. Llàstima que el dia no sigui prou clar perquè en un dia clar la vista que hi ha des del cim de Sant Jeroni és magnífica. Pots veure el mar i el Pirineus des d’allà mateix. Val la pena pujar.
Allà ens vam trobar amb un amic que feia la seva primera excursió després del dia de Sants Jordi, el drak català que també havia decidit fer aquesta excursió. Ves quina casualitat!
De baixada fins els monestir vam agafar el camí Vell de Sant Jeroni, ja que es més curt. En una hora aproximadament vam arribar al monestir, després de baixar les innumerables escales. Un cop allà ens vam acomiadar del drak català fins la propera aventura i vam fer el camí de baixada fins a Monistrol. Aquest cop ho vam fer pel camí de les aigües per tal de contar les escales que ens havíem estalviat fent la drecera dels tres quarts, unes 450 aproximadament...


Fins aviat!