13 de maig 2012

Can Pitiflú existeix! Jo l'he vist!

Ho hem tornat a fer! Els nois de Can Pitiflú hem aconseguit de nou el repte de caminar 100 quilòmetres en menys de 32 hores a la Intermon Oxfam Trailwalker 2012. Aquest cop des d'Olot a Sant Feliu de Guíxols seguint la via verda del Carrilet, un camí molt més planer que el de l'any passat però mai s'ha de subestimar la distància... 100 quilòmetres són 100 quilòmetres.
L'equip a l'arribada a Sant Feliu de Guíxols
Per tal de fer caliu i començar a fer ambient vam pujar el divendres a dormir al costat d'Olot, a la casa de colònies de Les Preses, juntament amb els GERAC, equip germà. Allà vam compartir la taula tot sopant i les il·lusións i inquietud de cara a l'endemà. Després de dormir en matalàs de viscolatex (loscojones) i compartir un esmorzar amb altres equips que també dormien a la casa, ens vam dirigir cap a Olot per començar l'aventura. Nervis, ganes de començar i una gentada a la sortida. A les 11 sona el tret de sortida i a caminar! Al principi el camí semblava una autèntica romeria i el primer avituallament semblaven les rebaixes amb gent per tot arreu intentant agafar xocolata, fruita o aigua. Poc a por el grup es va estirant i els quilòmetres van caient, més ràpid al principi que no pas al vespre per arribar a a Cassà de la Selva. En resum el camí el vam recórrer tots 4 sense gaires problemes, cames carregades, algunes ampolles i dolors de genolls, però res que no ens permetés arribar força sencers a la meta. Aquí podeu veure el camí i els ritmes que vam portar:


La meta és important, i el camí encarà ho és més, però el més important durant el camí son les persones que vas trobant i el que comparteixes amb elles, i per això vull donar gràcies...

Gràcies Raül, Paco, i Seva per caminar amb mi aquests 100 km. Per les estones que hem rigut (doggy, dameunpitigordo, koala,..), que hem intentat arreglar el món, o quan simplement hem caminant en silenci els uns al costat dels altres.
Gràcies Toni i Eric per cuidar-nos tant, pel vostre servei, per estar sempre atents al que necessitàvem i per les birres fredes ;-)
Gràcies GERAC: Pau, Marc, Reno, Toni, Miki, Edu, Galli, Lenka... per les estones compartides, riures, walkingdead i per ser una mica folls com nosaltres (o potser més) i apuntar-vos a aquesta aventura.
Gràcies Glòria, Isa, Maya per pujar diumenge al matí i caminar una estona amb nosaltres. Ens vau donar energies renovades. I gràcies Pili i Noe per animar-nos des de la distància també!

I un GRÀCIES molt especial al Valerià per venir a veure'ns a Girona i compartir l'estona del sopar amb nosaltres. Va ser un moment una mica màgic quan tot parlant de la cursa vas veure el nom de l'equip al dorsal i a les samarretes: Els nois de Can Pitiflú! i vas dir, el Maine deu estar rient ara mateix... I així el recordo sempre, rient, explicant un acudit, fent alguna broma, dient ei ei o fregant les mans. Perquè Can Pitiflú existeix! Jo l'he vist!

Gràcies a tots!