O fogar de Breogán

Diu la llegenda que Breogán va ser un mític rei celta que va construir la ciutat de Brigantia (actualment A Coruña) i en ella va fer construir una torre tan alta que des de dalt es veia Irlanda. És considerat el pare mitològic del poble gallec i es per això que Galícia és anomenada en el seu himne "Fogar de Breogán". I en aquestes terres va ser on vam acabar la ruta pel nord d'aquest estiu.

Pel matí vam sortir de Gijón per arribar a dinar a Rubián i celebrar amb el meus pares el seu aniversari de bodes. Rubián és el poble on van néixer els meus pares i on viu gran part de la meva família. La idea es passar uns dies tranquils amb el oncles i cosins i altres familiars. No poden faltar els grans àpats i les llargues estones de sobretaula recordant mil i una històries del passat.

Aquests dies els passarem a casa del meu tiet Toño(germà del meu pare), el carter del poble. La casa està al costat del "mazo" on treballava de ferrer el meu avi i on a vegades encara treballa el meu tiet. De petit em va soldar allà una bici que s'havia trencat per la meitat.

Després d'estar una estona allà anem a casa del meu altre tiet Toño (germà de la meva mare), aquest és fuster i és un manetes. Ens ensenya i ens explica totes les novetats que hi ha a la casa, a l'hort, a la fusteria,... I com no, hem de tastar la fruita dels arbres!

Ara ens queda per visitar el tiet Suso (germa de la mare), que té una granja de conills. Però molts conills, crec que em va dir un dia que hi havien més de 7.000! I tots blancs, mare meva Alícia es tornaria boja si hagués de trobar el seu conill blanc entre tants ;-)

El ritme de vida aquí és totalment diferent al de la ciutat, tot va més lent, la gent és més tranquil·la. Els que em coneixeu sabeu que això a mi m'agrada. D'algun lloc m'havia de venir la tranquil·litat, no? I aquesta pau i descans es ideal després de tots el dies a tope viscuts per Cantàbria i Astúries. Tot i això no penseu que no vam fer res. Vam tenir temps de un parell de visites turístiques.

Vam visitar Allariz, un poble que té un casc antic medieval molt ben conservat i que val la pena visitar, sobretot és molt maca la vora del riu on hi ha antic molins o fàbriques de cuir convertits ara en restaurants. Està a prop d'Ourense, on vam anar després. Ciutat travessada pel riu Miño i ciutat d'aigües termals. As Burgas són unes fonts d'aigua a més de 60º. Com per fer un glop a ple estiu, no?

Un altre dia vam fer una escapadeta a A Coruña (Brigantia) on vam visitar la Torre de Hércules que segons la llegenda està ubicada en el lloc on Breogán va fer construir la torre des d'on es veia Irlanda. També vam visitar el seu passeig marítim, la platja de Riazor, la plaça de Maria Pita, els jardins de Mèndez Núñez,...

Després de tots aquests dies de ruta el nostré camí arriba a la fi (i les vacances també...). I com diu una cançó de Fito "porque todo empieza cerca del final", després d'aquesta ruta comença un nou curs en el que cal saber cap on anar... I des del mig de la rosa dels vents miro de trobar la direcció.