04 de març 2008

Marathon woman

Sé que em voldrà matar quan ho vegi però s'ho mereix...

Aquest diumenge 2 de març va fer la marató una dona molt gran! Eren les 8 del matí i contra tot tipus de pronòstic marmotaman (alias jo mateix) estava a les fonts de Montjuïc just abans de començar la cursa per donar ànims i immortalitzar el grup de valents del C.A. PUY que es disposaven a fer una gesta tal com la de Filípides l'any 490 a.C.

Una d'aquests valents és la Glòria que amb molta il·lusió i una mica de acolloning va fer la seva primera marató. I per ella va dedicat aquest post! Aquí la teniu just abans d'entrar amb 42,195 quilometres a les cames, saludant com si res als que l'animàvem des de la graderia.

Aquesta va ser per mi la imatge més emocionant del matí. Després d'anar-la seguint durant el recorregut, el veure com arribava a meta saludant i amb un gran somriure a la cara va ser un "subidón" molt gran. FELICITATS Glòria perquè ets una maratoniana! No tothom pot dir això!

Jo que sempre havia suat bastant d'això de córrer... mai havia trobat la gràcia! Doncs ara ja ho entenc. Em sap greu no haver pogut fer uns quants quilometres amb tu, però segur que vindré a alguna de les properes curses del C.A. PUY! Els pintxos no me'ls perdo ;-)

Felicitats també als companys maratonians, el Jordi i el Miquel. Vosaltres també sou molt grans!!! Força C.A. PUY!!!