Bon Nadal i Feliç Any 2006!!!

Que en aquest nou any poguem continuar compartint vida!

Petons!!!

Mercat medieval de Vic

Dels dies 3 al 8 de desembre s'ha celebrat aquest any el Mercat Medieval de Vic. Hi vam anar el dia 8 (a donar un cop de mà a recollir...). Estava a tope de gent, en alguns carrers estrets era com quan agafes el tren o el metro en hora punta i has de caminar a pas de "muñeca de famosa". Però val la pena sofrir una miqueta perquè està molt bé.

És un mercat molt gran. Hi ha moltíssimes parades de 1000 coses. I un gran nombre són de coses de menjar! Les parades estan molt ben caracteritzades en plan medieval. Per exemple les espècies estan en sacs i no en pots de vidre.

Les gominoles fan molt bona pinta i semblen més naturals que les de sempre. Els seus colors criden l'atenció

I a l'hora de dinar, si encara tens gana després d'haver esmorçat un parell de vegades... Pots menjar entrepans de butifarra, xoriço, pinchos o falafels. També hi ha varies paradetes. Nosaltres en vam decidir per aquests pinchos que estaven molt bons.

I que feia servir un mètode molt medieval per avivar les brases: un secador de cabell ;)
Ah, i no ens podem oblidar de les creps de xocolata... boníssimes! O del te asseguts en cadiretes per nens de P3, quina gràcia!
Ara caldrà que fem una mica d'exercici per cremar tot el que ens hem menjat...

I això és tot. Però per la vostra distracció us deixo amb un petit passatemps. A veure si sou capaços de trobar les 7 diferencies entre els dos personatges d'aquesta foto:


Fins aviat! Petons i abraçades!

Llum de la Pau

Ja ha arribat la llum de la Pau de Betlem a Barcelona. Ara que tenim la llum a les nostres mans som nosaltres els actors...

Què penses fer ara? Llums[s]...ACCIÓ

La vall fosca

Avui una miqueta més d'excursionisme... Aquest estiu, tot preparant les possibles excursions per campaments, vam fer una ruta pels estanys que hi ha a prop del refugi de Colomina. Aquí a l'esquerra tenieu un mapa de la ruta que vam fer i que ara descriuré. Aquest mapa i part de l'informació de la ruta són de la web Camins del Pere Robert (gràcies) on es descriu la ruta per anar fins el pic de Peguera. La nostra ruta va ser més curta, és la que està marcada en blau i dona la volta a l'estany de Mar.

Començem el nostre camí a l'embassament de Sallente (1760 m), on deixem aparcat el cotxe i enfilem el camí de pujada. Tenim un bon tros de pujada forta fins arribar a les vies de tren de les obres de les instal·lacions hidràuliques. Allà trobarem una font per refrescar-nos i un senyal que ens indica que hem d'agafar el camí de l'esquerra en direcció a l'estany Gento.

A partir d'aquí tenim uns 20 minuts de camí pla seguint les vies i travessant tunels com aquest

fins arribar a l'estany Gento (2150 m), des d'on surt la canonada d'aigua que va fins l'embassament de Sallente. Amb aquesta caiguda d'aigua es produeix energia durant el dia, i per la nit es torna a pujar l'aigua a l'estany Gento.



Seguim caminant fins al telefèric on trobarem el camí que ens portarà fins al refugi de Colomina. El camí baixa una mica però de seguida comença a pujar de nou. Agafem el GR 11-20 que puja fortament fins arribar a la Portella (2300 m). Aquí ens tornem a trobar amb antigues vies de tren i una senyal que ens indica els camins possibles. Si anem una mica cap a la esquerra podrem veure l'estany Tort, però nosaltres volem anar al estany de Colomina, per tant hem d'agafar el camí de la dreta. Seguirem pujan una mica fins arribar a la presa i a l'estany de Colomina (2400 m) on es troba el refugi que porta el mateix nom.
El refugi de Coromina te 40 places i és un bon lloc per fer nit si vols fer una excursió més llarga i arribar fins algún dels pics de la zona. A més a més és un dels refugis de la travessa carros de foc.

Asseguts al davant del refugi podem observar les aigües tranquiles de l'estany i els pics que hi ha al nostre voltant.

Però no ens encantem i continuem el nostre cami vorejant l'estany per l'esquerra fins arribar a la presa de l'estany de Mar que és bastant més gran que l'anterior. Continuem vorejant ara l'estany de Mar per l'esquerra fins que començem a pujar per la part nord fins arribar al pas de l'Ós. Fem una parada, mirem enrera i tenim aquesta vista preciosa.

Passat el pas de l'Ós arribem a l'estany de Saburó (2580 m). Ara començarem el camí de tornada vorejant l'estany de Mar per l'altra banda fins arribar novament al refugi de Coromina. I des d'aquí tot recte cap abaix ;)

Una excursió molt xula, us la recomano. No és gens difícil i val la pena!

Petons!

Enllaça amb la música celta

A partir d'avui a la barra d'enllaços de la dreta inclouré un apartat dedicat a la música celta amb links a webs de grups de les diferents nacions celtes.
Si trobeu a faltar algún grup celta que us agrada, m'ho dieu i també els anirem afegint.

---Escòcia---

• Capercaillie
• Wolfstone
  
• Skyedance
  
• Alasdair Fraser
  
• Phil Cunningham
  

---Irlanda---

• The Chieftains
• Lunasa
  
• Solas
  
• Clannad
  
• The Waterboys
  
• Sharon Shannon
  
• The Dubliners
  

---Bretanya Francesa---

• Gwendal
  

---Galicia---

• Carlos Núñez
• Luar na Lubre
  
• Berrogüetto
  
• Milladoiro
  
• Cristina Pato
  
• Susana Seivane
  
• Na lua
  
• Brath
  
• Xarin
  

Bilbo i els seus carrers

I de Donosti anem a Bilbao a voltar també pels seus carrers amb algunes cases de colors també...

Una cosa que em va agradar és la placa on possen el nom dels carrers i la lletra que fan servir. És com més original que les que tenim aquí a Barcelona, no?

També són curioses les rajoles que cobreixen els carrers. Són típiques d'aquesta ciutat i per això les pots trobar a les tendes en clauers, arracades, samarretes de kukuxumuxu, i altres motius decoratius... En teoria, segons ens van explicar, les rajoles tenen aquesta forma per que corri l'aigua de la pluja i que el terra no rellisqui. I a més a més queden bé ;)

Una altra cosa molt original són les entrades a les profunditats de la terra (vease metro), que tenen una forma bastant futurista.

I finalment, com no, el Guggenheim

Val molt la pena fer un tomb per Bilbao. No és cert que sigui una ciutat molt industrial i lletja. Tot el contrari, a mi em va agradar molt.

Petons!

Donosti

Abans de l'esperat diari del viatge a Escòcia... unes quantes fotos de Donosti, com aquesta en la que és prou evident el perquè del nom de la "La concha".

Donosti és una ciutat molt tranquil·la tot i que a l'hora de dinar hi ha força gent passejant per "lo Viejo" de bar en bar anant de "pintxos". No val estarrufar-se en un i començar a demanar "pintxos"... has d'anar demanant un o dos a cada lloc, tenint en compte que cadascú té la seva especialitat. I com no, has de demanar-te un txacoli o un zurito per fer-lo baixar.

Depenent de quanta estona et passis de "pintxos" és possible que ja no siguis capaç de caminar del tot dret ;) però si encara t'aguantes dret val la pena pujar al Mont Urgull, fins el castell.
És com una muntanyeta màgica plena d'amagatalls on trobar els tresors més grans en les coses més senzilles...
De baixada pots admirar la platja de "la Concha" i passejar tanquil·lament fent tota la volta i observant com puja o baixa la marea. Pots seure a la sorra una estona i mirar el mar intentant discernir cap a on va, però no et despistis perquè pot ser que et mullis si l'aigua ve en la teva direcció!

Al final de tot de tot del passeig arribes al "peine de los vientos" de Chillida. (sí hombre sí, peine i no pene malpensaos... :D )

Val la pena anar a Donosti a fer unes fotos, de fet crec que hi ha algunes coses que no he fotografiat, quan treguin els peatges hi tornem..., val?


Petons!!!

Proximament...

"The long and Winding Road" that leads to Scotland

Aviat en aquest bloc començarà el diari de ruta de l'expedició catalana a Escòcia que es va realitzar aquest estiu... Com va dir Bilbo al seu estimat Frodo:

Es peligroso cruzar tu puerta. Pones tu pie en el camino y si no cuidas tus pasos nunca sabes dónde te pueden llevar.

Aviat sabreu a on ens van portar les nostres pases...

Petons!!!

Samhain

Com molts dels que em coneixeu sabeu soc una mica friki amb el tema del celtes i ja trigava en sortir alguna referència en aquest bloc...
Una de les festes més importants pels celtes era el Samhain (que vé del gaèlic Samhuinn), el significat literal és el final de l'estiu. Aquesta festa marca l'inici de l'any celta i comença la nit del 31 d'octubre. És la festivitat de l'última collita i commemora la mort del deu Sol Lugh.

La nit de Samhain es considera una nit màgica, on la barrera entre el món del dels viu i els morts es fa molt dèbil. Per tant els morts podien tornar al món dels vius... És per això que s'encenien fogueres que a més a més de simbolitzar el final de l'estiu servien per ajudar a les ànimes a trobar el camí cap a la pau i el descans. També s'encenien espelmes a les portes i les finestres de l'entrada de les cases i es deixava menjar perquè les ànimes puguessin alimentar-se en el seu viatge.
D'aquesta festa dels celtes han derivat les festes que coneixem actualment. La cristianització va convertir el Samhain en la festa de Tots Sants (All Saints' Day o Hallowmas) i a la nit anterior se li va dir Nit d'ànimes (All Hallows eve o millot conegut com Halloween).

Bueno, això és tot. Ah! No oblideu, sobretot, celebrar la Castanyada!!! Que és la festa d'aqui ;)

Feliç any nou!!!

Petons!

London (2)

Oblidava una cosa... el membres del viatge a Londres! Això va per vosaltres!

Petons! 

London

He estat tres vegades a Londres. L'últim cop vam anar a veure la Marta i el James quan estaven a punt de ser pares de l'Anna. Va ser molt guai! Tot i els petits contratemps ens ho vam passar molt bé!!! (per més referències preguntar al "drunk boy of the river Thames")

Londres és una ciutat que m'agrada. Si hagues de viure en alguna altre ciutat que no fos Barcelona possiblement l'esculliria com a destí. Qui diu Londres, diu els seus voltants perquè m'imagino que un pis de lloguer al centre deu ser super tirat de preu ;) Encara que una opció radikal de lloc per anar a viure tranquil i allunyat de l'estrés de les grans ciutats seria algun poblet de les Highlands a Escòcia. Vestir faldilla, tocar la gaita, pintarse la cara de blau, fer "calvos",... Bueno, bueno "que se me va la olla"... ja parlarem d'Escòcia d'aquí a poc, tot arribarà. Ara estavem amb Londres.

És una ciutat amb molts llocs especials, com per exemple el Big Ben (a dalt a la dreta). O el Tower Bridge, pont que a mi m'agrada especialment.

Londres també té parcs espectaculars com per exemple el Hide Park que és un dels més grans (vamos la Ciutadella és com un jardinet al seu costat).

També hi ha molts mercats com el de Covent Garden

i d'altres més del pal mercadillo com el de Camden Market



També tenim barris amb cases de colors i que surten a les pelis com és el cas de Notting Hill

On la fruita del mercat també està plena de colors...

En definitiva Londres és un bon lloc per perdre's una estona.

Petons!

Bastiments

Avui una mica d'excursionisme... El dia després de reis de 2005 vam anar d'excursió al pic de Bastiments (2.881 m). És una excursió molt maca i a més a més si la fas a l'hivern pots descobrir que les raquetes no es fan servir només per jugar a tenis ;)
Ens vam aixecar de bon matí per anar amb cotxe fins a l'estació d'esquí de Vallter2000 (Ripollés) carregats amb tots el material necessari: raquetes, crampons, bastons i piolets. Abans d'arribar vam fer una paradeta per fer un bon esmorçar que ens donés forçes per la pujada. Un cop arribats a l'estació deixem els cotxes a l'aparcament(2.085 m) i enfilem el camí de pujada fins el refugi d'Ull de Ter (2.220 m). Allà parem per posar-nos les raquetes.


Un cop preparats per l'aventura continuem pujant cap el coll de la Marrana (2.515 m)

Un cop arribats al coll podriem continuar recte i anar cap a la Vall de Núria, però el nostre objectiu avui és el pic de Bastiments, per tant girem a la dreta per enfilar la pujada final.


I finalment fem el cim! I com sempre, quan arribes a dalt de tot oblides una mica els patiments del camí i veus que ha valgut la pena!



Moltes Gràcies David i Belen per portar-nos fins el cim! Va ser un dia genial i espero que en poguem repetir molts més!



Petons!!!

Amsterdam i les fotos de nit

Aquest últim any ha estat un any de viatges... Pel pont del desembre de 2004 vam estar a Amsterdam l'Elisabeth, l'Eric, la Pili, el Raül, la Noe, la Glòria i jo mateix. Va estar força bé, oi?
I com no, en aquest viatge vaig aprendre una nova tècnica per fer fotos. M'ho va ensenyar l'Eric (gracias tio!). Es tracta de fer fotos amb un temps d'exposició relativament gran, però amb flaix. Es poden obtenir resultats com aquest:


A que mola el holandes fantasma ;) Durant una bona estona vam estar fent fotos als pobres holandesos que anaven amb la seva bici per la nit. Segurament pensarien: "Quins catalans més simpàtics ...".
El que més em va agradar de la ciutat és el tema del transport. Moltíssima gent es mou per la ciutat en bicicleta, és una passada! Tan de bo ho tinguessim tan bé aquí a Barcelona, però encara ens queda molt.
Amsterdam és una ciutat molt maca, aquesta foto és de la plaça Damm


i aquesta d'aquí d'un dels carrers principals, pel que vam anar amunt i avall varies vegades

En resum, Amsterdam és un bon lloc per anar a passar uns dies, no descarto tornar algún cop. Però abans, encara queden molts altres llocs per visitar...

Petons!!!

El camino...

L'estiu passat vaig fer una part del Camino de Santigo. De Villafranca del Bierzo a Santiago. Va ser tota una experiencia que em va ajudar a creixer i em va ensenyar moltes coses. Tot i que va ser dur guardo molts bons records...

A vegades el camí pot semblar difícil, no veus clar cap on has de tirar i et sents perdut...


...pero cal continuar sempre amb força i mirant cap endavant, amb peus ferms...


...i recordar que tot i que a vegades el camí sembla fosc i no veus les coses clares, al final sempre surt el sol i la llum t'ajuda a continuar endavant!


Bicos!!!