Escòcia (VIII) Oban - Edinburgh

La nostre ruta per terres d’Escòcia està arribant a la seva fi. Avui farem el nostre últim trajecte amb la furgo per arribar a Edinburg, on passarem els tres propers dies.

Fem un esmorzar a l’alberg d’Oban i carreguem totes les nostres coses a la furgo pel seu últim viatge. Ja ho tenim tot llest per marxar, però tenim una última cosa a fer abans. No podem marxar sense abans visitar una destil•leria de whisky, aquesta beguda celta anomenada en gaèlic uisge beatha, que vol dir "aigua de vida". I precisament a Oban hi ha una petita destil•leria. Ens dirigim cap allà per fer la visita. Comprem els tiquets però ens hem d'esperar una estona fins que sigui l'hora i aprofitem el temps per fer una última passejada pel port d'Oban.

Arriba l’hora de la visita i entrem amb tot el grup. Ens expliquen tot els procés d’elaboració i ens ensenyen on es fa cada cosa. Al final de tot hi ha una degustació del whisky Oban, una bona manera de esmorzar amb un “lingotazo” d’aigua de vida...

Ens fiquem a la furgo i ens dirigim cap a Edinburg, però com que es força tard fem una parada per dinar a Stirling, que ens pilla de camí i com que ja ens ho coneixem sabem on podem fer unes hamburgueses a bon preu. També aprofitem per fer algunes compres pel sopar.

Un cop dinats tornem a agafar la furgo i ens dirigim cap a Forth, la idea es entrar a Edinburg pel pont de la baïa de Forth i veure així aquest pont i el del ferrocarril que està just al costat. Tot buscant un lloc per poder parar i veure els dos ponts ens vam mig perdre i vam anar a parar a una urbanització pija on ens vam trobar aparcat el cotxe de la barbie... I ha gent per tot...

Com que no vam trobar el lloc de parada ja ens dirigirem cap a l’alberg, Caledonian Backpackers. No ens va costar gaire trobar-lo. Era un mega-alberg amb un bareto a dins i un estil una mica “yonki”, per definir-lo amb una paraula. Ens vam instal•lar en una habitació de 20 persones i vam fer un cop d’ull a les zones comuns, cuina, lavabos,...

Un cop instal•lats teníem una cosa a fer, tornar la furgo abans que tanquessin l’oficina de National. Aquí comença el “caledonian rally in Edinburgh”. Anavem justos de temps i, com sempre passa quan et falta temps, ens vam perdre. Però no una vegada, ni dos, ja no recordo les voltes que vam donar i les “pirules” que vam fer. Girs prohibits, canvis de sentit prohibits,... tot sigui per arribar a l’hora. Finalment vam trobar l’oficina per tornar el Opel Zafira que ens havia acompanyat tots aquests dies. I el noi de National es va començar a mirar la furgo i va trobar una rallada, que nosaltres no havien vist, i que va fer que no ens tornessin la fiança. Això si que va ser una rallada! Suposo que com que som guiris ens les foten com poden. Sort que fam fer l’opció de reduir la fiança pagant una mica més al principi.

Ara ja som peatons, els propers dies els passarem aquí aprofitant que hi ha un munt d’actes a la ciutat pel festival de teatre, el fringe.

Per la nit vam fer una passejada per la ciutat, fins la Royal Mile. I a descansar que després de tots aquests dies voltant per tota escòcia ens mereixem un petit descans. Mentre passejavem vaig rebre un missatge amb una trucada perduda. Sabeu d’on era? De l’alberg de Glasgow (veure Episodi II), guarida del PHM. Que voldran? Hauran trobat la bossa? Tot això i molt més als propers episodis del viatge a Escòcia...