Escòcia (XI) Edinburgh - Glasgow

Per fi el tan esperat desenllaç del viatge a Escòcia. Sembla la història interminable... Amb aquesta entrada posarem punt i final a aquest relat i desvetllarem algunes de les incògnites que van quedar sense resoldre com la història de la guarida de PHM i la bossa robada/perduda amb el primer pot del viatge :)

Ens llevem al yonki alberg d'Edinburg i esmorzem tranquil·lament mentre fem temps per agafar l'autobús de tornada a Glasgow. Ara ja anem de tranquis després de totes les aventures viscudes durant aquests dies a terres celtes. I el plan és fer una passejada per la ciutat sense estressar-se gaire.

L'autobús ens deixa a l'estació de Glasgow i d'allà anem caminant fins la residencia d'estudiants en la que dormirem la nostra última nit abans de tornar. En principi teniem reservat per anar a l'alberg de PHM, però després de la mala experiencia vam decidir buscar un nou allotjament i la vam encertar.

Després de instal·lar-nos ens dividim. La Glòria i jo decidim tornar a la guarida per mirar de trobar la bossa perduda. Arribem a l'alberg i parlem amb un noi que no sabem si estava sota els efectes de l'alcohol, alguna droga o simplement es que estava fet caldo... El tema es que no era capaç de articular mes de 3 paraules amb sentit i no ens sabia dir que passava. Sembla ser que si que havia aparegut la bossa pero ja no sabien on estava... No enteniem res. Intentem parlar amb PHM i els seus pantalons caiguts ensenyat el gallumbos... última moda? NO: angustia! Però el cabrò no ens dirigeix ni la mirada, diu que és el nostre problema.

Després de tanta frustració i indiferència decidim anar a la policia i a objectes perdut. Ens passem varies hores d'un lloc a un altre i finalment donem amb un policia super simpàtic que per aquelles coses de la vida parlava quatre paraules en espanyol. Ell ens va escoltar i va decidir fer alguna cosa. Va cridar a dos companys policies també super amables que ens van acompanyar amb el cotxe de policia fins l'alberg per parlar amb ells. Es veu que ja tenien varies queixes d'aquest alberg i també volien veure el panorama. Quina diferència en la conversa, ara sembla que si que sabien parlar, la gent de l'alberg. Llàstima que el PHM va fugir o es va amagar i no va sortir a parlar amb els policies. Finalment no vam aconseguir recuperar la bossa però ens vam quedar descansats perquè havíem fet tot el que estava en les nostres mans.

Intentem oblidar aquest incident i anem amb la resta del grup a voltar per la ciutat. Per descobrir que realment Glasgow també té racons macos de veure...

I així ja cansats dormim la nostra última nit a Escòcia. Demà agafarem un avio de tornada a casa. Deixarem enrere molts moments viscuts, moment molt bons i d'altres no tan bons però que ens han ensenyat a viure.

Tornarem a casa sense saber res de la bossa perduda... Però aproximadament un més després rebrem una trucada al mòbil d'un noi que havia trobat la bossa a l'alberg de Glasgow, que no va veure clar que la gent d'aquell alberg s'en fes càrrec de la bossa i menys dels diners que hi havia dins. I va decidir emportar-se-la i va continuar el seu viatge per anar a veure el Papa a una trobada internacional no recordo a on... En definitiva, que tenia la bossa amb tota la documentació de la Glòria i tots els diners del pot!!! Ens va demanar una adreça d'on enviar-ho i en poc temps ja la teníem. Això et fa pensar que realment et poden passar coses dolentes, però per sort encara hi ha bona gent pel món i podem donar gràcies que gairebé sempre ens la hem trobat allà on hem anat.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos...