Hola!Fa molt de temps que no ens veiem! A veure si quedem un dia d’aquests per fer un cafè...
Et volia explicar lo feliç que soc quan arriba el dimarts al vespre. Fa un any més o menys que tenim un grup de joves a Sants, i cada vegada m’hi sento més a gust. A vegades sentia que no pertanyia a cap lloc, però ara em sento part d’aquest grup!!! Vull continuar caminant amb ells i complicar-me cada vegada més.
M’agradaria que poguessis venir! Tinc ganes de ver alguna sortida de grup, a veure si aquest estiu...
Bé, et deixo que no et vull “rallar”...
Una abraçada!
Bones!Quina alegria rebre noticies teves! A mi també m’agradaria anar a fer un cafè un dia d’aquests!
M’alegro que estiguis en un grup que t’ompli tant, i que hagis trobat un lloc/grup a un pertànyer!
Jo fa temps també em sentia que no “pertanyia” a cap grup, i que em faltava alguna cosa, algun lloc, grup de gent, a on poder compartir vida.
Jo també l’he trobat. Som un grup de gent molt diferent però molt igual. Em sento una més dins del grup i també estic desitjant arribi la reunió per poder trobar-los. De fet el que fa el grup són les persones, i gràcies a les del meu grup em sento més plena.
Una abraçada!
P.D: A veure si finalment quedem!
2 comentaris:
Ey, Oscar. Ya te tengo agregado en mi lector de Feeds.
Soy Txema.
Hola!!! Jo trobo a faltar aquestes tardes-nits dels dimarts que es feien curtes, el compartir aquests moments amb tot el grup, aquestes dinàmiques preparades amb tant de carinyo i que porten una mica de qui les ha pensat, per després emplenar-les amb una mica de la resta del grup. És un forat molt difícil d'omplir amb altres coses, he provat amb la xoxolata, veure videos, sortir amb la gent que he conegut aquí, veure videos, però res d'això aconsegueix fer més petit el foradet que ha deixat, vaig informant-me de tot el que feu i sento que m'estic perdent molts moments especials e irrepetibles, com l'àvia pastissera, la parada de l'autobús, el poder dels dits, els refranys o aquella reunió "íntima" de l'any passat on el porc va ser el protagonista. Confio en poder-me reenganxar el més aviat possible.
Una abraçada
David
Publica un comentari a l'entrada