Escòcia (XI) Edinburgh - Glasgow

Per fi el tan esperat desenllaç del viatge a Escòcia. Sembla la història interminable... Amb aquesta entrada posarem punt i final a aquest relat i desvetllarem algunes de les incògnites que van quedar sense resoldre com la història de la guarida de PHM i la bossa robada/perduda amb el primer pot del viatge :)

Ens llevem al yonki alberg d'Edinburg i esmorzem tranquil·lament mentre fem temps per agafar l'autobús de tornada a Glasgow. Ara ja anem de tranquis després de totes les aventures viscudes durant aquests dies a terres celtes. I el plan és fer una passejada per la ciutat sense estressar-se gaire.

L'autobús ens deixa a l'estació de Glasgow i d'allà anem caminant fins la residencia d'estudiants en la que dormirem la nostra última nit abans de tornar. En principi teniem reservat per anar a l'alberg de PHM, però després de la mala experiencia vam decidir buscar un nou allotjament i la vam encertar.

Després de instal·lar-nos ens dividim. La Glòria i jo decidim tornar a la guarida per mirar de trobar la bossa perduda. Arribem a l'alberg i parlem amb un noi que no sabem si estava sota els efectes de l'alcohol, alguna droga o simplement es que estava fet caldo... El tema es que no era capaç de articular mes de 3 paraules amb sentit i no ens sabia dir que passava. Sembla ser que si que havia aparegut la bossa pero ja no sabien on estava... No enteniem res. Intentem parlar amb PHM i els seus pantalons caiguts ensenyat el gallumbos... última moda? NO: angustia! Però el cabrò no ens dirigeix ni la mirada, diu que és el nostre problema.

Després de tanta frustració i indiferència decidim anar a la policia i a objectes perdut. Ens passem varies hores d'un lloc a un altre i finalment donem amb un policia super simpàtic que per aquelles coses de la vida parlava quatre paraules en espanyol. Ell ens va escoltar i va decidir fer alguna cosa. Va cridar a dos companys policies també super amables que ens van acompanyar amb el cotxe de policia fins l'alberg per parlar amb ells. Es veu que ja tenien varies queixes d'aquest alberg i també volien veure el panorama. Quina diferència en la conversa, ara sembla que si que sabien parlar, la gent de l'alberg. Llàstima que el PHM va fugir o es va amagar i no va sortir a parlar amb els policies. Finalment no vam aconseguir recuperar la bossa però ens vam quedar descansats perquè havíem fet tot el que estava en les nostres mans.

Intentem oblidar aquest incident i anem amb la resta del grup a voltar per la ciutat. Per descobrir que realment Glasgow també té racons macos de veure...

I així ja cansats dormim la nostra última nit a Escòcia. Demà agafarem un avio de tornada a casa. Deixarem enrere molts moments viscuts, moment molt bons i d'altres no tan bons però que ens han ensenyat a viure.

Tornarem a casa sense saber res de la bossa perduda... Però aproximadament un més després rebrem una trucada al mòbil d'un noi que havia trobat la bossa a l'alberg de Glasgow, que no va veure clar que la gent d'aquell alberg s'en fes càrrec de la bossa i menys dels diners que hi havia dins. I va decidir emportar-se-la i va continuar el seu viatge per anar a veure el Papa a una trobada internacional no recordo a on... En definitiva, que tenia la bossa amb tota la documentació de la Glòria i tots els diners del pot!!! Ens va demanar una adreça d'on enviar-ho i en poc temps ja la teníem. Això et fa pensar que realment et poden passar coses dolentes, però per sort encara hi ha bona gent pel món i podem donar gràcies que gairebé sempre ens la hem trobat allà on hem anat.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos...

Escòcia (X) - Edinburg

Desè dia de la nostra aventura escocesa. Ens llevem al yonki-alberg de Edinburg, el Caledonian backpackers, en una habitació de 20 persones, el que et dona més aviat poca privacitat... N'hi havien de 6 però ja no quedava cap lliure, suposo que pel tema del festival de teatre. És igual, la qüestió és divertir-se i viure noves experiències, sinó no tindríem res per explicar ;-)
Esmorzem i decidim dirigir-no cap un parc on fan diferents actuacions del fringe. I només sortir de l'alberg ens trobem amb aquesta imatge...

..Sí, és maco el castell d'Edinburg, el veiem només sortir de l'alberg, però si us hi fixeu bé també veureu uns "gallumbos" penjant de la senyal de tràfic... Algú va dormir amb el cul enlaire l'última nit, jajaja... No comments :-)

Ens dirigim cap el parc conegut com The Meadows on durant tot el dia d'avui es fan espectacles i altres activitats del fringe festival. És el que s'anomena Fringe Sunday. I estem disposats a passar el dia voltant i gaudint de l'espectacle.

Podem veure tot tipus d'artistes que fan mil i una coses. Des del festival del hula-hop fins un escapista que s'ha de deslliurar de les cadenes que prèviament una persona del públic li ha lligat... Alguns fan participar a persones del públic i aquí és on s'esdevé un del moments més grans de tota la ruta. Dos dels integrants del nostre grup fan el seu salt a la fama participant en l'espectacle d'un malabarista-humorista israelita que munta tot un dispositiu per fer un salt mortal enrere. Així és com la Glòria es seleccionada per fer un massatge al colega abans de fer el salt i l'Eric per encarregar-se de les percussions per donar més emoció al tema, juntament amb un tio cachas que és el que li dona impuls per fer el salt i un nen que ha de cridar "applause" just després del salt i llavors tots hem d'aplaudir enfollits... El més divertit són totes les conyes que va fent mentre es prepara! Per il·lustrar-ho millor podeu mirar aquest vídeo de part de l'actuació...

Aquest moment va ser molt bo, com podeu veure la Glòria es partia en veure el colegita fent veure que l'havia fet mal al fer-li l'empenta... Què bo! Va ser una actuació molt divertida i va acabar amb aplaudiments i recollida de moltes peles. La gent hi deixava molts diners! Aquí teniu la foto final de l'actuació.

Després de tot i de dinar per allà a la gespa a la tarda vam anar a passejar per la ciutat a descobrir racons amagats, com per exemple un parc que hi havia entre cases a la Royal Mile. Vam entrar per casualitat i ens vam trobar amb un home que es dedicava a fer una espècia d'escultura amb palets de restaurant xinés. Feia una figura i ho anava llençant i amuntegant. El resultat obtingut després d'uns quants dies era aquest.

I així va passar el nostre últim dia a Edimburg... Demà agafarem l'autobús cap a Glasgow i anirem a fer una visita al nostre amic del alberg/cova per veure que passa amb la bossa que ens van "robar" la primera nit del nostre viatge. En la propera entrega sabreu com va acabar aquesta història ;-)

(continuarà...)

Escòcia i el bloc dels viatges

Ahir vaig trobar per casualitat un bloc a Internet anomenat: El bloc dels viatges, que ha fet una entrada fent referència al viatge a Escòcia que relato en el meu bloc... Quan ho vaig trobar em va fer il·lusió descobrir que algú, a part de la gent coneguda, havia trobat interès en aquest bloc i sobretot en el viatge a Escòcia. Des d'aquí agraeixo molt aquest interès i felicito a l'autor del bloc del viatges per la seva feina. El seu bloc és molt recomanable si estàs buscant idees per fer un viatge, i està molt ben fet. Bona feina! A partir d'ara podreu trobar un enllaç a la secció d'enllaços a altres blocs.

Això m'ha fet pensar que el relat del viatge a Escòcia està incomplet, tot i que aquest estiu farà ja 3 anys que el vam fer. I m'ha animat a concloure'l. Si la memòria no em falla queden 3 entrades per fer. Ens vam quedar a Edimburg el 13 d'Agost de 2005. Després d'un merescut descans és l'hora d'anar a voltar per la ciutat...

Escòcia (IX) - Edinburgh

I continuat amb les obres incompletes de la literatura blogosfèrica... Tornaré a escriure sobre el mític viatge a Escòcia. Ja fa 2 estius que el vam fer i aquí podeu trobar totes les entrades que vaig escriure.

On ho vam deixar... a veure fem memòria. Ah, si! Havíem arribat a Edimburg i havíem rebut una trucada de l'alberg de Glasgow. Recordeu la història d'aquell alberg fastigós on ens van tractar com el cul? Doncs res, els vam trucar i ningú sabia res de la trucada. Van dir que algú havia trobat el DNI de la Glòria o alguna cosa similar, però ja no sabien on era... Colla de yonkies!!! Molt estrany! Ho vam deixar per parlar-ho en persona el dia que tornaríem a Glasgow per agafar l'avió de tornada...

Bé, ara a passar un dia de relax pels carrers de Edimburg, ciutat envaïda durant el més d'agost pel festival de teatre al carrer: el fringe.

Tota la royal mile està plena de grups de teatre actuant en els escenaris que hi ha muntats o en el carrer mateix. Hi ha grups de teatre que anuncien els seus espectacles perquè la gent els vagi a veure als teatres, i d'altres simplement actuen i demanen al final de l'espectacle una col·laboració econòmica del públic. La gent és bastant generosa i dona força diners... També els que actuen s'ho kurren bastant. Per exemple un dels espectacles era un noi que es menjava una bossa de patates fent equilibris a sobre d'una corda, però ho feia amb molta gràcia fent participar la gent del públic i fent passar a tothom una estona divertida.

La veritat és que val la pena viure i veure l'ambient de la ciutat durant aquest festival. Pots passar tota una tarda passejant i observant i el temps passa ràpid perquè cada 5 metres tens algun espectacle divertit que sempre aconsegueix arrancar-te un somriure.

Abans de tornar a l'alberg vam pujar a Calton Hill per veure una panoràmica de la ciutat i vam arribar a pujar a dalt del National Monument. Per allà hi havia un canó que apuntava cap a la ciutat i ens vam dedicar a fer una mica el burro. Entre d'altres fotos i vídeos que van sorgir d'aquesta sessió frik, per acabar aquest post em quedaria amb aquesta foto de tots 6. Mola!


Beannachd leibh!

Escòcia (VIII) Oban - Edinburgh

La nostre ruta per terres d’Escòcia està arribant a la seva fi. Avui farem el nostre últim trajecte amb la furgo per arribar a Edinburg, on passarem els tres propers dies.

Fem un esmorzar a l’alberg d’Oban i carreguem totes les nostres coses a la furgo pel seu últim viatge. Ja ho tenim tot llest per marxar, però tenim una última cosa a fer abans. No podem marxar sense abans visitar una destil•leria de whisky, aquesta beguda celta anomenada en gaèlic uisge beatha, que vol dir "aigua de vida". I precisament a Oban hi ha una petita destil•leria. Ens dirigim cap allà per fer la visita. Comprem els tiquets però ens hem d'esperar una estona fins que sigui l'hora i aprofitem el temps per fer una última passejada pel port d'Oban.

Arriba l’hora de la visita i entrem amb tot el grup. Ens expliquen tot els procés d’elaboració i ens ensenyen on es fa cada cosa. Al final de tot hi ha una degustació del whisky Oban, una bona manera de esmorzar amb un “lingotazo” d’aigua de vida...

Ens fiquem a la furgo i ens dirigim cap a Edinburg, però com que es força tard fem una parada per dinar a Stirling, que ens pilla de camí i com que ja ens ho coneixem sabem on podem fer unes hamburgueses a bon preu. També aprofitem per fer algunes compres pel sopar.

Un cop dinats tornem a agafar la furgo i ens dirigim cap a Forth, la idea es entrar a Edinburg pel pont de la baïa de Forth i veure així aquest pont i el del ferrocarril que està just al costat. Tot buscant un lloc per poder parar i veure els dos ponts ens vam mig perdre i vam anar a parar a una urbanització pija on ens vam trobar aparcat el cotxe de la barbie... I ha gent per tot...

Com que no vam trobar el lloc de parada ja ens dirigirem cap a l’alberg, Caledonian Backpackers. No ens va costar gaire trobar-lo. Era un mega-alberg amb un bareto a dins i un estil una mica “yonki”, per definir-lo amb una paraula. Ens vam instal•lar en una habitació de 20 persones i vam fer un cop d’ull a les zones comuns, cuina, lavabos,...

Un cop instal•lats teníem una cosa a fer, tornar la furgo abans que tanquessin l’oficina de National. Aquí comença el “caledonian rally in Edinburgh”. Anavem justos de temps i, com sempre passa quan et falta temps, ens vam perdre. Però no una vegada, ni dos, ja no recordo les voltes que vam donar i les “pirules” que vam fer. Girs prohibits, canvis de sentit prohibits,... tot sigui per arribar a l’hora. Finalment vam trobar l’oficina per tornar el Opel Zafira que ens havia acompanyat tots aquests dies. I el noi de National es va començar a mirar la furgo i va trobar una rallada, que nosaltres no havien vist, i que va fer que no ens tornessin la fiança. Això si que va ser una rallada! Suposo que com que som guiris ens les foten com poden. Sort que fam fer l’opció de reduir la fiança pagant una mica més al principi.

Ara ja som peatons, els propers dies els passarem aquí aprofitant que hi ha un munt d’actes a la ciutat pel festival de teatre, el fringe.

Per la nit vam fer una passejada per la ciutat, fins la Royal Mile. I a descansar que després de tots aquests dies voltant per tota escòcia ens mereixem un petit descans. Mentre passejavem vaig rebre un missatge amb una trucada perduda. Sabeu d’on era? De l’alberg de Glasgow (veure Episodi II), guarida del PHM. Que voldran? Hauran trobat la bossa? Tot això i molt més als propers episodis del viatge a Escòcia...

Escòcia (VII) Portree (Skye) - Oban

Setè dia del nostre viatge per terres escoceses. Són molts els quilometres que hem recorregut amb la furgo i el cansament és fa cada cop més present entre nosaltres. Però no ens deixem vèncer. Sortim de Portree amb un objectiu, visitar el castell que va sortir a la peli del Immortals: Eilean Donan Castle. És un castell que es troba en una illa, d’aquí el seu nom ja que Eilean vol dir illa en gaèlic.

Vam decidir que aquest castell sí que el visitaríem per dins i això vam fer. És curiós de veure i sobretot fan gràcia totes les fotos de la família MacRae i les fiestukis que es munten al seu castell, jejeje. També està bé conèixer una mica més de la seva història, com que va ser destruït al 1715 i va quedar en ruïnes fins que va ser reconstruït pels MacRae l’any 1932. Es podien veure les maquetes de tots el procés a l’entrada del castell.

Després de la visita al castell vam agafar la carretera en direcció a Fort William, allà vam dinar en un supermercat per no mullar-nos ja que era un dia de pluja. No vam tenir gaire temps de visitar la ciutat i tampoc vam veure clar per la boira el Ben Nevis, la muntanya més alta d’Escòcia amb 1344m. Deixarem per una altre vegada l’excursió de pujada fins el cim. Una altre raó per tornar-hi algun dia.

Un cop dinats i després de fer un take away coffee, vam agafar la furgo fins arribar a Oban i instal•lar-nos a l’alberg de la Syha: Oban Youth Hostel. Aquest cop si que ens van separar els nois de les noies, estàvem a pisos diferents. L’alberg està força bé, tot i que no podem dir el mateix de les persones que el gestionen... Vam fer un “amic” a qui vam batejar amb el nom de “Cholas” i que va demostrar que la simpatia no formava part de la seva manera de ser...

Un cop instal•lats vam anar a fer un tomb per Oban. Vam fer una mica els guiris a les botigues de souvenirs i ens vam comprar uns barrets d’escocesos i del monstre del llac Ness i vam immortalitzar el moment com podeu veure.

També vam pujar fins la McCaig’s Tower, una espècie de coliseu construït per un banquer (a veure si endevineu com es deia...) que volia que fos un monument en memòria a la seva família. També és conegut com McCaig’s Folly, perquè realment és una anada d’olla...

Després de tot això ja vam anar a sopar a l’alberg, on ens vam fer novament un scottish breakfast... Ja som uns especialistes en la cuina escocesa, tot i que ens ho mengem quan ens dona la gana, jejeje. I res més per avui, a dormir! Els nois en un lloc i les noies en un altre, que corra el aire...

Bona nit i fins la propera que ens portarà a Edinburg...

Escòcia (VI) Ullapool - Portree (Skye)

Bon dia a Ullapool! Surt el Sol i nosaltres també sortim en direcció a la Skye Island. Però abans fem una aturada obligatòria a la gasolinera del poble per omplir el dipòsit de la furgo. És la segona aturada a boxes que fem des que vam sortir de Glasgow, la primera la vam fer a Drumnadrochit també abans de sortir. I és també la segona vegada que ens fa mal la butxaca. Aquí la gasolina encara és més cara que a Catalunya, està aproximadament a 1 litre = 1 lliura, tenint en compte que 1 lliura és aproximadament 1,5 euros, feu càlculs…

A tope de gasofa ens dirigim cap a Kyle of Lochalsh, que és l’últim poble abans de creuar el pont que ens portarà fins a la illa. Sí, he dit el pont que porta a la illa. “Serà maravilloso, viajar hasta Skye, sin necesidad de tomar el barco o el avión, sólo caminando en bicicleta o autostop”. Sembla ser que en aquest cas la costa es troba força a prop de la illa i s’ha pogut construir un pont. A més a més des del 21 de desembre de 2004 no cal pagar peatge per creuar-lo.

Abans de “cruzar el charco”, fem una aturada tècnica per fer el segon esmorzar i aprofitem per fer una mica els guiris i donar un cop d’ull a una tenda de souvenirs. Aquí podeu observar un detall de l’espai per ficar les maletes, bosses i altres objectes. No sé si es pot apreciar l’aprofitament d’espai, però com ja vaig dir al capítol V, som tots uns professionals.

Ja no fem cap aturada més fins arribar a Portree, on tenim l’alberg d’avui: Portree Independent Hostel. Allà ens instal•lem, descansem una mica i dinem a base de menjar indi comprat a un restaurant del port (després de regatejar per un bon preu del menú per emportar). Havent dinat, agafem el cotxe per anar a donar tota la volta a la Illa en busca del Old Men of Storr, que nosaltres pensàvem que era un columna de pedres que sortia del mar, però no! Està en una muntanya anomenada The Storr. El vam veure, i fins i tot surt en aquesta foto, però no vam ser conscients fins que ja ens haviem passat. De fet per veure’l bé cal fer una excursió caminant d’una bona estona.

Seguint per la carretera que dona la volta a la península de Trotternish, arribem a la part nord on trobem un castell mig derruït , Duntulm castle. Al costat hi ha un hotel i es un lloc súper tranquil. Si algun dia voleu anar a un lloc apartat i tranquil per escriure un llibre podeu venir aquí.

Després d’això de tornada per la carretera ens trobem amb un poblat-museu celta amb les cases tradicionals de les Highlands, the black house. Ja està tancat però igualment ens parem a donar un cop d’ull i aprofitar que els lavabos estan oberts. I quan la Pili va al lavabo tots aprofitem per amagar-nos dins del poblat, jejeje… Quina gràcia, amb amics com nosaltres pots anar a qualsevol lloc, oi? ;-)

Seguint la mateixa carretera parem en un camp on veiem un ramat de “Jairicaus”, les nostres amigues vaquetes escoceses peludes. Ja les havíem vist abans al nord, a prop de John O’Groats, però aquesta vegada vam poder parar i les vam poder veure de més a prop.

I com a final de la ruta per Skye, a l’entrada de Portree ens perdem una mica i donem un parell de voltes (o més) pel mateix carrer on trobem un nen que camina tranquil•lament. Molt educadament tots el saludem la primera vegada que passem i ell ens retorna la salutació. Donem la volta i tornem a saludar-lo tots, i el nen una mica mosca ens torna a saludar. Per tercera vegada tornem a passar al costat del nen i tornem a saludar-lo, i ell ja flipa bastant. No recordo quantes vegades vam passar, però el pobre nen al final ens va fer un gest elevant el dit del cor i fent cara de no entendre res… Nosaltres ens vam partir la caixa! Moment molt friki, però molt divertit, jejeje

I així arribem al final d’un dia més del nostre viatge per Escòcia, aquest cop a Skye, coneguda també com The Misty Isle, en gaèlic Eilean a' Cheò. Un altre lloc màgic per recordar.

Fins aviat!

Escòcia (V) Thurso - Ullapool

Comença un nou dia a Thurso i nosaltres carreguem forces amb un bon esmorzar. Alguns albergs, com el d'avui, inclouen l’esmorzar: pa torrat, mantega, melmelada, galetes, llet, cacau, cafè, té,... Un cop llestos carreguem novament les maletes al cotxe. Ja ens hem convertit en uns experts en l'aprofitament d'espais. El tetris és per aficionats, nosaltres hem anat més enllà. Estem pensant en escriure un llibre: "Como meter seis personas, 6 maletas, 6 mochilas y la comida en un Opel Zafira de 7 plazas y no morir en el intento", la peli ja arribarà...

Avui és un dia gris, fins i tot plou una mica. Fem uns quants quilòmetres fins arribar a Strathy, on ens desviem fins a Strathy Point, que és una punta de terra que guanya terreny al mar. Deixem el cotxe al principi del camí que ens portarà fins el far i seiem una estona a la vora del penya-segat observant el mar i l'aigua xocant contra les roques.

Observem una formació rocosa curiosa, és com un arc que surt del mar. Sembla com una petita porta cap a algun lloc màgic. Davant nostre també hi ha un petit illot ple d’ocells. Després d’observat tot això tornem cap al cotxe i fem el segon esmorzar (como los Hobbits) a base de "marranades" tipus kit-kats o similars i suc de taronja concentrat del que vam comprar a Stirling que encara ens dura...

Tornem al cotxe i continuem per la carretera que va resseguint la costa nord d’Escòcia fins que arribem a un pont súper llarg que travessa el Kyle of Tongue i tornem a fer una parada per observar el panorama. Kyle és una paraula que ve del Gaèlic caol, que significa canal o estretor, en aquest cas fa referència a un braç de mar que s’endinsa a la terra.

Seguim fins a una platja que hi ha a prop de Durness, baixem fins la vora del mar i fins i tot alguns agosarats ens mullem els peus en les gèlides aigües escoceses! Hi ha poca gent a la platja i no es veuen gaires bikinis... Des de la platja pots veure pots veure els penya-segats dels costats i la gespa verda. És com si tinguessis la platja i la muntanya tot junt. El problema és que ni el clima ni la temperatura de l'aigua conviden gaire a banyar-se ni a prendre el sol ;-)

Continuant la carretera arribem a Durness buscant un lloc on dinar i un súper on comprar pa i algunes coses que ens fan falta. Allà descobrim que sempre pots trobar algú molt més friki que tu en el món. En aquesta fot teniu un exemple de 2 personatges que viatgen per Escòcia en un cotxe preparat per l’ocasió... Increïble!

Després de preguntar ens indiquen un lloc on poder anar a dinar. Ens diuen que podem anar fins a una espècie de poble de botigues d’artesans, muntat en una antiga base militar de la segona guerra mundial i que és anomenat Balnakeil Craft Village. Allà fem el nostre dinar en unes taules de picnic. És un lloc curiós, no ens parem a mirar les tendes però a primera vista sembla tot de un rotllo molt hippye, amb flors pintades per les parets i molts colors.

Després de tot això ja tirem milles en direcció a Ullapool. És un petit poble costaner rodejat de muntanyes. Té un encant especial que el fa ser un lloc molt turístic. L'alberg en el que anem a dormir avui és de la SYHA i està just davant del port, a primera línia de mar. En un principi havíem de dormir separats nois de noies com és norma a tots el albergs de la SYHA, però l'home de recepció es va enrotllar i ens va posar a tots 6 a la mateixa habitació. Un cop instal•lats, dutxats i descansats, vam anar al súper a comprar algunes coses per l’esmorzar del dia següent. Per sopar vam comprar el típic fish&chips per emportar i vam anar a menjar-lo al port. Mentre sopàvem vam veure un parell de foques allà mateix al port, al costat d'un vaixell on un pescador li donava de menjar alguns trossos de peix.

Finalment i per acabar el dia vam anar a fer unes "birres" en un Pub al costat del port on feien música en directe. I a descansar, que demà anirem a veure l'Illa del cel...

Salut!

Escòcia (IV) Loch Ness - Thurso

Avui ens endinsarem a les Highlands. S’han acabat les carreteres de dos carrils en el mateix sentit, fins i tot arribarem a un punt en el que la carretera només tindrà un únic carril i cada 50-100 metres un “passing place”, lloc on apartar-se per deixar passar al cotxe que ve en sentit contrari. Com podreu imaginar el tràfic en aquestes carreteres no s’assembla gaire al de la ronda de dalt, no és un problema que només hi hagi un carril.
Deixem enrera el Loch Ness i ens acomiadem de Nessie fins a la propera vegada. Agafem la A82 fins a Inverness on agaferem la A9 que és la carretera més important que va en direcció nord. Bé, de fet és La carretera que va cap el Nord.

Fem una parada al castell de Dunrobin per fer un cop d’ull i descansar una miqueta les cames.

Seguim endavant per la A9 que va vorejant la costa fins que es desvia cap a Thurso, nosaltres agafem la A99 que ens portarà fins a John O’Groats, el poble on s’acaba la carretera. Quan vam sortir del cotxe, el primer que vam pensar va ser: si a l’agost fot aquesta rasca… al desembre deu viure aquí “la madre del Topo”!

A John O’Groats no hi ha moltes coses a fer. El mes important del poble és el port, perquè des d’allà surten els ferris que van a les illes Orkney i un parell de vaixells que fan un tomb per la zona. Un és més tipus Golondrinas i l’altre és una zodiac del pal “aventura salvaje” en el que has de anar amb un salvavides i impermeable a lo “capitan pescanova”. Aquest últim era el que volíem agafar, però per aquelles coses de la vida estava espatllat. De fet poc abans d’agafar l’altre vam veure com arribaven els últims intrèpids viatgers amb unes cares de fred considerables ja que portaven hores a la deriva esperant que els remolquessin. Nosaltres vam pujar al nostre “barquitu” que ens va portar fins la primera illa que hi ha a prop de la costa, The island of Stroma. Va donar la volta i cap a casa. Vam veure foques, però no vam veure els puffins (frarets), un simpàtic ocellet que segons ens van dir no està per aquí en aquesta època de l’any (haurem de tornar, jejeje).

La veritat és que no sé si val molt la pena el passeig en vaixell, però si no tens molt de temps és lo millor que hi ha. Si haguéssim pogut el que hauria estat molt bé és agafar un ferri fins a les illes Orcades i passar una nit allà. Però no hi ha temps per tot... La propera vegada anirem a les Orcades, fins i tot molaria anar a les Shetland, que estan una mica més a dalt encara.

Després de l’expedició marítima vam anar fins al lloc que està més a la punta de Escòcia anomenat Dunscanby Head. Val la pena arribar fins aquí perquè aquest és realment el lloc que es troba més al nord-est de la illa d’Escòcia, tot i que John O’Groats, al ser del rollito turístic es queda amb la fama i el nom. A més a més vam poder veure “The Stacks of Duncansby”, unes formacions rocoses que surten del mar.

Un cop vist això vam agafar el cotxe en direcció a Thurso per la A836, fent una parada a Dunnet Head, que és el punt que es troba més al nord de la illa.

Després de arribar fins al fons a la dreta i al fons de tot, ja ens havíem guanyat el descans a un dels albergs en el que vam trobar una relació qualitat-preu molt bona, Sandra’s Backpackers Hostel. Realment un dels millors albergs que ens hem trobat a la ruta. Tot i que el poble en el que es troba no té res per veure. I segons el de la guia Lonely Planet, és un lloc on els adolescents estan perduts i es donen a la beguda o alguna cosa semblant, no recordo la frase “lapidaria” de la guia...

Ens vam fer un bon sopar, que ja tocava després dels bocatas de pa de motlle amb embotit. I després de fer-la petar una estona i planificar el dia següent a dormir que demà hem d’anar al fons a l’esquerra ;-)



Bona nit!
oidhche mhath!